Les errades o la mala fe
És molt comú confondre l’errada amb la mala fe, però són coses molt diferents i amb conseqüències alhora diferents.
Un dels aspectes que marca la diferència entre els actes fruit de l’errada o de la mala fe és la voluntat que existeix en els mateixos.
En l’errada la voluntarietat en l’acte normalment és inexistent, representa un acte en el qual poden actuar d’altres factors aliens, molts d’ells incontrolables, i podem dir en definitiva que representa una equivocació, és a dir que és una falta o absència de coneixement en el desenvolupament d’una acció que no s’ha fet de forma correcta.
En canvi, la mala fe està directament relacionada amb la consciencia o la voluntat que l’acte que es fa tingui la finalitat de provocar un dany, és a dir que existeix intencionalitat de crear confusió, engany o caos.
Molts afirmen que el més sa és admetre les errades quan no hi ha mala fé, és humà equivocar-se. Quan un s’equivoca i ho reconeix, és capaç de corregir.
En la meva opinió, últimament estem envoltats de situacions o actes que alguns són fruit d’errades però d’altres són provocats per la mala fe.
Moltes vegades la mala fe pot estar envoltada per la mentida, però no tot el que comet una errada pot ser acusat de mentir.
La mentida no deixa de ser una tergiversació d’una situació per aconseguir un profit per a un mateix independentment del perjudici que es provoca a un altre persona.
Quan una persona s’allunya de la veritat emmalalteix el seu esperit.
Penso que les persones hem de viure en una situació que generi una relació d’harmonia amb l’entorn, i aquesta harmonia es manifesta en forma de justícia, amor i veritat.
Romano Guardini, pedagog alemany, diu que quan una persona deixa de sentir amor, de ser just i de dir la veritat, el seu esperit s’encongeix, i com a persona perd la llibertat en el mateix.
La veritat significa llibertat a pesar de les errades, i tot i que no ens permet fer el que volem en cada moment, ens dona llibertat de creativitat, de pensament, en definitiva de sentir-nos bé amb nosaltres mateixos.
L’errada no t’allunya del que defensa Guardini, tot al contrari, et manté lliure, en canvi la mala fe et situa esclau d’altres persones i de les circumstàncies.
Fa temps que volia escriure sobre això, moltes persones intenten tenir fé en el gènere humà i creuen que els actes són fruit de les errades, però a vegades l’evolució dels esdeveniments ens obligada a reconèixer l’existència de mala fe, d’intencionalitat en provocar crisis, confusió, dolor, el pitjor de tot és que n’hi ha que gaudeixen d’això.
Consellera general independent del grup mixt
Un dels aspectes que marca la diferència entre els actes fruit de l’errada o de la mala fe és la voluntat que existeix en els mateixos.
En l’errada la voluntarietat en l’acte normalment és inexistent, representa un acte en el qual poden actuar d’altres factors aliens, molts d’ells incontrolables, i podem dir en definitiva que representa una equivocació, és a dir que és una falta o absència de coneixement en el desenvolupament d’una acció que no s’ha fet de forma correcta.
En canvi, la mala fe està directament relacionada amb la consciencia o la voluntat que l’acte que es fa tingui la finalitat de provocar un dany, és a dir que existeix intencionalitat de crear confusió, engany o caos.
Molts afirmen que el més sa és admetre les errades quan no hi ha mala fé, és humà equivocar-se. Quan un s’equivoca i ho reconeix, és capaç de corregir.
En la meva opinió, últimament estem envoltats de situacions o actes que alguns són fruit d’errades però d’altres són provocats per la mala fe.
Moltes vegades la mala fe pot estar envoltada per la mentida, però no tot el que comet una errada pot ser acusat de mentir.
La mentida no deixa de ser una tergiversació d’una situació per aconseguir un profit per a un mateix independentment del perjudici que es provoca a un altre persona.
Quan una persona s’allunya de la veritat emmalalteix el seu esperit.
Penso que les persones hem de viure en una situació que generi una relació d’harmonia amb l’entorn, i aquesta harmonia es manifesta en forma de justícia, amor i veritat.
Romano Guardini, pedagog alemany, diu que quan una persona deixa de sentir amor, de ser just i de dir la veritat, el seu esperit s’encongeix, i com a persona perd la llibertat en el mateix.
La veritat significa llibertat a pesar de les errades, i tot i que no ens permet fer el que volem en cada moment, ens dona llibertat de creativitat, de pensament, en definitiva de sentir-nos bé amb nosaltres mateixos.
L’errada no t’allunya del que defensa Guardini, tot al contrari, et manté lliure, en canvi la mala fe et situa esclau d’altres persones i de les circumstàncies.
Fa temps que volia escriure sobre això, moltes persones intenten tenir fé en el gènere humà i creuen que els actes són fruit de les errades, però a vegades l’evolució dels esdeveniments ens obligada a reconèixer l’existència de mala fe, d’intencionalitat en provocar crisis, confusió, dolor, el pitjor de tot és que n’hi ha que gaudeixen d’això.
Consellera general independent del grup mixt