Les tribus alimentàries
Diumenge passat, tot fent una passejada per Escaldes, vaig acabar per casualitat al Prat del Roure a la 1a Mostra de Turisme Actiu, Muntanya i Salut. Vaig arribar ja quan acabava, la veritat, perquè no tenia ni idea de l’esdeveniment. El menjar que oferien per tastar estava boníssim, encara que no és estrany perquè a mi m’agrada molt el menjar vegetarià des de sempre. El més estrany és que li agradés al meu marit i li va agradar.
Ah, bé! I, a què ve tot això? Doncs, perquè avui us parlaré una mica de la nova tendència de les tribus urbanes alimentàries i la seva recerca de la salut, la bona forma, la puresa del cos i el manteniment de la joventut a través de l’alimentació. Tendències que ja estan arribant també a Andorra de la mà de diversos restaurants i botigues.
Així, podem trobar vegans, crudívors, vegetarians, paleig, flexitarians, etc. Massa tendències actuals per poder parlar detingudament de totes. De manera que ens quedarem amb les més conegudes o, interessants.
Per començar, tenim els vegetarians que, com tothom sap, són les persones que no mengen ni carn, ni peix o els seus productes derivats, encara que poden o no incloure el consum d’ous o productes lactis.
Per continuar, els vegans, els quals sempre prescindeixen dels ous, de la llet i de tots els derivats lactis. A més, tampoc utilitzen roba de cuir, llana o seda, i productes de neteja testejats en animals. En definitiva, defensen la vida i els drets dels animals enfront del seu ús en qualsevol tipus d’indústria, en l’alimentació i altres activitats com el toreig o les festes populars.
La qüestió més important que ens fem en el cas dels vegetarians, els vegans i alguna altra tendència que veurem més endavant és d’on treuen les proteïnes per a la seva dieta: alguns vegetarians ho tenen més senzill al poder prendre ous i productes làctics, que contenen proteïnes en la seva composició. En el cas dels vegans, les opcions més comunes són el tofu i la soja. També podem obtenir proteïnes, encara que de menor valor biològic, combinant cereals i llegums.
Com una opció intermèdia, entre aquestes dues tendències, trobem els flexitarians que basen la seva alimentació en productes vegetals, però a més es permeten menjar porcions petites de carn i/o peix de forma esporàdica. La gran diferència amb una dieta omnívora és que al plat d’un flexitarià, la carn o el peix mai seran els protagonistes, sinó mers acompanyants d’uns ingredients principals que poden ser vegetals, llegums o cereals.
Respecte a la cuina macrobiòtica, aquesta entén que l’alimentació determina la salut i que les malalties estan relacionades amb una flora intestinal feble o una mala irrigació sanguínia. Els macrobiòtics busquen l’equilibri físic i emocional a través de la dieta. El Raw Food és l’últim crit de l’eco-alimentació. Consisteix en menjar les coses crues. La dieta: vegetals, fruites fresques i seques, aliments fermentats i deshidratats. I la disciplina Ayurveda ens diu què fer i menjar per estar sans i poder curar els desequilibris quan s’instal·len.
El següent grup que comentarem és el dels crudívors els quals opten per consumir gairebé tots els aliments crus: això està molt bé quan ens referim a les fruites i verdures, que tradicionalment solem consumir-se crues, però pot ser una mica més complicat si ens centrem en el consum de carns i peixos. Quant als lactis, els consumeixen no pasteuritzats i no homogeneïtzats.
I acabaré, aquesta sèrie amb la Paleo-dieta que està molt de moda últimament, sobretot entre els esportistes. Es basa en el consum de fruites, verdures, llegums, fruits secs i llavors: aliments en què el macronutrient amb major presència són els carbohidrats. No obstant això, rebutgen el consum de sucre i de qualsevol producte que la contingui, dels grans processats i dels productes elaborats. Les proteïnes les obtenen del consum de carn, peix i ous, i els greixos de la fruita seca i dels olis vegetals.
Per concloure, dir que tot i que molts dels integrants d’aquestes tendències afirmen que no es tracta d’una moda sinó d’un estil de vida, el tema no queda molt clar ja que la majoria dels metges recorda que el primordial ha de ser la salut i no sempre és saludable suprimir un grup d’aliments d’un dia per l’altre sense cap informació. Jo, per la meva banda, menjo de tot, però tenint cura de les quantitats i la combinació dels aliments, perquè crec que la clau, com gairebé en totes les coses, rau en la moderació.
Ah, bé! I, a què ve tot això? Doncs, perquè avui us parlaré una mica de la nova tendència de les tribus urbanes alimentàries i la seva recerca de la salut, la bona forma, la puresa del cos i el manteniment de la joventut a través de l’alimentació. Tendències que ja estan arribant també a Andorra de la mà de diversos restaurants i botigues.
Així, podem trobar vegans, crudívors, vegetarians, paleig, flexitarians, etc. Massa tendències actuals per poder parlar detingudament de totes. De manera que ens quedarem amb les més conegudes o, interessants.
Per començar, tenim els vegetarians que, com tothom sap, són les persones que no mengen ni carn, ni peix o els seus productes derivats, encara que poden o no incloure el consum d’ous o productes lactis.
Per continuar, els vegans, els quals sempre prescindeixen dels ous, de la llet i de tots els derivats lactis. A més, tampoc utilitzen roba de cuir, llana o seda, i productes de neteja testejats en animals. En definitiva, defensen la vida i els drets dels animals enfront del seu ús en qualsevol tipus d’indústria, en l’alimentació i altres activitats com el toreig o les festes populars.
La qüestió més important que ens fem en el cas dels vegetarians, els vegans i alguna altra tendència que veurem més endavant és d’on treuen les proteïnes per a la seva dieta: alguns vegetarians ho tenen més senzill al poder prendre ous i productes làctics, que contenen proteïnes en la seva composició. En el cas dels vegans, les opcions més comunes són el tofu i la soja. També podem obtenir proteïnes, encara que de menor valor biològic, combinant cereals i llegums.
Com una opció intermèdia, entre aquestes dues tendències, trobem els flexitarians que basen la seva alimentació en productes vegetals, però a més es permeten menjar porcions petites de carn i/o peix de forma esporàdica. La gran diferència amb una dieta omnívora és que al plat d’un flexitarià, la carn o el peix mai seran els protagonistes, sinó mers acompanyants d’uns ingredients principals que poden ser vegetals, llegums o cereals.
Respecte a la cuina macrobiòtica, aquesta entén que l’alimentació determina la salut i que les malalties estan relacionades amb una flora intestinal feble o una mala irrigació sanguínia. Els macrobiòtics busquen l’equilibri físic i emocional a través de la dieta. El Raw Food és l’últim crit de l’eco-alimentació. Consisteix en menjar les coses crues. La dieta: vegetals, fruites fresques i seques, aliments fermentats i deshidratats. I la disciplina Ayurveda ens diu què fer i menjar per estar sans i poder curar els desequilibris quan s’instal·len.
El següent grup que comentarem és el dels crudívors els quals opten per consumir gairebé tots els aliments crus: això està molt bé quan ens referim a les fruites i verdures, que tradicionalment solem consumir-se crues, però pot ser una mica més complicat si ens centrem en el consum de carns i peixos. Quant als lactis, els consumeixen no pasteuritzats i no homogeneïtzats.
I acabaré, aquesta sèrie amb la Paleo-dieta que està molt de moda últimament, sobretot entre els esportistes. Es basa en el consum de fruites, verdures, llegums, fruits secs i llavors: aliments en què el macronutrient amb major presència són els carbohidrats. No obstant això, rebutgen el consum de sucre i de qualsevol producte que la contingui, dels grans processats i dels productes elaborats. Les proteïnes les obtenen del consum de carn, peix i ous, i els greixos de la fruita seca i dels olis vegetals.
Per concloure, dir que tot i que molts dels integrants d’aquestes tendències afirmen que no es tracta d’una moda sinó d’un estil de vida, el tema no queda molt clar ja que la majoria dels metges recorda que el primordial ha de ser la salut i no sempre és saludable suprimir un grup d’aliments d’un dia per l’altre sense cap informació. Jo, per la meva banda, menjo de tot, però tenint cura de les quantitats i la combinació dels aliments, perquè crec que la clau, com gairebé en totes les coses, rau en la moderació.