Fa unes setmanes, els mitjans de comunicació espanyols van difondre la insòlita notícia que un mecànic d’automoció va protagonitzar un curiós succés al port d’Arenys de Mar; el mecànic, conduint a tota velocitat un Mercedes Benz de color negre amb totes les finestres obertes, va realitzar un salt al buit, volant uns deu metres per l’aire, amb un estil que no té res a envejar al de la pel·lícula ‘Thelma & Louise’, per acabar estavellant-se contra les aigües del mar mediterrani.
Ara bé, quan el mecànic trepitjava fort l’accelerador, no pensava en la seva autodestrucció sinó en ajustar-li els comptes a un client morós, que era el legítim propietari de l’automòbil, al qual acabava de passar la ITV i que pel que sembla li devia una important quantitat de diners. Per tant, el mòbil era la venjança contra un client morós.
Uns minuts abans de fer la seva performance de ‘cascadeur’ aficionat, el mecànic es va acostar als operaris d’una gran màquina retroexcavadora que estava realitzant les tasques de remodelació de la zona de sortidors per al subministrament de combustible i els va anunciar que anava a protagonitzar una gesta que triomfaria a les xarxes socials; a més, els va preguntar si la màquina retroexcavadora seria capaç de treure del fons del port un Mercedes i els va demanar que gravessin amb els seus mòbils el que anava a fer d’aquí a uns moments.
L’impressionant succés va ser presenciat per nombrosos testimonis que en aquell moment es trobaven treballant al moll i fins i tot registrada per alguns d’ells amb els telèfons mòbils. Al principi, el conductor va quedar atordit a l’interior del cotxe, mentre des del moll li cridaven que sortís ja que el cotxe s’anava a enfonsar. Afortunadament, després d’uns moments de desconcert i de pànic, el protagonista de l’intencionat sinistre va poder ser rescatat sa i estalvi pels mariners d’una embarcació d’arrossegament que casualment acabava d’entrar al port i que van llançar un cap que el mecànic va agafar amb força i gràcies a això van poder treure’l de l’aigua, just uns pocs segons abans que el Mercedes s’enfonsés totalment en les aigües del mar.
El succés va mobilitzar immediatament a tots els serveis de seguretat, Mossos d’Esquadra, Guàrdia Civil, Policia Local, a més d’efectius dels Bombers i Creu Roja; també, a diverses embarcacions de salvament marítim i a una dotació de bussos. L’equip de salvament va poder reflotar el vehicle gràcies a quatre grans boles inflables i hissar-lo fins al moll. El frontal del Mercedes va quedar seriosament danyat, a més dels desperfectes ocasionats per la immersió en aigua de mar.
Poc temps després del seu rescat, l’autor del succés va manifestar a les autoritats que el Mercedes pertanyia a un client morós que li ha provocat un estat d’ansietat, i que presa d’aquesta circumstància havia tingut un rampell per venjar-se del morós; per aquest motiu havia decidit llançar-se a l’aigua conduint el cotxe. Quan els agents de policia li van retreure que el que havia fet no tenia cap gràcia i que podia ser un acte constitutiu de delicte, el mecànic va contestar: «Veuràs la gràcia que li farà al propietari del cotxe».
El mecànic ha acabat ingressat a l’àrea de psiquiatria de l’hospital de Mataró i el Mercedes -força destrossat- en el dipòsit municipal. La situació no pinta gens bé per a l’autor dels fets, ja que el Codi Penal espanyol castiga severament el delicte de danys en propietat aliena atenent al valor de la cosa danyada i quan la quantia del dany excedeix de 400 euros.
Amb tot, és perfectament comprensible la desesperació en què es va veure sumit el mecànic per no poder cobrar el seu crèdit i que el va motivar a llançar-se amb el cotxe del morós a la mar; no obstant això, és una llàstima que no consultés amb un advocat i conegués un dret que li atorga l’art. 1600 del Codi Civil espanyol: el de retenir en penyora la possessió de les coses que amb la reparació han originat el dèbit, amb la finalitat de forçar el compliment voluntari del deutor. L’esmentat article diu literalment: «El que ha executat una obra en un bé moble té el dret de retenir-la a penyora fins que se li pagui».
Això pot ser aplicable si el creditor ha fet reparacions o millores en vehicles, embarcacions, o mobles i el deutor no vol pagar en el moment de retirar els objectes. El creditor té la facultat de conservar en el seu poder el bé fins que el deutor compleixi la seva obligació. Així mateix, el taller que ha reparat un vehicle no només pot retenir-lo en el seu poder, sinó que a més té dret a cobrar el seu crèdit amb preferència a un altre creditor del seu deutor, facultat que li atorga l’article 1922.1º del Codi Civil.
Igualment, si davant la negativa del taller que ha reparat el cotxe a retornar-lo al deutor, aquest se l’emporta a la nit ja que està aparcat al carrer, utilitzant les claus de recanvi que té a casa, el taller podrà recuperar-lo si entaula l’acció prevista per recobrar la possessió del vehicle, si no deixa passar un any sense actuar, ja que en aquest cas perdrà l’acció contra el morós.
No obstant això, el creditor no té dret a fer servir ni gaudir de la cosa retinguda; però sí que ha de fer tot el necessari per cuidar-la amb la diligència d’un bon pare de família fins que la restitueixi, ja que en definitiva aquest deure de restitució és una obligació legal que ha de complir el creditor. Tampoc pot alienar el vehicle per imputar el preu obtingut al crèdit impagat, llevat que es dirigeixi contra el cotxe com a integrant del patrimoni del deutor i subjecte, per tant, com qualsevol altre dels seus béns, a la responsabilitat universal que estableix l’article 1911 del Codi Civil; això sí, amb l’avantatge de tenir aquest bé perfectament localitzat.
Director de Brachfield Credit & Risk Consultants