La ment
Aquesta petita paraula de quatre lletres, tot i que no sembli possible, conté un uniVers.
L’univers individual de cadascú que es troba dins de la nostra ment.
Un univers que hi està contingut temporalment, segurament. I també, possiblement, un univers que forma part de tot un altre univers.
La nostra ment, residenciada al nostre cervell, actua de fet tant com un generador propi de tota la nostra activitat mental, com d’un receptor obert. Tot i la importància i la grandària d’aquest univers contingut en aquesta petita paraula, el seu ús, la seva definició i explicació o desenvolupament i estudi han estat escassos en els segles passats.
Així no hi ha referències en el refranyer català tradicional, ni de ment ni d’intel·ligència, intel·lecte o magí, que en podrien ser com uns sinònims. Llevat d’enteniment, però que són generals o comparatius (l’home per l’enteniment es distingeix del jument, jovent i enteniment no és tot a un temps, L’enteniment ha d’anar acompanyat del temps, Déu et do enteniment i pa pel talent).
Tampoc en els diccionaris antics hi surt la paraula, tal qual, fins al 1839 (fent-la equivalent a enteniment). Malgrat hi surtin les accepcions mental i mentalment i mente (Esteve / Belvitges / Juglà ,1803), o mental i mentalment (Lacavalleria, 1696) o cap i només la paraula enteniment (Torra, 1653 / Barnils, 1502).
De fet sembla doncs que la paraula ment no comença a desplaçar a la tradicional, enteniment, fins al segle XIX.
Si al 1906 es definia com «intel·ligència, enteniment, esperit, intenció o voluntat» (Aladern), el 1932, s’explica com a «potència intel»lectual de l’ànima» (Fabra).
Al 1976 la Gran Enciclopèdia Catalana despatxava el concepte en sis línies: «Terme emprat sovint com a sinònim de la facultat cognoscitiva (intel·ligència), de l’intel·lecte (sobretot en el sentit tradicional intel·lecte passiu), de l’esperit humà o àdhuc del conjunt de les funcions psíquiques».
Contràriament a la seva importància, la ment ha estat la gran oblidada i el seu coneixement es troba endarrerit, si ho comprovem amb altres parts del cos o els avenços de la tecnologia.
Potser ha estat una qüestió de dificultat i de gran repte davant d’un univers tan gran en tan poc espai ...
Potser ha estat perquè continuem separant els diferents tipus de coneixement, el racional o científic, l’emocional o artístic i l’espiritual o transcendent, i els conceptualitzem com a incompatibles quan són complementaris ....
Et tot cas benvinguts siguin els 11ns Debats de recerca de la Societat Andorrana de Ciències i el Ministeri d’Educació i Ensenyament Superior que aquests dies, dimecres 31 de maig i dijous 1 de juny del 2017, tocaran el tema Comportament i ment, la recerca en psicologia, a la Sala d’actes de MoraBanc a l’avinguda Meritxell 96, d’Andorra la Vella, entre les 18 hores i les 21 hores.
Inauguraran l’acte Mireia Maestre i Cortadella (MoraBanc), Àngels Mach i Buch (presidenta de la SAC), Èric Jover i Comas (ministre d’Educació i Ensenyament Superior) i Marta Fonolleda i Riberaygua (coordinadora).
L’obertura es farà amb la conferència magistral sobre Els Canvis que genera la teràpia psicològica al cervell pel Dr. Joan Deus i Yela.
Les ponències presentades seran: Rehabilitació cognitiva i funcional del trastorn bipolar (Dra. Carla Torrent i Font); La síndrome de Burnot en els docents: factors de risc i protecció (Dra. Estela Montejo i Martin); Neurofeedback: una promesa per al tractament simptomàtic de malalties mentals (Dra. Laura Díaz i Hernández); Com les interaccions entre iguals ajuden a la resolució de problemes matemàtics amb alumnes amb TDHA i sense (Dra. Yolanda Colom i Torrens); Avenços en la conceptualització de la discapacitat intel·lectual i del desenvolupament: aportacions de la recerca estadística aplicada (Cristina Munbardó i Adam); Desenvolupament neuropsicològic infantil i competències ètiques. Una proposta educativa des de la neuroètica (Sandra Navarro i Pons); La psicologia a Andorra: en busca d’un espai professional (Òscar Fernández i Galdón) i Plasticitat cerebral associada a una intervenció fonològica intensiva en nens amb dificultats lectores. Evidència per ressonància magnètica cerebral (Susanna Forné i González).
Ben segur que aquests Debats de recerca oberts a tothom, ajudaran a progressar en el coneixement d’aquest univers que és la nostra ment.
Gràcies a tots els investigadors que s’hi dediquen. I que han de permetre que, algun dia, superem a Juvenalis i puguem fer més coneguda una altra frase que aprofundeix i desplaci a la arxi coneguda i valuosa mens sana in corpore sano.
Arquitecte
L’univers individual de cadascú que es troba dins de la nostra ment.
Un univers que hi està contingut temporalment, segurament. I també, possiblement, un univers que forma part de tot un altre univers.
La nostra ment, residenciada al nostre cervell, actua de fet tant com un generador propi de tota la nostra activitat mental, com d’un receptor obert. Tot i la importància i la grandària d’aquest univers contingut en aquesta petita paraula, el seu ús, la seva definició i explicació o desenvolupament i estudi han estat escassos en els segles passats.
Així no hi ha referències en el refranyer català tradicional, ni de ment ni d’intel·ligència, intel·lecte o magí, que en podrien ser com uns sinònims. Llevat d’enteniment, però que són generals o comparatius (l’home per l’enteniment es distingeix del jument, jovent i enteniment no és tot a un temps, L’enteniment ha d’anar acompanyat del temps, Déu et do enteniment i pa pel talent).
Tampoc en els diccionaris antics hi surt la paraula, tal qual, fins al 1839 (fent-la equivalent a enteniment). Malgrat hi surtin les accepcions mental i mentalment i mente (Esteve / Belvitges / Juglà ,1803), o mental i mentalment (Lacavalleria, 1696) o cap i només la paraula enteniment (Torra, 1653 / Barnils, 1502).
De fet sembla doncs que la paraula ment no comença a desplaçar a la tradicional, enteniment, fins al segle XIX.
Si al 1906 es definia com «intel·ligència, enteniment, esperit, intenció o voluntat» (Aladern), el 1932, s’explica com a «potència intel»lectual de l’ànima» (Fabra).
Al 1976 la Gran Enciclopèdia Catalana despatxava el concepte en sis línies: «Terme emprat sovint com a sinònim de la facultat cognoscitiva (intel·ligència), de l’intel·lecte (sobretot en el sentit tradicional intel·lecte passiu), de l’esperit humà o àdhuc del conjunt de les funcions psíquiques».
Contràriament a la seva importància, la ment ha estat la gran oblidada i el seu coneixement es troba endarrerit, si ho comprovem amb altres parts del cos o els avenços de la tecnologia.
Potser ha estat una qüestió de dificultat i de gran repte davant d’un univers tan gran en tan poc espai ...
Potser ha estat perquè continuem separant els diferents tipus de coneixement, el racional o científic, l’emocional o artístic i l’espiritual o transcendent, i els conceptualitzem com a incompatibles quan són complementaris ....
Et tot cas benvinguts siguin els 11ns Debats de recerca de la Societat Andorrana de Ciències i el Ministeri d’Educació i Ensenyament Superior que aquests dies, dimecres 31 de maig i dijous 1 de juny del 2017, tocaran el tema Comportament i ment, la recerca en psicologia, a la Sala d’actes de MoraBanc a l’avinguda Meritxell 96, d’Andorra la Vella, entre les 18 hores i les 21 hores.
Inauguraran l’acte Mireia Maestre i Cortadella (MoraBanc), Àngels Mach i Buch (presidenta de la SAC), Èric Jover i Comas (ministre d’Educació i Ensenyament Superior) i Marta Fonolleda i Riberaygua (coordinadora).
L’obertura es farà amb la conferència magistral sobre Els Canvis que genera la teràpia psicològica al cervell pel Dr. Joan Deus i Yela.
Les ponències presentades seran: Rehabilitació cognitiva i funcional del trastorn bipolar (Dra. Carla Torrent i Font); La síndrome de Burnot en els docents: factors de risc i protecció (Dra. Estela Montejo i Martin); Neurofeedback: una promesa per al tractament simptomàtic de malalties mentals (Dra. Laura Díaz i Hernández); Com les interaccions entre iguals ajuden a la resolució de problemes matemàtics amb alumnes amb TDHA i sense (Dra. Yolanda Colom i Torrens); Avenços en la conceptualització de la discapacitat intel·lectual i del desenvolupament: aportacions de la recerca estadística aplicada (Cristina Munbardó i Adam); Desenvolupament neuropsicològic infantil i competències ètiques. Una proposta educativa des de la neuroètica (Sandra Navarro i Pons); La psicologia a Andorra: en busca d’un espai professional (Òscar Fernández i Galdón) i Plasticitat cerebral associada a una intervenció fonològica intensiva en nens amb dificultats lectores. Evidència per ressonància magnètica cerebral (Susanna Forné i González).
Ben segur que aquests Debats de recerca oberts a tothom, ajudaran a progressar en el coneixement d’aquest univers que és la nostra ment.
Gràcies a tots els investigadors que s’hi dediquen. I que han de permetre que, algun dia, superem a Juvenalis i puguem fer més coneguda una altra frase que aprofundeix i desplaci a la arxi coneguda i valuosa mens sana in corpore sano.
Arquitecte