Les estadístiques andorranes
L’estadística és avui considerada una ciència que té la finalitat de recollir, classificar i comptar tots els fets d’un mateix ordre. És el valor que es calcula a partir de les dades d’una mostra i que permet l’estimar un paràmetre d’una població (DLLC-IEC).
Si bé la paraula apareix el 1748, proposada per Achenwall, un professor a la universitat de Götingen, per permetre conèixer a particulars o a l’administració pública la situació de les persones i béns que hi ha sota la seva empresa o jurisdicció, aquest concepte ja era utilitzat en l’elaboració de censos a la Xina fa més de 4.000 anys o el cens romà a l’any 0.
El 1839 es troba el mot registrat en el diccionari imprès a Barcelona per Josep Torner i fet per una societat de catalans. En aquest es defineix el mot com a «cens de la població y dels productos naturals é industrials de la nació o província».
En aquest sentit les primeres estadístiques andorranes es produeixen pels escriptors que donaven notícia de la població parroquial i nacional.
Així T. Junoy el 1838, Ll. Dalmau el 1849, B. Ulrich el 1852, F. Bladé el 1875, Thos i Codina el 1883, A. Osona el 1889, F. Pallerola el 1912, Combarnous el 1932 i Vidal i Guitart el 1940.
La importància de les estadístiques per al coneixement de la realitat, cada dia més complexa, avui és totalment reconeguda. Les societats actuals si es volen eficients i desenvolupades no en poden prescindir.
Les qüestions però que cal posar-se i respondre degudament són:
1 – Quines estadístiques són les que ens convé de tenir i tenir al dia?
2 – Qui és l’encarregat de recollir-les i d’elaborar-les?
3 – Com i a qui es donen a conèixer per aprofitar-les?
Per a ajudar a trobar les respostes adequades i a l’espera de que s’aprovi ben aviat la llei que les ha d’emmarcar us recomano assistir a les 21 jornades de la Societat Andorrana de Ciències, organitzades amb el Departament d’Estadística de Govern, i que divendres 2 de juny del 2017 tindran lloc al centre cultural de la Llacuna a Andorra la Vella de les 15 a les 21 hores, sobre el tema «Estadística i estadístiques d’Andorra», moderades per Alan Ward i Koeck amb el contingut següent:
Primera part: «La provisió d’informació pública: l’estadística oficial», amb les ponències: La planificació de l’estadística pública andorrana (Enric Ripoll i Font), El secret estadístic i el dret a la informació (Wendy Belesaca i València), El valor de l’estadística oficial: una visió des de les Nacions Unides (Alexis Estopiñan i Pascual), L’estadística estructural d’empreses: una experiència pionera en l’adaptació europea i el recurs a la informació administrativa (Estefania Mena i Cerdán), La combinació d’informació primària i secundària per al coneixement de la població andorrana (Olga Ingles i Codina i Dolors Capdevila i Vilella), Les enquestes a la població: càrrega informativa i perspectives (Vanessa Guinlo i Marta Osuna Sanchez), Reptes de l’estadística sobre salut en el països petits europeus (Josep Romagosa i Massana), Els objectius de desenvolupament sostenible i l’estadística oficial (Juanjo López i Lavado), La negociació de l’Acord d’associació amb la UE: informació estadística (Laura Mora i Roger).
Segona part: «L’anàlisi de dades a Andorra mitjançant les estadístiques», amb les ponències: Estadística, Ciència i art (David Rabella i Cusiné), Les assegurances i l’anàlisi estadística del risc (Alfred Mer i Jurnet), Indicadors estadístics associats al medi ambient (Marc Rossell i Soler), La modernització dels efectes del canvi climàtic sobre la distribució de les espècies (Benjamin Komac i Mingoud), L’anàlisi estadística dels hàbits i consums en les telecomunicacions (Lazla Sasplugas i Requena), Tendències globals del comerç al detall, a partir de l’anàlisi estadística (Sergi Casas i Guibas), L’estadística aplicada al rendiment esportiu: el bàsquet andorrà (Jaume Tomàs i Vilana), L’instrumental estadístic en la sociologia electoral d’Andorra (Joan Micó i Ibáñez), L’ensenyament de l’estadística en l’educació secundària i universitatària (Yolanda Colom i Torrens), L’estadística i el projecte «smart country» aplicat a Andorra (Yann Baucis), Analytics inaction (Jesús Aguilera i Olarte).
Hi som tots convidats.
Arquitecte
Si bé la paraula apareix el 1748, proposada per Achenwall, un professor a la universitat de Götingen, per permetre conèixer a particulars o a l’administració pública la situació de les persones i béns que hi ha sota la seva empresa o jurisdicció, aquest concepte ja era utilitzat en l’elaboració de censos a la Xina fa més de 4.000 anys o el cens romà a l’any 0.
El 1839 es troba el mot registrat en el diccionari imprès a Barcelona per Josep Torner i fet per una societat de catalans. En aquest es defineix el mot com a «cens de la població y dels productos naturals é industrials de la nació o província».
En aquest sentit les primeres estadístiques andorranes es produeixen pels escriptors que donaven notícia de la població parroquial i nacional.
Així T. Junoy el 1838, Ll. Dalmau el 1849, B. Ulrich el 1852, F. Bladé el 1875, Thos i Codina el 1883, A. Osona el 1889, F. Pallerola el 1912, Combarnous el 1932 i Vidal i Guitart el 1940.
La importància de les estadístiques per al coneixement de la realitat, cada dia més complexa, avui és totalment reconeguda. Les societats actuals si es volen eficients i desenvolupades no en poden prescindir.
Les qüestions però que cal posar-se i respondre degudament són:
1 – Quines estadístiques són les que ens convé de tenir i tenir al dia?
2 – Qui és l’encarregat de recollir-les i d’elaborar-les?
3 – Com i a qui es donen a conèixer per aprofitar-les?
Per a ajudar a trobar les respostes adequades i a l’espera de que s’aprovi ben aviat la llei que les ha d’emmarcar us recomano assistir a les 21 jornades de la Societat Andorrana de Ciències, organitzades amb el Departament d’Estadística de Govern, i que divendres 2 de juny del 2017 tindran lloc al centre cultural de la Llacuna a Andorra la Vella de les 15 a les 21 hores, sobre el tema «Estadística i estadístiques d’Andorra», moderades per Alan Ward i Koeck amb el contingut següent:
Primera part: «La provisió d’informació pública: l’estadística oficial», amb les ponències: La planificació de l’estadística pública andorrana (Enric Ripoll i Font), El secret estadístic i el dret a la informació (Wendy Belesaca i València), El valor de l’estadística oficial: una visió des de les Nacions Unides (Alexis Estopiñan i Pascual), L’estadística estructural d’empreses: una experiència pionera en l’adaptació europea i el recurs a la informació administrativa (Estefania Mena i Cerdán), La combinació d’informació primària i secundària per al coneixement de la població andorrana (Olga Ingles i Codina i Dolors Capdevila i Vilella), Les enquestes a la població: càrrega informativa i perspectives (Vanessa Guinlo i Marta Osuna Sanchez), Reptes de l’estadística sobre salut en el països petits europeus (Josep Romagosa i Massana), Els objectius de desenvolupament sostenible i l’estadística oficial (Juanjo López i Lavado), La negociació de l’Acord d’associació amb la UE: informació estadística (Laura Mora i Roger).
Segona part: «L’anàlisi de dades a Andorra mitjançant les estadístiques», amb les ponències: Estadística, Ciència i art (David Rabella i Cusiné), Les assegurances i l’anàlisi estadística del risc (Alfred Mer i Jurnet), Indicadors estadístics associats al medi ambient (Marc Rossell i Soler), La modernització dels efectes del canvi climàtic sobre la distribució de les espècies (Benjamin Komac i Mingoud), L’anàlisi estadística dels hàbits i consums en les telecomunicacions (Lazla Sasplugas i Requena), Tendències globals del comerç al detall, a partir de l’anàlisi estadística (Sergi Casas i Guibas), L’estadística aplicada al rendiment esportiu: el bàsquet andorrà (Jaume Tomàs i Vilana), L’instrumental estadístic en la sociologia electoral d’Andorra (Joan Micó i Ibáñez), L’ensenyament de l’estadística en l’educació secundària i universitatària (Yolanda Colom i Torrens), L’estadística i el projecte «smart country» aplicat a Andorra (Yann Baucis), Analytics inaction (Jesús Aguilera i Olarte).
Hi som tots convidats.
Arquitecte