Com ja sabeu, m’agraden molt les llengües. Totes en general i sóc de l’opinió que per minoritària que sigui una llengua ha de protegir-se, perquè amb ella es perd una cultura i unes tradicions.
El català, per descomptat, no és una llengua minoritària a Andorra, tot i que s’hagi de protegir pel contacte directe que manté amb moltes altres llengües que poden contaminar-lo com ho són el castellà, el francès, el portuguès, etc. També cal tenir en compte que com tots els andorrans parlen correctament el castellà molts immigrants utilitzaven o aprenien aquesta llengua per comunicar-se i no el català, encara que això també està canviant i cada vegada més persones s’interessen a aprendre la llengua oficial del país.
La situació és molt diferent a Espanya on el castellà és la llengua oficial de l’Estat i el català una llengua oficial regional com el gallec o l’eusquera. I hi ha diverses associacions que s’ocupen de promoure la llengua catalana.
Recordo quan jo tenia 12 anys i gairebé no sentia parlar en valencià a Alacant i, de sobte, ens ho van posar com una assignatura més als estudis. Sembla ser que la llengua s’havia gairebé perdut i calia recuperar-la mitjançant escrits i consultant persones als petits pobles que sí que la mantenien. La nostra professora parlava en castellà i escrivia a la pissarra en valencià, així que a parlar no s’aprenia res de res i els exàmens els fèiem només escrits. Per sort, en uns anys això va canviar.
El primer de tot, aclarir que jo no parlo de política independentista, que en aquestes coses no em fico, sinó de protegir una llengua i una cultura innata a ella. I amb aquest fi va néixer l’Aplec (Associació Promotora de la Llengua Catalana) creada a Igualada. Aquesta associació realitza tot tipus d’activitats per tal de promoure l’ús de la llengua catalana i el dissabte, curiosa que és una, vaig tenir l’oportunitat d’acudir al dictat de l’Aplec.
L’activitat es porta a terme en dues categories: adults i joves. Els premis pels adults consistien en una estada de cap de setmana per a dues persones en un indret de Catalunya, un lot de llibres i quatre exemplars de la revista Llengua Nacional. Pels joves, el primer premi consistia en un val per a tres persones per al rocòdrom Ingravita, el 2n premi un lot de llibres i el 3r premi un joc de taula. El dictat consistia en un text i després deu paraules, com en deien impossibles. Us poso algunes a veure si les coneixeu: «llagoteria», «encativar», «avunculocal», «insolutumdació», «rellentor», «fíat», etc. Aquestes paraules servien per desempatar.
Va ser molt divertit, hi va haver empat al dictat i també en el nombre de paraules encertades, per tant, vam poder gaudir d’un desempat in situ. Després, lliurament de premis i un petit refrigeri per xerrar una estoneta.
Tot això em va recordar el dictat que vam fer fa temps a Andorra, del qual la categoria adults ha desaparegut. Tant de bo es recuperi, perquè és una activitat a favor de la llengua que resulta molt amena.