Metges i sanitat de l’Alt Urgell i Andorra
Un estudi sobre sanitaris alt urgellencs i andorrans inclou 641 d’aquells professionals que es varen dedicar a la sanitat entre els segles XIII i XX (fins al 1980) dels quals s’ha tingut notícia, havent exercit (i deixat d’exercir) a l’Alt Urgell i Andorra o bé, havent-hi nascut i format en el món sanitari, actuant en altres territoris.
D’aquests 641 professionals cal dir que n’hi ha dos del segle XIII; 10 del segle XIV; vuit del segle XV i altres vuit del segle XVI; 88 del segle XVII; 274 al segle XVIII; 146 al segle XIX i 99 al segle XX. Les xifres, tot i no ser exhaustives, posen de relleu un gran dinamisme al segle XVIII en comparació als segles precedents i posteriors.
Entre tots ells només hi ha dues metgesses i, evidentment, al segle XX.
Relacionats amb Andorra cal esperar al segle XVII amb tres sanitaris; 19 al segle XVIII; 23 al segle XIX i 50 al segle XX.
La tendència d’Andorra ha estat lineal i creixent progressivament des del XVII fins a l’actualitat però està mancada d’efectius als segles XIII, XIV, XV i XVI.
La tendència de l’Alt Urgell ha estat creixent pels sis primers segles (entre el XIII i el XVIII), malgrat una baixada i estancament entre els segles XV i XVI, i de decreixement pels darrers dos segles XIX i XX.
La tendència global, conjunta o dominant seria la de l’Alt Urgell si fem una anàlisi només parcial i quantitativa i no una qualitativa ni completa dels recursos i efectius.
Naturalment l’aportació del darrer quart de segle ha estat prou significativa perquè si és té en compte veiéssim com el decreixement deixa de ser-ho per passar a ser una clara tendència de creixement.
És gairebé segur que la inexistència de recursos sanitaris d’Andorra, tal i com els entenem avui, durant els segles XIII a XV es varen veure complementats necessàriament pels de l’Alt Urgell.
I actualment, de manera diferent, està passant també que els recursos sanitaris d’un territori estan complementant en certa manera els de l’altre territori.
Certament són dos territoris que estan cridats a continuar participant, en la història, cada vegada més junts.
En paraules dels autors, l’estudi es tracta d’unes notes la finalitat de les quals «és preservar una part de la nostra història».
Es tracta d’una «modesta aportació al coneixement sanitari i social d’aquests dos territoris que estan fortament interrelacionats», en paraules de la introducció...
Feta conjuntament pels autors Ferran Sabaté i Casellas, doctor en medicina i professor d’història de la medicina a la UB, i Josep Ma. Calbet i Camarasa, doctor de medicina i també professor d’història de la medicina, ha comptat amb la col·laboració de la Societat Andorrana de Ciències, a través de la seva presidenta Àngels Mach i Buch i el suport del Ministeri de Salut del Govern d’Andorra.
El passat dissabte 3 de juny, al Palau de Gel de Canillo, es va presentar el llibre que porta el títol Metges de l’Alt Urgell i d’Andorra, en la sessió conjunta realitzada per la Societat Catalana d’Història i la Societat Andorrana de Ciències.
El doctor Ferran Sabaté i Casellas ha fet també el llibre Personatges de la sanitaat Cerdana (Edicions Salòria, 2016). Als dos estudis realitzats seria bo que hi poguéssim afegir altres dos estudiant els Pallars i l’Arieja per tancar una xona més àmplia i tradicionalment molt relacionada.
En aquesta sessió, la professora Paloma Fernàndez i Pèrez va fer una brillant conferència sobre Empresa, Medicina i Farmàcia en perspectiva històrica , donant claus per entendre la situació actual.
I en el debat que va seguir a la mateixa, la conferenciant va fer un diagnòstic sobre cap a on anem molt interessant.
En resum, va venir a dir, que el fenomen urbà tal i com es produeix avui en el món i el continu i imparable fenomen migratori cap als llocs més benestants fan i faran que el sistema sanitari estigui en tensió i fallida econòmica permanent.
I que no es pot resoldre o equilibrar aquest desequilibri o despesa creixent, si no s’actua sobre l’arrel dels dos fenòmens indicats amb unes ciutats més ben dissenyades i unes aportacions econòmiques a la salut que considerin també una demanda sanitària desbordada pels anhels de viure en una societat de benestar i la incorporació del valor universal de la solidaritat humana on ningú quedi exclòs de l’atenció sanitària.
Arquitecte
D’aquests 641 professionals cal dir que n’hi ha dos del segle XIII; 10 del segle XIV; vuit del segle XV i altres vuit del segle XVI; 88 del segle XVII; 274 al segle XVIII; 146 al segle XIX i 99 al segle XX. Les xifres, tot i no ser exhaustives, posen de relleu un gran dinamisme al segle XVIII en comparació als segles precedents i posteriors.
Entre tots ells només hi ha dues metgesses i, evidentment, al segle XX.
Relacionats amb Andorra cal esperar al segle XVII amb tres sanitaris; 19 al segle XVIII; 23 al segle XIX i 50 al segle XX.
La tendència d’Andorra ha estat lineal i creixent progressivament des del XVII fins a l’actualitat però està mancada d’efectius als segles XIII, XIV, XV i XVI.
La tendència de l’Alt Urgell ha estat creixent pels sis primers segles (entre el XIII i el XVIII), malgrat una baixada i estancament entre els segles XV i XVI, i de decreixement pels darrers dos segles XIX i XX.
La tendència global, conjunta o dominant seria la de l’Alt Urgell si fem una anàlisi només parcial i quantitativa i no una qualitativa ni completa dels recursos i efectius.
Naturalment l’aportació del darrer quart de segle ha estat prou significativa perquè si és té en compte veiéssim com el decreixement deixa de ser-ho per passar a ser una clara tendència de creixement.
És gairebé segur que la inexistència de recursos sanitaris d’Andorra, tal i com els entenem avui, durant els segles XIII a XV es varen veure complementats necessàriament pels de l’Alt Urgell.
I actualment, de manera diferent, està passant també que els recursos sanitaris d’un territori estan complementant en certa manera els de l’altre territori.
Certament són dos territoris que estan cridats a continuar participant, en la història, cada vegada més junts.
En paraules dels autors, l’estudi es tracta d’unes notes la finalitat de les quals «és preservar una part de la nostra història».
Es tracta d’una «modesta aportació al coneixement sanitari i social d’aquests dos territoris que estan fortament interrelacionats», en paraules de la introducció...
Feta conjuntament pels autors Ferran Sabaté i Casellas, doctor en medicina i professor d’història de la medicina a la UB, i Josep Ma. Calbet i Camarasa, doctor de medicina i també professor d’història de la medicina, ha comptat amb la col·laboració de la Societat Andorrana de Ciències, a través de la seva presidenta Àngels Mach i Buch i el suport del Ministeri de Salut del Govern d’Andorra.
El passat dissabte 3 de juny, al Palau de Gel de Canillo, es va presentar el llibre que porta el títol Metges de l’Alt Urgell i d’Andorra, en la sessió conjunta realitzada per la Societat Catalana d’Història i la Societat Andorrana de Ciències.
El doctor Ferran Sabaté i Casellas ha fet també el llibre Personatges de la sanitaat Cerdana (Edicions Salòria, 2016). Als dos estudis realitzats seria bo que hi poguéssim afegir altres dos estudiant els Pallars i l’Arieja per tancar una xona més àmplia i tradicionalment molt relacionada.
En aquesta sessió, la professora Paloma Fernàndez i Pèrez va fer una brillant conferència sobre Empresa, Medicina i Farmàcia en perspectiva històrica , donant claus per entendre la situació actual.
I en el debat que va seguir a la mateixa, la conferenciant va fer un diagnòstic sobre cap a on anem molt interessant.
En resum, va venir a dir, que el fenomen urbà tal i com es produeix avui en el món i el continu i imparable fenomen migratori cap als llocs més benestants fan i faran que el sistema sanitari estigui en tensió i fallida econòmica permanent.
I que no es pot resoldre o equilibrar aquest desequilibri o despesa creixent, si no s’actua sobre l’arrel dels dos fenòmens indicats amb unes ciutats més ben dissenyades i unes aportacions econòmiques a la salut que considerin també una demanda sanitària desbordada pels anhels de viure en una societat de benestar i la incorporació del valor universal de la solidaritat humana on ningú quedi exclòs de l’atenció sanitària.
Arquitecte