Nous passos en la lluita contra l’evasió fiscal
Darrerament he dedicat aquestes línies a comentar diferents iniciatives internacionals, com CRS i BEPS, per lluitar contra l’evasió fiscal. Ara bé, el tema fiscal està d’actualitat i les iniciatives és multipliquen. En aquest sentit, no fa gaires dies la directora general de l’FMI va tornar a apuntar l’evasió fiscal com un dels grans desafiaments de l’economia global.
Al parlar de BEPS ja avançava que estava en procés la negociació d’un conveni multilateral, amb més de 100 països implicats, per permetre la modificació sincronitzada dels vigents convenis bilaterals per evitar la doble imposició i adaptar-los a BEPS.
Doncs bé, ja s’està produint la materialització d’aquesta iniciativa i el passat 7 de juny 68 països varen signar a París aquest conveni multilateral, que permetrà la modificació d’uns 950 convenis bilaterals entre els països signants, i probablement també molts dels prop de 1.150 altres convenis bilaterals signats entre un país signant del conveni multilateral i un país per ara no signant.
Amb la signatura del conveni multilateral i la conseqüent modificació dels convenis bilaterals es lluitarà i es pretén evitar l’abús en l’ús del convenis (el treaty shopping) introduint la clàusula de l’Anàlisi del Propòsit Principal (Principal Purposes Test-PTT), de manera que els beneficis fixats en el conveni no siguin d’aplicació a una operació quan el principal objectiu d’aquesta operació sigui aprofitar-se dels beneficis fiscals que el conveni preveu per a la mateixa, així com també la introducció de mecanismes d’arbitratge efectius i vinculants, de manera que els conflictes que puguin resultar de l’aplicació d’un conveni acabin sempre resolent-se.
Dins dels països signants, i com a primer de la llista alfabètica, es troba Andorra (la llista completa es pot consultar a la web de la ocde www.oecd.org/tax). Pel contrari, els Estats Units, que com ja vàrem comentar s’ha quedat al marge de CRS i BEPS, no l’ha signat.
La signatura del nou conveni no significa la seva immediata entrada en vigor, sinó que aquesta es produirà quan estigui ratificat, al menys, per cinc països i anirà entrant en vigor en relació als convenis signats entre els diferents països que hagin ratificat el nou conveni multilateral. En aquest sentit l’OCDE preveu que les primeres modificacions de convenis siguin ja efectives al llarg de l’any 2018.
Aquest nou conveni multilateral no és, però, la darrera iniciativa de la lluita contra l’evasió fiscal, les pràctiques abusives i la recerca d’una fiscalitat més justa.
Així, el passat 21 de juny la Comissió Europea va proposar una nova norma de transparència per als intermediaris de la planificació fiscal, establint l’obligació per a aquests intermediaris –com ara consultors, bancs, comptables, assessors fiscals i advocats- que promouen estratègies de planificació fiscal per als seus clients, l’obligació de notificació prèvia, és a dir, abans de la seva utilització, a les autoritats fiscals dels seus països de tots aquells sistemes de planificació fiscal transfronterera que puguin donar lloc a pèrdues per a les administracions públiques. Dins d’aquestes pràctiques s’inclouen aquelles que permetin l’ús de pèrdues d’una jurisdicció amb ingressos procedents d’una altra, les que comportin pagaments a beneficiaris residents en països de nul·la tributació, la utilització de règims fiscals més favorables o el «trànsit» per països que no compleixen les normes internacionals de bon govern fiscal, intercanvi d’informació o preus de transferència, per exemple.
Els estats membres intercanviaran de manera centralitzada, ràpida i automàtica la informació rebuda per tal que puguin detectar amb celeritat els riscos de l’elusió fiscal i adoptar mesures per bloquejar els règims perjudicials.
En aquest sentit, la Comissió amb aquesta mesura també impulsa una estratègia que vol fer front als països no col·laboradors en matèria fiscal, a l’establir les obligacions d’informació tant a l’intermediari que subministri el règim fiscal transfronterer com a l’empresa o particular que l’utilitzi si l’intermediari no té la seva seu a la Unió Europea, o es troba sotmès a una normativa de secret professional, tot i establint que els estats membres deuen aplicar sancions eficaces i dissuasives a qui no compleixi amb les seves obligacions d’informació.
Del seguiment de totes aquestes propostes es pot arribar a pensar que no són sinó declaracions d’intencions que busquen titulars en els diaris i res més.
Res més lluny de la realitat, i no cal anar molt lluny per comprovar-ho. N’hi ha prou en seguir les modificacions en curs de la nostra normativa de l’impost sobre societats que conté tot un conjunt de mesures per adaptar-se a les BEPS, com són la modificació del règim per a poder aplicar els mecanismes per a evitar la doble imposició internacional o la modificació de determinats règims especials, o la introducció de l’obligació d’informació país per país (country by country report).
Director de fiscalitat d’Andbank
Al parlar de BEPS ja avançava que estava en procés la negociació d’un conveni multilateral, amb més de 100 països implicats, per permetre la modificació sincronitzada dels vigents convenis bilaterals per evitar la doble imposició i adaptar-los a BEPS.
Doncs bé, ja s’està produint la materialització d’aquesta iniciativa i el passat 7 de juny 68 països varen signar a París aquest conveni multilateral, que permetrà la modificació d’uns 950 convenis bilaterals entre els països signants, i probablement també molts dels prop de 1.150 altres convenis bilaterals signats entre un país signant del conveni multilateral i un país per ara no signant.
Amb la signatura del conveni multilateral i la conseqüent modificació dels convenis bilaterals es lluitarà i es pretén evitar l’abús en l’ús del convenis (el treaty shopping) introduint la clàusula de l’Anàlisi del Propòsit Principal (Principal Purposes Test-PTT), de manera que els beneficis fixats en el conveni no siguin d’aplicació a una operació quan el principal objectiu d’aquesta operació sigui aprofitar-se dels beneficis fiscals que el conveni preveu per a la mateixa, així com també la introducció de mecanismes d’arbitratge efectius i vinculants, de manera que els conflictes que puguin resultar de l’aplicació d’un conveni acabin sempre resolent-se.
Dins dels països signants, i com a primer de la llista alfabètica, es troba Andorra (la llista completa es pot consultar a la web de la ocde www.oecd.org/tax). Pel contrari, els Estats Units, que com ja vàrem comentar s’ha quedat al marge de CRS i BEPS, no l’ha signat.
La signatura del nou conveni no significa la seva immediata entrada en vigor, sinó que aquesta es produirà quan estigui ratificat, al menys, per cinc països i anirà entrant en vigor en relació als convenis signats entre els diferents països que hagin ratificat el nou conveni multilateral. En aquest sentit l’OCDE preveu que les primeres modificacions de convenis siguin ja efectives al llarg de l’any 2018.
Aquest nou conveni multilateral no és, però, la darrera iniciativa de la lluita contra l’evasió fiscal, les pràctiques abusives i la recerca d’una fiscalitat més justa.
Així, el passat 21 de juny la Comissió Europea va proposar una nova norma de transparència per als intermediaris de la planificació fiscal, establint l’obligació per a aquests intermediaris –com ara consultors, bancs, comptables, assessors fiscals i advocats- que promouen estratègies de planificació fiscal per als seus clients, l’obligació de notificació prèvia, és a dir, abans de la seva utilització, a les autoritats fiscals dels seus països de tots aquells sistemes de planificació fiscal transfronterera que puguin donar lloc a pèrdues per a les administracions públiques. Dins d’aquestes pràctiques s’inclouen aquelles que permetin l’ús de pèrdues d’una jurisdicció amb ingressos procedents d’una altra, les que comportin pagaments a beneficiaris residents en països de nul·la tributació, la utilització de règims fiscals més favorables o el «trànsit» per països que no compleixen les normes internacionals de bon govern fiscal, intercanvi d’informació o preus de transferència, per exemple.
Els estats membres intercanviaran de manera centralitzada, ràpida i automàtica la informació rebuda per tal que puguin detectar amb celeritat els riscos de l’elusió fiscal i adoptar mesures per bloquejar els règims perjudicials.
En aquest sentit, la Comissió amb aquesta mesura també impulsa una estratègia que vol fer front als països no col·laboradors en matèria fiscal, a l’establir les obligacions d’informació tant a l’intermediari que subministri el règim fiscal transfronterer com a l’empresa o particular que l’utilitzi si l’intermediari no té la seva seu a la Unió Europea, o es troba sotmès a una normativa de secret professional, tot i establint que els estats membres deuen aplicar sancions eficaces i dissuasives a qui no compleixi amb les seves obligacions d’informació.
Del seguiment de totes aquestes propostes es pot arribar a pensar que no són sinó declaracions d’intencions que busquen titulars en els diaris i res més.
Res més lluny de la realitat, i no cal anar molt lluny per comprovar-ho. N’hi ha prou en seguir les modificacions en curs de la nostra normativa de l’impost sobre societats que conté tot un conjunt de mesures per adaptar-se a les BEPS, com són la modificació del règim per a poder aplicar els mecanismes per a evitar la doble imposició internacional o la modificació de determinats règims especials, o la introducció de l’obligació d’informació país per país (country by country report).
Director de fiscalitat d’Andbank