L’escenari dels somnis
Aquesta setmana se celebra al nostra país la 9a edició de l’Andorra Ultra Trail. L’edició d’aquesta any té una gran novetat, l’Eufòria dels Cims. Un impressionant repte de 233 quilòmetres i 20.000 metres de desnivell positiu amb l’al·licient que es corre per parelles i sense marcatge. Aquesta nova cursa s’afegeix a les existents a les anteriors edicions: la Marató de Cims, la Celestrail, la Mitic, la Ronda dels Cims, i òbviament la Solidaritrail.
Cada cursa té les seves característiques pròpies i la seva dificultat però totes tenen en comú que permeten als corredors conèixer de primera mà l’espectacularitat de les nostre muntanyes. Andorra esdevé durant aquests dies un terreny de joc excepcional per als amants de la de les curses de muntanya.
Més enllà de la importància i rellevància econòmica que genera un esdeveniment d’aquestes característiques per a Ordino i per a la resta del país, hi ha l’impacte emocional que comporta en cadascun dels participants.
Durant una setmana el nostre país és converteix en l’escenari dels somnis de més de 3.000 persones que hi acudeixen des de gairebé 50 països diferents. Un corredors que és preparen durant un any per afrontar el repte d’una cursa.
És cert que aquests darrers anys les activitats a l’aire lliure han esdevingut cada vegada més populars i de raons probablement en podríem trobar moltes. Si reflexionem uns minuts sobre les sensacions que ens produeix córrer o caminar per la muntanya segur que ens sorprendríem.
En efecte, aquestes activitats provoquen en cadascú de nosaltres una sensació de llibertat absolutament indescriptible. La sensació de fer el que volem i d’anar cap allà on volem .
La muntanya ens transmet la sensació de superar els nostres límits. Uns límits que ens hem imposat o que algú ens ha imposat. Tenim la sensació de que tot esdevé possible. I que amb constància i dedicació podem arribar allà on ens proposem
La muntanya permet el retrobament amb un mateix i sobretot ens permet conèixer-nos millor. A la muntanya no hi han trampes sinó veritat, realitat i sobretot solidaritat
A l’escenari dels somnis no sempre guanya el que arriba primer sinó el que més gaudeix.
Secretari d’organització de DA
Cada cursa té les seves característiques pròpies i la seva dificultat però totes tenen en comú que permeten als corredors conèixer de primera mà l’espectacularitat de les nostre muntanyes. Andorra esdevé durant aquests dies un terreny de joc excepcional per als amants de la de les curses de muntanya.
Més enllà de la importància i rellevància econòmica que genera un esdeveniment d’aquestes característiques per a Ordino i per a la resta del país, hi ha l’impacte emocional que comporta en cadascun dels participants.
Durant una setmana el nostre país és converteix en l’escenari dels somnis de més de 3.000 persones que hi acudeixen des de gairebé 50 països diferents. Un corredors que és preparen durant un any per afrontar el repte d’una cursa.
És cert que aquests darrers anys les activitats a l’aire lliure han esdevingut cada vegada més populars i de raons probablement en podríem trobar moltes. Si reflexionem uns minuts sobre les sensacions que ens produeix córrer o caminar per la muntanya segur que ens sorprendríem.
En efecte, aquestes activitats provoquen en cadascú de nosaltres una sensació de llibertat absolutament indescriptible. La sensació de fer el que volem i d’anar cap allà on volem .
La muntanya ens transmet la sensació de superar els nostres límits. Uns límits que ens hem imposat o que algú ens ha imposat. Tenim la sensació de que tot esdevé possible. I que amb constància i dedicació podem arribar allà on ens proposem
La muntanya permet el retrobament amb un mateix i sobretot ens permet conèixer-nos millor. A la muntanya no hi han trampes sinó veritat, realitat i sobretot solidaritat
A l’escenari dels somnis no sempre guanya el que arriba primer sinó el que més gaudeix.
Secretari d’organització de DA