Cultura com a motor de transformació
La cultura va deixar fa anys de ser unidireccional. No només s’exerceix des dels temples culturals (teatres, museus i auditoris) cap a la població, sinó que els ciutadans també tenen capacitat per oferir iniciatives artístiques que aconsegueixen que els espais urbans mudin de pell. És, en alguns casos, art efímer, temporal i transitori però té la seva importància social i un fort component simbòlic. La cultura no és de ningú i és de tots. A Andorra, tenim com a exemple la Biennal Landart amb la seva vessant més urbana: una oportunitat perquè ciutadans i visitants convisquin amb l’art de manera quotidiana.
Algunes ciutats del nostre entorn han fet una aposta permanent per l’art, estant aquest present en cada un dels aspectes quotidians de la ciutat. Algunes d’aquestes ciutats s’han convertit en destacats focus d’atracció cultural a nivell nacional i europeu i res o poc s’entén d’elles sense l’art. A Espanya podríem citar per exemple la ciutat de Màlaga que els darrers anys ha fet una clara aposta per la cultura i l’art sobretot pel que fa als museus. De fet, la ciutat disposa de grans instal·lacions com el museu Picasso, el centre Pompidou o el museu Carmen Thyssen.
A la nostra escala, la part alta de la parròquia d’Escaldes-Engordany està esdevenint en aquesta darrers temps un espai on es concentren diferents equipaments culturals i artístics força atractius. En efecte, com a instal·lacions museístiques hi tenim la sala d’exposicions Artalroc, el Centre d’Art d’Escaldes Engordany i el museu Carmen Thyssen. A aquestes s’hi sumen actualment la fàbrica de la llana, com a espai d’exposicions de la biennal Landart, o exposicions urbanes, com la mostra Sweet Candies Caramels, de l’artista francesa Laurence Jenkell.
Hem d’entendre aquesta situació com una oportunitat i l’embrió de quelcom més important i més ambiciós. En efecte, l’art i la cultura poden ser elements transformadors de les ciutats o dels barris. Si s’aprofiten bé els recursos actuals i si s’aprofiten les oportunitats i els espaís disponibles, estic convençut que la part alta del poble d’Escaldes pot esdevenir un espai cultural de primer ordre. És evident que aquest fet suposaria un atractiu important que ajudaria a revitalitzar la zona convertint-la en el gran aparador cultural del nostre país.
Cal, però, que les diferents institucions hi apostin de manera clara i ferma.
Secretari d’organització de DA
Algunes ciutats del nostre entorn han fet una aposta permanent per l’art, estant aquest present en cada un dels aspectes quotidians de la ciutat. Algunes d’aquestes ciutats s’han convertit en destacats focus d’atracció cultural a nivell nacional i europeu i res o poc s’entén d’elles sense l’art. A Espanya podríem citar per exemple la ciutat de Màlaga que els darrers anys ha fet una clara aposta per la cultura i l’art sobretot pel que fa als museus. De fet, la ciutat disposa de grans instal·lacions com el museu Picasso, el centre Pompidou o el museu Carmen Thyssen.
A la nostra escala, la part alta de la parròquia d’Escaldes-Engordany està esdevenint en aquesta darrers temps un espai on es concentren diferents equipaments culturals i artístics força atractius. En efecte, com a instal·lacions museístiques hi tenim la sala d’exposicions Artalroc, el Centre d’Art d’Escaldes Engordany i el museu Carmen Thyssen. A aquestes s’hi sumen actualment la fàbrica de la llana, com a espai d’exposicions de la biennal Landart, o exposicions urbanes, com la mostra Sweet Candies Caramels, de l’artista francesa Laurence Jenkell.
Hem d’entendre aquesta situació com una oportunitat i l’embrió de quelcom més important i més ambiciós. En efecte, l’art i la cultura poden ser elements transformadors de les ciutats o dels barris. Si s’aprofiten bé els recursos actuals i si s’aprofiten les oportunitats i els espaís disponibles, estic convençut que la part alta del poble d’Escaldes pot esdevenir un espai cultural de primer ordre. És evident que aquest fet suposaria un atractiu important que ajudaria a revitalitzar la zona convertint-la en el gran aparador cultural del nostre país.
Cal, però, que les diferents institucions hi apostin de manera clara i ferma.
Secretari d’organització de DA