Atenció i concentració
Moltes vegades, els pares dels meus alumnes acostumen a preguntar-me quina diferència hi ha entre concentració i atenció ja que s’assemblen molt. La realitat és que aquesta semblança té el seu origen en el fet que tant la concentració com l’atenció són etapes d’un mateix procés.
La diferència entre el dos conceptes rau en el fet que l’atenció es pot definir com la capacitat de seleccionar la informació rebuda a través dels sentits la qual ens permet dirigir i controlar els processos mentals i la concentració és la capacitat de mantenir l’atenció focalitzada sobre una tasca concreta.
Per això, l’atenció és la base de la concentració. El problema és que l’atenció és molt selectiva i es queda amb el que li interessa, fent cas omís del que no aconsegueix cridar la seva «atenció». A més, és exclusiva i, en cada ocasió, se centra en un estímul en concret. Per això, quan la nostra ment divaga i pretén realitzar moltes activitats alhora, no aconsegueix centrar-se en cap d’elles i dur-les a terme d’una manera que resulti eficaç.
Aquests dos factors esmentats són la causa directa de la distracció que constitueix una de les principals causes del baix rendiment escolar i, consegüentment, del fracàs en els estudis.
Per evitar aquestes distraccions caldria eliminar els anomenats elements distractors, tant els externs com els interns.
Els distractors externs, més fàcils d’eliminar, serien els següents: els sorolls, manca d’un horari per realitzar les tasques i de uns bons hàbits d’estudi, l’excessiva dificultat o facilitat de la tasca, factors ambientals adversos —temperatura inadequada, postura excessivament còmoda, il·luminació deficient, manca de material necessari per a la tasca que realitzaràs, etc.
Els distractors interns es troben dins de nosaltres mateixos i compten amb un factor psíquic, pel que són molt més difícils de controlar, tot i que hi ha mitjans per fer-ho com serien els següents: la meditació, la relaxació, el ioga, fer esport, etc.
Aquests factors serien: el nivell d’ansietat, la falta d’interès o motivació, problemes sense resoldre, l’acumulació d’estrès, la fatiga —tant física com psíquica— i la manca de voluntat.
Com poden veure, doncs, un dèficit d’atenció pot estar motivat per molts factors i, la major part de les vegades, caldria treballar diferents aspectes per aconseguir l’objectiu que desitgem.
La diferència entre el dos conceptes rau en el fet que l’atenció es pot definir com la capacitat de seleccionar la informació rebuda a través dels sentits la qual ens permet dirigir i controlar els processos mentals i la concentració és la capacitat de mantenir l’atenció focalitzada sobre una tasca concreta.
Per això, l’atenció és la base de la concentració. El problema és que l’atenció és molt selectiva i es queda amb el que li interessa, fent cas omís del que no aconsegueix cridar la seva «atenció». A més, és exclusiva i, en cada ocasió, se centra en un estímul en concret. Per això, quan la nostra ment divaga i pretén realitzar moltes activitats alhora, no aconsegueix centrar-se en cap d’elles i dur-les a terme d’una manera que resulti eficaç.
Aquests dos factors esmentats són la causa directa de la distracció que constitueix una de les principals causes del baix rendiment escolar i, consegüentment, del fracàs en els estudis.
Per evitar aquestes distraccions caldria eliminar els anomenats elements distractors, tant els externs com els interns.
Els distractors externs, més fàcils d’eliminar, serien els següents: els sorolls, manca d’un horari per realitzar les tasques i de uns bons hàbits d’estudi, l’excessiva dificultat o facilitat de la tasca, factors ambientals adversos —temperatura inadequada, postura excessivament còmoda, il·luminació deficient, manca de material necessari per a la tasca que realitzaràs, etc.
Els distractors interns es troben dins de nosaltres mateixos i compten amb un factor psíquic, pel que són molt més difícils de controlar, tot i que hi ha mitjans per fer-ho com serien els següents: la meditació, la relaxació, el ioga, fer esport, etc.
Aquests factors serien: el nivell d’ansietat, la falta d’interès o motivació, problemes sense resoldre, l’acumulació d’estrès, la fatiga —tant física com psíquica— i la manca de voluntat.
Com poden veure, doncs, un dèficit d’atenció pot estar motivat per molts factors i, la major part de les vegades, caldria treballar diferents aspectes per aconseguir l’objectiu que desitgem.