Conquistant igualtat construïm democràcia
Enguany és el 27è any de la sortida dels manuals de diagnòstic clínic i ho celebrem amb una jornada internacional. Parlar de drets (no és que en tinguem més, sinó que seguim eliminant discriminacions) és parlar també de deures i llibertats, concepte que cal recordar i que ha de seguir sent igual per a tothom. Llibertat per establir qualsevol relació i que es respecti.
No podem deixar de relacionar la millora aconseguida al progrés social que encara queda per potenciar a Andorra. Hem de seguir divulgant el missatge que les persones no hem de quedar estigmatitzades pel nostre gènere, sexe, raça, orientació o per la nostra identitat ja que, tal com deia Simone De Beauvoir, l’homosexualitat està tan limitada com l’heterosexualitat. Finalment, hem d’arribar a ser capaços/ces d’estimar una dona, un home o qualsevol ésser humà sense sentir por, inhibició i/o obligació.
Durant aquest any hem seguit creant consciència vers la necessitat de la visió transversal en el moment de revisar lleis i que, de retruc, ens afecten com a ciutadans/es. Algunes han prosperat i d’altres hauran d’esperar a ser modificades per la Llei d’Igualtat i no Discriminació, en especial la Llei del Registre Civil, que s’ha d’adaptar i modernitzar a un nou context social.
També hem fet visible les nostres circumstàncies en l’àmbit competencial de diferents ministeris, com el de Salut. La Cartera de Serveis contemplarà la disfòria de gènere dins de la seva llista de prestacions. És un pas molt important, a la vegada d’històric, per a la visibilització i reconeixement de les minories. També hem pogut treballar el concepte de diversitat afectiva en la tercera edat amb els professionals del Cedre, com una característica més de l’atenció centrada en la persona.
Una altra realitat emergent és la visibilitat a les escoles. Hi és present així com l’existència de les seves necessitats. La identitat de la persona és una i hem de fer-los prevaldre les positives i evitar que es puguin donar situacions que fomentin contraidentitats. Hem de continuar promovent espais de confort i de respecte per seguir visibilitzant les realitats minoritàries.
La feina que s’està fent és essencial per seguir avançant en l’educació basada en el respecte, en la igualtat i per formar persones tolerants en la cultura democràtica. L’acompanyament educatiu, psicològic i social és bàsic per atendre les possibles situacions de vulnerabilitat. Cal seguir formant professionals, per exemple, en estratègies per atendre el procés de trànsit o durant l’etapa del coming out. El passat mes de juny vam organitzar amb Ministeri d’Educació i Ensenyament Superior i amb el Col·legi de Psicòlegs d’Andorra una formació en aquest segon aspecte.
Hem pogut solventar situacions de discriminació amb l’Àrea de Polítiques d’Igualtat i amb el servei d’Ocupació del Ministeri d’Afers Socials, Justícia i Interior. A més, hem programat conjuntament conferències i hem divulgat el missatge de respecte, de tolerància, de protecció i d’igualtat a través de díptics. S’han elaborat diferents informes per a Europa a la International Lesbian and Gay Association (ILGA) i a la International Gay and Lesbian Youth Organization (Iglyo) en polítiques LGBTIQ. Tot reforçant, complementàriament, les accions que s’estan portant a terme, com a país, al Consell d’Europa.
Per altra banda, les dades que demana l’European Commission against Racism and Intolerance (ECRI) entorn a la nostra casuística és un altre objectiu a aconseguir, a curt plaç, amb el nou conveni del Ministeri d’Afers Socials amb l’Observatori que ha d’engegar la recerca social en matèria d’igualtat.
Agrair als/a les diferents tècnics i polítics de l’Administració la seva tasca i que dia a dia ens acompanyen. Als privats i als cossos especials. En especial, al nostre cos de Policia, per posar tots els recursos disponibles per seguir apostant per una Andorra més justa.
Cal seguir empoderant a la persona per denunciar situacions de discriminació i sobretot, posar tots aquells mecanismes a disposició per a solventar-ho i prevenir-ho. Això diu molt del servei de qualitat que estem oferint com a societat i, especialment, com a persones. També al copríncep episcopal, que en el marc de la seva entrevista al programa Signes dels Temps de TV3, va estendre la mà a «l’acollida de les persones que s’han sentit històricament rebutjades, com els homosexuals i els/les transsexuals».
No voldria acabar l’article sense fer autocrítica. No sempre ho fem bé i ens equivoquem. Però ens hi esforcem i intentem lluitar per una Andorra millor; de present i de futur. Estem avançant a passos agegantats. Seguim creient en una societat andorrana que no ha de tenir por a expressar-se. Seguim apostant per una societat que condemni les situacions com les de Txetxènia, les brutals agressions i defensi els drets humans de les persones. L’amor no danya. L’odi, sí! Per tant, expressa’t sempre tal i com ets i digues, sense por i amb respecte, el que sents. Perquè al cap i a la fi a qui els hi molesta, no importen. I a qui importes, no els molesta.
A tots/es, gràcies. Seguim endavant per una Andorra més igualitària i constructora de democràcia.
President de Som com Som
No podem deixar de relacionar la millora aconseguida al progrés social que encara queda per potenciar a Andorra. Hem de seguir divulgant el missatge que les persones no hem de quedar estigmatitzades pel nostre gènere, sexe, raça, orientació o per la nostra identitat ja que, tal com deia Simone De Beauvoir, l’homosexualitat està tan limitada com l’heterosexualitat. Finalment, hem d’arribar a ser capaços/ces d’estimar una dona, un home o qualsevol ésser humà sense sentir por, inhibició i/o obligació.
Durant aquest any hem seguit creant consciència vers la necessitat de la visió transversal en el moment de revisar lleis i que, de retruc, ens afecten com a ciutadans/es. Algunes han prosperat i d’altres hauran d’esperar a ser modificades per la Llei d’Igualtat i no Discriminació, en especial la Llei del Registre Civil, que s’ha d’adaptar i modernitzar a un nou context social.
També hem fet visible les nostres circumstàncies en l’àmbit competencial de diferents ministeris, com el de Salut. La Cartera de Serveis contemplarà la disfòria de gènere dins de la seva llista de prestacions. És un pas molt important, a la vegada d’històric, per a la visibilització i reconeixement de les minories. També hem pogut treballar el concepte de diversitat afectiva en la tercera edat amb els professionals del Cedre, com una característica més de l’atenció centrada en la persona.
Una altra realitat emergent és la visibilitat a les escoles. Hi és present així com l’existència de les seves necessitats. La identitat de la persona és una i hem de fer-los prevaldre les positives i evitar que es puguin donar situacions que fomentin contraidentitats. Hem de continuar promovent espais de confort i de respecte per seguir visibilitzant les realitats minoritàries.
La feina que s’està fent és essencial per seguir avançant en l’educació basada en el respecte, en la igualtat i per formar persones tolerants en la cultura democràtica. L’acompanyament educatiu, psicològic i social és bàsic per atendre les possibles situacions de vulnerabilitat. Cal seguir formant professionals, per exemple, en estratègies per atendre el procés de trànsit o durant l’etapa del coming out. El passat mes de juny vam organitzar amb Ministeri d’Educació i Ensenyament Superior i amb el Col·legi de Psicòlegs d’Andorra una formació en aquest segon aspecte.
Hem pogut solventar situacions de discriminació amb l’Àrea de Polítiques d’Igualtat i amb el servei d’Ocupació del Ministeri d’Afers Socials, Justícia i Interior. A més, hem programat conjuntament conferències i hem divulgat el missatge de respecte, de tolerància, de protecció i d’igualtat a través de díptics. S’han elaborat diferents informes per a Europa a la International Lesbian and Gay Association (ILGA) i a la International Gay and Lesbian Youth Organization (Iglyo) en polítiques LGBTIQ. Tot reforçant, complementàriament, les accions que s’estan portant a terme, com a país, al Consell d’Europa.
Per altra banda, les dades que demana l’European Commission against Racism and Intolerance (ECRI) entorn a la nostra casuística és un altre objectiu a aconseguir, a curt plaç, amb el nou conveni del Ministeri d’Afers Socials amb l’Observatori que ha d’engegar la recerca social en matèria d’igualtat.
Agrair als/a les diferents tècnics i polítics de l’Administració la seva tasca i que dia a dia ens acompanyen. Als privats i als cossos especials. En especial, al nostre cos de Policia, per posar tots els recursos disponibles per seguir apostant per una Andorra més justa.
Cal seguir empoderant a la persona per denunciar situacions de discriminació i sobretot, posar tots aquells mecanismes a disposició per a solventar-ho i prevenir-ho. Això diu molt del servei de qualitat que estem oferint com a societat i, especialment, com a persones. També al copríncep episcopal, que en el marc de la seva entrevista al programa Signes dels Temps de TV3, va estendre la mà a «l’acollida de les persones que s’han sentit històricament rebutjades, com els homosexuals i els/les transsexuals».
No voldria acabar l’article sense fer autocrítica. No sempre ho fem bé i ens equivoquem. Però ens hi esforcem i intentem lluitar per una Andorra millor; de present i de futur. Estem avançant a passos agegantats. Seguim creient en una societat andorrana que no ha de tenir por a expressar-se. Seguim apostant per una societat que condemni les situacions com les de Txetxènia, les brutals agressions i defensi els drets humans de les persones. L’amor no danya. L’odi, sí! Per tant, expressa’t sempre tal i com ets i digues, sense por i amb respecte, el que sents. Perquè al cap i a la fi a qui els hi molesta, no importen. I a qui importes, no els molesta.
A tots/es, gràcies. Seguim endavant per una Andorra més igualitària i constructora de democràcia.
President de Som com Som