Motivar a l’estudi
La motivació és un estat intern que activa, dirigeix i manté la conducta de les persones cap a un objectiu, per tant és una de les armes més importants per assolir l’èxit personal en qualsevol àmbit de la nostra vida. Per això, és molt important motivar els nostres fills a rendir millor a l’escola, a la vegada que gaudeixen del seu aprenentatge, des de ben petits. Un nen motivat s’esforçarà més, tindrà una actitud positiva per aprendre, i enfrontarà els problemes de diferents maneres.
Per aconseguir aquest objectiu podem adoptar tota una sèrie de recursos.
En primer lloc, ens hem d’involucrar activament en l’aprenentatge del nostre fill, així li transmetrem el missatge que tenim molt d’interès en ajudar-lo a rendir el màxim de si. Però cal tenir en compte que els nens sempre aprenen més del que veuen en els seus models de referència que de les instruccions verbals que pugin rebre dels mateixos. De tal manera que si volem motivar el nostre fill, haurem de predicar amb l’exemple. No podem demanar-li que llegeixi un llibre, que faci els seus deures, que s’esforci, si mai ens ha vist a nosaltres agafar un llibre i gaudir amb la seva lectura.
En segon lloc, per incentivar la motivació vers l’estudi cal que els nens gaudeixin d’un espai propi només dedicat a aquesta tasca. A més, podem deixar-li que personalitzi el seu racó d’estudi segons els seus gustos. Això ho farà més seu.
El següent pas, serà trobar les estratègies d’estudi més escaients en funció de les seves necessitats i el seu estil d’aprenentatge —visual, auditiu o kinestèsic. Sense unes eines adequades que proporcionin resultats positius és molt fàcil perdre la motivació.
Per continuar, establirem una sèrie d’objectius —que quedaran reflectits en un paper que estigui a la vista de l’infant— en els quals el nen s’haurà d’implicar perquè no perdi l’interès. Molt millor si es tracta d’objectius a curt termini, perquè, a poc a poc, ens condueixin a un objectiu més gran. Per això, en comptes d’establir com a objectiu aprovar el curs, per què no ens centrem en primer lloc en aprovar el primer trimestre. A més cal que aquests siguin molt específics, perquè el nen entengui clarament que volem d’ell.
Altre punt important es no oblidar-nos mai d’elogiar amb frases encoratjadores el seu esforç, però aquestes frases han de recalcar, pas per pas, el que ha fet bé i no, per exemple, dir-li un simple «molt bé». Però, i si no ho ha fet tan bé? Més que criticar la seva tasca hauríem d’utilitzar un llenguatge positiu que l’animi a continuar endavant i fer-lo millor la propera vegada.
Per acabar, dir que aquesta és només una breu sèrie de pautes generals de motivació que es podrien augmentar molt més adequant-les a cada cas en concret per tal d’assolir els resultats desitjats.
Per aconseguir aquest objectiu podem adoptar tota una sèrie de recursos.
En primer lloc, ens hem d’involucrar activament en l’aprenentatge del nostre fill, així li transmetrem el missatge que tenim molt d’interès en ajudar-lo a rendir el màxim de si. Però cal tenir en compte que els nens sempre aprenen més del que veuen en els seus models de referència que de les instruccions verbals que pugin rebre dels mateixos. De tal manera que si volem motivar el nostre fill, haurem de predicar amb l’exemple. No podem demanar-li que llegeixi un llibre, que faci els seus deures, que s’esforci, si mai ens ha vist a nosaltres agafar un llibre i gaudir amb la seva lectura.
En segon lloc, per incentivar la motivació vers l’estudi cal que els nens gaudeixin d’un espai propi només dedicat a aquesta tasca. A més, podem deixar-li que personalitzi el seu racó d’estudi segons els seus gustos. Això ho farà més seu.
El següent pas, serà trobar les estratègies d’estudi més escaients en funció de les seves necessitats i el seu estil d’aprenentatge —visual, auditiu o kinestèsic. Sense unes eines adequades que proporcionin resultats positius és molt fàcil perdre la motivació.
Per continuar, establirem una sèrie d’objectius —que quedaran reflectits en un paper que estigui a la vista de l’infant— en els quals el nen s’haurà d’implicar perquè no perdi l’interès. Molt millor si es tracta d’objectius a curt termini, perquè, a poc a poc, ens condueixin a un objectiu més gran. Per això, en comptes d’establir com a objectiu aprovar el curs, per què no ens centrem en primer lloc en aprovar el primer trimestre. A més cal que aquests siguin molt específics, perquè el nen entengui clarament que volem d’ell.
Altre punt important es no oblidar-nos mai d’elogiar amb frases encoratjadores el seu esforç, però aquestes frases han de recalcar, pas per pas, el que ha fet bé i no, per exemple, dir-li un simple «molt bé». Però, i si no ho ha fet tan bé? Més que criticar la seva tasca hauríem d’utilitzar un llenguatge positiu que l’animi a continuar endavant i fer-lo millor la propera vegada.
Per acabar, dir que aquesta és només una breu sèrie de pautes generals de motivació que es podrien augmentar molt més adequant-les a cada cas en concret per tal d’assolir els resultats desitjats.