Buscar tres peus al gat
Les relacions amb França no han deixat de ser estretes. Per molt que l’oposició vulgui fer creure que estan deteriorades. De fet, podem afirmar sense cap dubte que ens trobem en un moment excel·lent, tant pel que fa al grau de diàleg i d’entesa com de confluència d’interessos i d’objectius. La col·laboració conjunta d’ambdós governs per a la millora dels accessos al Principat des de la part de França n’és un dels exponents. L’aposta és indiscutible: a nivell econòmic, estem parlant d’una inversió global de 21 milions d’euros que se sufragarà a parts iguals durant un període de sis anys, a comptar de l’any vinent.
Les bones notícies no són fruit de la casualitat, sinó de la voluntat i la constància d’una feina desenvolupada al llarg del temps i des de la confiança mútua. Així ha estat i així és avui, mal que els pesi als aficionats a dramatitzar fets i decisions que, sobiranament, el Govern francès ha pres d’acord amb uns objectius i unes prioritats que no s’han de confondre amb les relacions de veïnatge i, sobretot, de coprincipat.
La decisió del tancament del consolat, certament, no ens agrada però, tal i com van expressar autoritats franceses, s’emmarca dins de la reorganització que duu a terme el Quai d’Orsay. El baròmetre que ha de marcar el punt de les relacions amb el país veí és, sense cap mena de dubte, l’acord que van signar el cap de Govern, Toni Martí, i el primer ministre francès, Bernard Cazeneuve, a finals del passat mes de març.
Un acord mitjançant el qual es cofinançaran les obres de prevenció de riscos naturals i especialment del risc d’allaus que estableix noir sur blanc una voluntat política de cooperació i treball conjunt i, sobretot, de treball en benefici del nostre país i dels veïns i veïnes del Pas de la Casa.
Cal destacar els beneficis, tangibles i intangibles, que ens aporta aquest acord. En primer lloc, reafirma, sense dubte, les bones relacions de veïnatge i també institucionals amb França. En segon lloc, són una solució directa i concreta que disminueix la perillositat lligada a les allaus i als conseqüents tancaments de la carretera que s’havien de portar a terme per tal de garantir la seguretat dels trànsit en aquest tram. Tampoc hem d’oblidar que, a banda de la seguretat, el fet d’haver de tancar la carretera crea un greu perjudici als comerços del Pas de la Casa i, de retruc, a l’economia del país. El Pas de la Casa és porta d’entrada al país amb una realitat econòmica i social dinàmica que aporta moltíssim al conjunt del dinamisme econòmic, comercial i turístic d’Andorra i, en aquest sentit, qualsevol oportunitat per millorar els seus actius és benvinguda.
Finalment, un tercer aspecte gens menyspreable rau en el fet que aquest acord obre la porta a les empreses andorranes de poder accedir als procediments de contractació pública en igualtat de condicions respecte que qualsevol empresa nacional de la Unió Europea.
Ho he dit al principi i ho reitero, a tenor dels arguments precedents: aquest acord no és un fet puntual ni inconnex i reflecteix plenament el bon moment pel qual passen les relacions bilaterals amb França.
Consellera general de DA
Les bones notícies no són fruit de la casualitat, sinó de la voluntat i la constància d’una feina desenvolupada al llarg del temps i des de la confiança mútua. Així ha estat i així és avui, mal que els pesi als aficionats a dramatitzar fets i decisions que, sobiranament, el Govern francès ha pres d’acord amb uns objectius i unes prioritats que no s’han de confondre amb les relacions de veïnatge i, sobretot, de coprincipat.
La decisió del tancament del consolat, certament, no ens agrada però, tal i com van expressar autoritats franceses, s’emmarca dins de la reorganització que duu a terme el Quai d’Orsay. El baròmetre que ha de marcar el punt de les relacions amb el país veí és, sense cap mena de dubte, l’acord que van signar el cap de Govern, Toni Martí, i el primer ministre francès, Bernard Cazeneuve, a finals del passat mes de març.
Un acord mitjançant el qual es cofinançaran les obres de prevenció de riscos naturals i especialment del risc d’allaus que estableix noir sur blanc una voluntat política de cooperació i treball conjunt i, sobretot, de treball en benefici del nostre país i dels veïns i veïnes del Pas de la Casa.
Cal destacar els beneficis, tangibles i intangibles, que ens aporta aquest acord. En primer lloc, reafirma, sense dubte, les bones relacions de veïnatge i també institucionals amb França. En segon lloc, són una solució directa i concreta que disminueix la perillositat lligada a les allaus i als conseqüents tancaments de la carretera que s’havien de portar a terme per tal de garantir la seguretat dels trànsit en aquest tram. Tampoc hem d’oblidar que, a banda de la seguretat, el fet d’haver de tancar la carretera crea un greu perjudici als comerços del Pas de la Casa i, de retruc, a l’economia del país. El Pas de la Casa és porta d’entrada al país amb una realitat econòmica i social dinàmica que aporta moltíssim al conjunt del dinamisme econòmic, comercial i turístic d’Andorra i, en aquest sentit, qualsevol oportunitat per millorar els seus actius és benvinguda.
Finalment, un tercer aspecte gens menyspreable rau en el fet que aquest acord obre la porta a les empreses andorranes de poder accedir als procediments de contractació pública en igualtat de condicions respecte que qualsevol empresa nacional de la Unió Europea.
Ho he dit al principi i ho reitero, a tenor dels arguments precedents: aquest acord no és un fet puntual ni inconnex i reflecteix plenament el bon moment pel qual passen les relacions bilaterals amb França.
Consellera general de DA