Oportunitat vs oportunisme
Fa pocs dies, durant la celebració de la darrera sessió del Consell General, es va rebutjar la presa en consideració de la proposició de la Llei qualificada de llibertat sindical elaborada, o més ben dit copiada del corpus legislatiu espanyol, pels socialdemòcrates. Un nou intent del PS d’atribuir-se la capacitat universal del progrés social d’Andorra. Una nova acció d’oportunisme.
Em pregunto quines eren les prioritats en aquest àmbit quan el PS governava aquest país? És que llavors les necessitats eren unes altres? O tal vegada les reivindicacions que feien els sindicats eren diferents?
Veuran, és que jo no recordo que el finançament de les organitzacions sindicals, per posar només un exemple, fos una qüestió ni prioritària ni secundària durant els anys de govern socialdemòcrata: senzillament, no era.
Honestament, crec que les organitzacions sindicals es mereixen alguna cosa més que una improvisació feta a corre cuita amb l’objectiu de cobrir l’expedient.
Considerem que cal abordar diligentment la regulació de la llibertat sindical assentant les bases per al desenvolupament ple d’aquest dret, però no a partir de principis que suposin un desequilibri entre les parts, sinó vetllant per la defensa dels interessos econòmics i socials del país que és una qüestió que ens afecta a tots.
Acabem de passar un Primer de Maig que ens deixa missatges en el context dels actes que s’han desenvolupat amb motiu del Dia Internacional del Treball. Jornades com aquesta ens aporten una perspectiva sense filtres de l’evolució de l’escenari sociolaboral del país i, concretament, d’aquells aspectes que troben a faltar els agents socials.
L’estructura econòmica del país ha avançat en la línia d’un model de futur basat en la diversificació com a clau per al creixement i la consolidació d’una economia que necessita, en el marc d’un món cada cop més globalitzat, comptar amb una cultura de les relacions laborals madura, sòlida i sobretot, oberta als reptes que ens imposen els temps actuals.
Avui, Andorra necessita fer un pas decisiu per adaptar-se als estatuts i tractats internacionals en matèria laboral, així com generar un marc legal i jurídic que aporti equilibri i garanties per a tots els actors implicats. I a les nostres mans està l’obligació d’articular unes regles del joc que ens permetin treballar, confrontar i negociar, amb l’objectiu de créixer plegats.
I això és el que vol fer Demòcrates per Andorra.
Des del Grup Parlamentari Demòcrata, es proposa una revisió de la situació actual dels drets sociolaborals del país per tal d’abordar una reforma a fons, seriosa i responsable amb l’objectiu de desplegar el marc legal que necessita Andorra per tal de desenvolupar plenament la democràcia en les relacions laborals. I això vol dir, entre d’altres moltes coses, propiciar l’entesa entre assalariats i empresaris i potenciar l’acció institucional de les organitzacions sindicals i patronals en benefici de l’ocupació i la creació de riquesa, lluny de models caducs basats en la lluita de classes més pròpies de principis del segle XX que de la realitat actual de les empreses andorranes
Conscients d’aquesta necessitat i entenent que la construcció d’aquest nou marc de les relacions laborals ha de recollir totes les perspectives possibles, el Grup Parlamentari Demòcrata va obrir ja fa un mes, un període d’anàlisi i de treball participatiu real amb els agents que, d’una manera o altra en són els principals protagonistes, amb la finalitat de recollir totes les aportacions que acabin millorant el contingut de les proposicions de lleis que finalment volem entrar a tràmit parlamentari: la llei qualificada de les relacions laborals, la llei qualificada d’acció sindical i patronal i la llei qualificada de mesures del conflicte col·lectiu.
Tots treballem pel bé d’Andorra i la confiança de la societat en les institucions passa, entre d’altres, per confiar i respectar l’esforç i el treball que tots els agents socioeconòmics i que totes les forces polítiques hem de fer perquè el país avanci però, sobretot, per prioritzar les oportunitats per damunt de l’oportunisme.
Aquesta serà l’única manera de que Andorra hi surti guanyant.
Conseller general de DA
Em pregunto quines eren les prioritats en aquest àmbit quan el PS governava aquest país? És que llavors les necessitats eren unes altres? O tal vegada les reivindicacions que feien els sindicats eren diferents?
Veuran, és que jo no recordo que el finançament de les organitzacions sindicals, per posar només un exemple, fos una qüestió ni prioritària ni secundària durant els anys de govern socialdemòcrata: senzillament, no era.
Honestament, crec que les organitzacions sindicals es mereixen alguna cosa més que una improvisació feta a corre cuita amb l’objectiu de cobrir l’expedient.
Considerem que cal abordar diligentment la regulació de la llibertat sindical assentant les bases per al desenvolupament ple d’aquest dret, però no a partir de principis que suposin un desequilibri entre les parts, sinó vetllant per la defensa dels interessos econòmics i socials del país que és una qüestió que ens afecta a tots.
Acabem de passar un Primer de Maig que ens deixa missatges en el context dels actes que s’han desenvolupat amb motiu del Dia Internacional del Treball. Jornades com aquesta ens aporten una perspectiva sense filtres de l’evolució de l’escenari sociolaboral del país i, concretament, d’aquells aspectes que troben a faltar els agents socials.
L’estructura econòmica del país ha avançat en la línia d’un model de futur basat en la diversificació com a clau per al creixement i la consolidació d’una economia que necessita, en el marc d’un món cada cop més globalitzat, comptar amb una cultura de les relacions laborals madura, sòlida i sobretot, oberta als reptes que ens imposen els temps actuals.
Avui, Andorra necessita fer un pas decisiu per adaptar-se als estatuts i tractats internacionals en matèria laboral, així com generar un marc legal i jurídic que aporti equilibri i garanties per a tots els actors implicats. I a les nostres mans està l’obligació d’articular unes regles del joc que ens permetin treballar, confrontar i negociar, amb l’objectiu de créixer plegats.
I això és el que vol fer Demòcrates per Andorra.
Des del Grup Parlamentari Demòcrata, es proposa una revisió de la situació actual dels drets sociolaborals del país per tal d’abordar una reforma a fons, seriosa i responsable amb l’objectiu de desplegar el marc legal que necessita Andorra per tal de desenvolupar plenament la democràcia en les relacions laborals. I això vol dir, entre d’altres moltes coses, propiciar l’entesa entre assalariats i empresaris i potenciar l’acció institucional de les organitzacions sindicals i patronals en benefici de l’ocupació i la creació de riquesa, lluny de models caducs basats en la lluita de classes més pròpies de principis del segle XX que de la realitat actual de les empreses andorranes
Conscients d’aquesta necessitat i entenent que la construcció d’aquest nou marc de les relacions laborals ha de recollir totes les perspectives possibles, el Grup Parlamentari Demòcrata va obrir ja fa un mes, un període d’anàlisi i de treball participatiu real amb els agents que, d’una manera o altra en són els principals protagonistes, amb la finalitat de recollir totes les aportacions que acabin millorant el contingut de les proposicions de lleis que finalment volem entrar a tràmit parlamentari: la llei qualificada de les relacions laborals, la llei qualificada d’acció sindical i patronal i la llei qualificada de mesures del conflicte col·lectiu.
Tots treballem pel bé d’Andorra i la confiança de la societat en les institucions passa, entre d’altres, per confiar i respectar l’esforç i el treball que tots els agents socioeconòmics i que totes les forces polítiques hem de fer perquè el país avanci però, sobretot, per prioritzar les oportunitats per damunt de l’oportunisme.
Aquesta serà l’única manera de que Andorra hi surti guanyant.
Conseller general de DA