El tren de Lenin
El 9 d’abril de 1917 una trentena de camarades bolxevics va pujar a Zuric a un tren per travessar Alemanya rumb a Petrograd, en un viatge que va durar una setmana i que els portaria des de la tranquil·la Suïssa a l’escenari de la revolució russa. Entre ells es trobava Vladímir Ilitx Uliànov, Lenin.
El vagó amb els revolucionaris russos va partir fa cent anys a les 15.05 hora local (13.05 GMT) de Zuric a Schaffhausen, ciutat fronterera amb Alemanya, un trajecte que ahir va començar a recórrer un tren històric del mateix tipus i a la mateixa velocitat que llavors.
Durant el viatge s’escenificarà l’obra de teatre Zuric-Petrograd només d’anada, dins d’un programa més ampli que inclou l’exposició La revolució de 1917. Rússia i Suïssa i la lectura de textos al voltant del retorn dels exiliats russos al Museu Nacional de Zuric.
L’històric viatge, que permetria a Lenin arribar al poder després de la Revolució d’Octubre, va ser preparat amb la màxima cautela i intenses negociacions a través d’una xarxa de contactes que va arribar des de Berna a Suècia i que, en un primer moment, va ser teixida pel conseller federal Arhur Hoffmann sense el coneixement dels altres membres del Govern i pel diputat socialista Robert Grimm.
La idea era preparar el retorn dels russos a l’exili, però l’objectiu final era influir en un acord de pau entre Alemanya i Rússia. Van sondejar a Alemanya per esbrinar si el kàiser estava disposat a deixar passar el tren amb els revolucionaris.
A Suïssa hi havia entre 500 i 600 revolucionaris russos, que vivien a Ginebra, Lausanne, La Chaux-de-Fonds, Berna, Zuric i Davos, entre altres ciutats, explica la professora Julia Richers del departament d’Història de l’Europa oriental de la Universitat de Berna i coresponsable al costat dels seus col·legues de les universitats de Zuric i de Basilea del programa que rememora el tren de Lenin.
Lenin va viure durant la primera part de la Primera Guerra Mundial (1914-1918) a Berna i a principis de 1916 es va mudar a Zuric.
Ja havia viscut a Suïssa, a Ginebra, en els anys 1900, i inicialment era el seu destí preferit quan va tornar al país alpí, però «se li va desaconsellar perquè, entre altres coses, hi havia massa espies» a la ciutat de Calvino, assenyala Richers.
A Zuric va passar molt temps en biblioteques, llegia material revolucionari i va treballar en discursos i textos propis.
Després de l’esclat de la Revolució de Febrer de 1917, que va provocar l’abdicació del tsar Nicolau II i va suposar la instal·lació d’un Govern provisional, «tots els revolucionaris volien tornar. La pregunta només era com», va explicar.
El camí per al retorn dels revolucionaris ho va aplanar finalment el socialista suís Fritz Platten. Va organitzar el viatge i els va acompanyar al tren.
El tren de Lenin, en contra del que se sol assegurar, no estava segellat, assegura Richers.
«Va ser un rumor que es va difondre a propòsit» perquè a Rússia quedés clar que els alemanys no podien entrar en contacte amb els revolucionaris, el que hauria suposat la seva fi, comenta.
El que sí va haver va ser un segellat simbòlic. «Platten va dibuixar amb guix una línia al vagó dels revolucionaris per indicar que a partir d’allí els alemanys no tenien accés», va afirmar.
Els alemanys van intentar contactar regularment amb els revolucionaris, però Platten ho va impedir, relata Richers.
Al vagó del costat van viatjar dos oficials alemanys.
El tren va ser declarat zona extraterritorial en passar per Alemanya, que va acceptar la proposta de Platten amb l’esperança que el retorn dels revolucionaris fomentaria més el caos al territori del seu enemic i, en cas d’un acord de pau, les seves tropes podrien centrar els seus esforços bèl·lics a França i Gran Bretanya.
Els revolucionaris van passar d’Alemanya en vaixell a Suècia i des d’allí seguien fins al nord de Finlàndia per arribar a Petrograd, avui Sant Petersburg.
En arribar, Lenin i la resta de revolucionaris van ser rebuts amb eufòria pels seus camarades bolxevics, però «no tant per altres revolucionaris no bolxevics i crítics» amb ells, assenyala Richers.
Aquests els van dir a Lenin i als seus camarades: «Esperem que col·laboreu amb nosaltres».
La Revolució d’Octubre que va acabar amb el Govern Provisional va portar al poder als bolxevics liderats per Lenin, i al desembre es va produir un armistici pel qual Rússia va cessar les hostilitats.
L’objectiu dels mediadors suïssos que van preparar el retorn de Lenin a Petrograd i el d’Alemanya estaven aconseguits.
El vagó amb els revolucionaris russos va partir fa cent anys a les 15.05 hora local (13.05 GMT) de Zuric a Schaffhausen, ciutat fronterera amb Alemanya, un trajecte que ahir va començar a recórrer un tren històric del mateix tipus i a la mateixa velocitat que llavors.
Durant el viatge s’escenificarà l’obra de teatre Zuric-Petrograd només d’anada, dins d’un programa més ampli que inclou l’exposició La revolució de 1917. Rússia i Suïssa i la lectura de textos al voltant del retorn dels exiliats russos al Museu Nacional de Zuric.
L’històric viatge, que permetria a Lenin arribar al poder després de la Revolució d’Octubre, va ser preparat amb la màxima cautela i intenses negociacions a través d’una xarxa de contactes que va arribar des de Berna a Suècia i que, en un primer moment, va ser teixida pel conseller federal Arhur Hoffmann sense el coneixement dels altres membres del Govern i pel diputat socialista Robert Grimm.
La idea era preparar el retorn dels russos a l’exili, però l’objectiu final era influir en un acord de pau entre Alemanya i Rússia. Van sondejar a Alemanya per esbrinar si el kàiser estava disposat a deixar passar el tren amb els revolucionaris.
A Suïssa hi havia entre 500 i 600 revolucionaris russos, que vivien a Ginebra, Lausanne, La Chaux-de-Fonds, Berna, Zuric i Davos, entre altres ciutats, explica la professora Julia Richers del departament d’Història de l’Europa oriental de la Universitat de Berna i coresponsable al costat dels seus col·legues de les universitats de Zuric i de Basilea del programa que rememora el tren de Lenin.
Lenin va viure durant la primera part de la Primera Guerra Mundial (1914-1918) a Berna i a principis de 1916 es va mudar a Zuric.
Ja havia viscut a Suïssa, a Ginebra, en els anys 1900, i inicialment era el seu destí preferit quan va tornar al país alpí, però «se li va desaconsellar perquè, entre altres coses, hi havia massa espies» a la ciutat de Calvino, assenyala Richers.
A Zuric va passar molt temps en biblioteques, llegia material revolucionari i va treballar en discursos i textos propis.
Després de l’esclat de la Revolució de Febrer de 1917, que va provocar l’abdicació del tsar Nicolau II i va suposar la instal·lació d’un Govern provisional, «tots els revolucionaris volien tornar. La pregunta només era com», va explicar.
El camí per al retorn dels revolucionaris ho va aplanar finalment el socialista suís Fritz Platten. Va organitzar el viatge i els va acompanyar al tren.
El tren de Lenin, en contra del que se sol assegurar, no estava segellat, assegura Richers.
«Va ser un rumor que es va difondre a propòsit» perquè a Rússia quedés clar que els alemanys no podien entrar en contacte amb els revolucionaris, el que hauria suposat la seva fi, comenta.
El que sí va haver va ser un segellat simbòlic. «Platten va dibuixar amb guix una línia al vagó dels revolucionaris per indicar que a partir d’allí els alemanys no tenien accés», va afirmar.
Els alemanys van intentar contactar regularment amb els revolucionaris, però Platten ho va impedir, relata Richers.
Al vagó del costat van viatjar dos oficials alemanys.
El tren va ser declarat zona extraterritorial en passar per Alemanya, que va acceptar la proposta de Platten amb l’esperança que el retorn dels revolucionaris fomentaria més el caos al territori del seu enemic i, en cas d’un acord de pau, les seves tropes podrien centrar els seus esforços bèl·lics a França i Gran Bretanya.
Els revolucionaris van passar d’Alemanya en vaixell a Suècia i des d’allí seguien fins al nord de Finlàndia per arribar a Petrograd, avui Sant Petersburg.
En arribar, Lenin i la resta de revolucionaris van ser rebuts amb eufòria pels seus camarades bolxevics, però «no tant per altres revolucionaris no bolxevics i crítics» amb ells, assenyala Richers.
Aquests els van dir a Lenin i als seus camarades: «Esperem que col·laboreu amb nosaltres».
La Revolució d’Octubre que va acabar amb el Govern Provisional va portar al poder als bolxevics liderats per Lenin, i al desembre es va produir un armistici pel qual Rússia va cessar les hostilitats.
L’objectiu dels mediadors suïssos que van preparar el retorn de Lenin a Petrograd i el d’Alemanya estaven aconseguits.