Seria injust no reconèixer que, durant els sis anys de govern de Demòcrates per Andorra, s’han fet avenços. També seria injust, però, afirmar que s’han fet grans avenços. La pura i dura realitat és que amb dues majories absolutes de 22 i 15 consellers generals respectivament, durant els seus dos mandats, DA no ha resolt encara cap dels temes cabdals que calia solucionar de manera urgent.

Si el cap de Govern no decideix avançar les eleccions, ara per ara un fet poc probable, els vint mesos mal comptats que queden de l’actual legislatura tampoc no serviran per enllestir unes feines que van ser el gran estendard de DA a les dues darreres eleccions i que prometien corregir tots els mals del país.

No es pot negar que van detectar els punts febles d’Andorra: una reforma necessària de l’Administració; la reforma del sistema sanitari; poder garantir el futur de les jubilacions; redefinir les competències i les transferències comunals, i l’acord d’associació amb Europa. Avui dia, però, en tots i cadascun dels assumptes esmentats el més calent és a l’aigüera.

Tenim un munt d’exemples que demostren la incapacitat de l’Executiu de portar a terme allò a què es va comprometre davant tota la ciutadania. Sempre s’amaga darrere el subterfugi de “s’hi està treballant”, però, malauradament, no tenim mostres d’avançar en la bona direcció.

Sense anar gaire lluny, la reforma sanitària, que any rere any es converteix en més inajornable encara, està condemnada a no tirar endavant. La interinitat a què s’ha sotmès la cartera, amb la sortida de la ministra Rosa Ferrer pocs mesos després d’assumir-la, demostra que Govern no vol moure fitxa i que el ministre actual aplicarà la màxima de DA de “qui dia passa any empeny”.

Pel que fa a l’acord d’associació, Govern ha anat modulant el discurs segons les circumstàncies, arribant, fins i tot, a contradir-se: des d’assegurar que les franquícies mai no es tocarien i que el Brexit no afectaria el ritme de les negociacions fins a admetre que les franquícies se sotmetran a períodes de transitorietat i que el tancament de l’acord anirà més enllà d’aquesta legislatura, i un cop més la cartera esdevé interina en anunciar que, el 15 de juliol, el ministre Saboya deixarà d’estar al capdavant del Ministeri. Un nou relleu ministerial que serà l’excusa perfecta per a DA per no fer allò a què s’havia compromès.

Aquest també va ser el cas de la cartera d’Administració Pública amb el ministre Alcobé al capdavant, que va haver de tornar cap a casa. L’enrenou continua en saber-se, dies enrere, la destitució del secretari d’Estat de la Funció Pública. Balls de noms, tants com vulgueu... Solucions a problemes, ben poques.

Amb tots aquests antecedents, són pocs els fervents seguidors de DA que encara creuen que el seu Govern executarà les reformes que va prometre. Han passat setanta-sis mesos des que DA va arribar al poder i és una evidència que les promeses no s’han materialitzat. Amb menys de vint mesos per acabar la legislatura, els qui encara hi confien són mereixedors del guardó a qui tot s’ho empassa.