La sinistralitat laboral
Les últimes dades situen a Andorra entre els primers estats d’Europa en sinistralitat laboral, 9 de cada 100 contra 1 de cada 100, i com a conseqüència el nombre de dies de baixa laboral per aquests accidents en els llocs de treball han augmentat un 10%.
Les dades ens mostren que l’augment representa més del 5% que al 2015 i els sectors d’activitat més afectats són el comerç i la reparació de vehicles.
Cal fer una anàlisi exhaustiva sobre les actes aixecades per la inspecció en matèria de salut laboral per conèixer exactament què és el que està passant, quin tipus de mancances provoquen aquesta sinistralitat.
No hem d’oblidar que estem passant uns anys dels de menor activitat econòmica i que surten a la llum dades preocupants, es trenca la relació entre l’increment d’accidents laborals i l’augment del nombre de treballadors.
Aquesta situació fa palesa la vulnerabilitat i la ineficàcia del nostre sistema preventiu i demostra que l’accidentalitat augmenta en major mesura que l’ocupació.
Ens cal tenir la informació sobre les causes del repunt i així posar en marxa mesures per frenar-lo. Les mesures s’han de centrar en reforçar les accions orientades a la prevenció dels accidents en l’àmbit laboral.
A Andorra, la prevenció continua essent una assignatura pendent.
Les males condicions del mercat de treball, que a més són patides majoritàriament pels col·lectius més vulnerables com els joves, immigrants i les dones.
Però quin és el motiu d’aquest augment dels accidents laborals?
Podem atribuir l’augment de sinistralitat laboral a la precarietat que afecta els treballadors?
Pensem que la sinistralitat laboral afecta majoritàriament a col·lectius més vulnerables com els joves, immigrants i les dones?
Pensem realment que la llei de seguretat i salut en el treball és prou eficient per desenvolupar polítiques actives orientades a aconseguir la màxima protecció de la salut i la integritat física dels treballadors?
És que potser cal més fermesa a Inspecció de Treball, o potser existeix més deixadesa de les empreses per aplicar la llei?
No es pot permetre que l’augment de la sinistralitat laboral provoqui que aquesta situació es converteixi en una tendència estructural derivada dels efectes de la crisi econòmica.
Jo introdueixo unes possibles causes del repunt, com poden ser la intensificació dels processos productius al pujar l’activitat amb una plantilla reduïda, l’elevada temporalitat en els contractes, la precarietat laboral i la relaxació en la prevenció a les empreses després d’anys de reducció d’activitat o per priorització de costos, poden ser factors que hagin provocat aquest augment.
És la temporalitat que caracteritza la majoria dels nous contractes que es firmen, la seva escassa durada i la subcontractació d’empreses que han contribuït a impedir que es garanteixin els drets d’informació i formació sobre els riscos i mesures preventives existents en l’empresa.
I finalment, amb el que sí que estic convençuda és que la sinistralitat no és res més que el termòmetre d’un model de prevenció laboral i que segons les dades, no és ni modern ni eficient.
Caldrà seguir-ho més.
Consellera general independent (grup mixt)
Les dades ens mostren que l’augment representa més del 5% que al 2015 i els sectors d’activitat més afectats són el comerç i la reparació de vehicles.
Cal fer una anàlisi exhaustiva sobre les actes aixecades per la inspecció en matèria de salut laboral per conèixer exactament què és el que està passant, quin tipus de mancances provoquen aquesta sinistralitat.
No hem d’oblidar que estem passant uns anys dels de menor activitat econòmica i que surten a la llum dades preocupants, es trenca la relació entre l’increment d’accidents laborals i l’augment del nombre de treballadors.
Aquesta situació fa palesa la vulnerabilitat i la ineficàcia del nostre sistema preventiu i demostra que l’accidentalitat augmenta en major mesura que l’ocupació.
Ens cal tenir la informació sobre les causes del repunt i així posar en marxa mesures per frenar-lo. Les mesures s’han de centrar en reforçar les accions orientades a la prevenció dels accidents en l’àmbit laboral.
A Andorra, la prevenció continua essent una assignatura pendent.
Les males condicions del mercat de treball, que a més són patides majoritàriament pels col·lectius més vulnerables com els joves, immigrants i les dones.
Però quin és el motiu d’aquest augment dels accidents laborals?
Podem atribuir l’augment de sinistralitat laboral a la precarietat que afecta els treballadors?
Pensem que la sinistralitat laboral afecta majoritàriament a col·lectius més vulnerables com els joves, immigrants i les dones?
Pensem realment que la llei de seguretat i salut en el treball és prou eficient per desenvolupar polítiques actives orientades a aconseguir la màxima protecció de la salut i la integritat física dels treballadors?
És que potser cal més fermesa a Inspecció de Treball, o potser existeix més deixadesa de les empreses per aplicar la llei?
No es pot permetre que l’augment de la sinistralitat laboral provoqui que aquesta situació es converteixi en una tendència estructural derivada dels efectes de la crisi econòmica.
Jo introdueixo unes possibles causes del repunt, com poden ser la intensificació dels processos productius al pujar l’activitat amb una plantilla reduïda, l’elevada temporalitat en els contractes, la precarietat laboral i la relaxació en la prevenció a les empreses després d’anys de reducció d’activitat o per priorització de costos, poden ser factors que hagin provocat aquest augment.
És la temporalitat que caracteritza la majoria dels nous contractes que es firmen, la seva escassa durada i la subcontractació d’empreses que han contribuït a impedir que es garanteixin els drets d’informació i formació sobre els riscos i mesures preventives existents en l’empresa.
I finalment, amb el que sí que estic convençuda és que la sinistralitat no és res més que el termòmetre d’un model de prevenció laboral i que segons les dades, no és ni modern ni eficient.
Caldrà seguir-ho més.
Consellera general independent (grup mixt)