• Una persona no és essencialment bona ni dolenta, sinó que pot ser bona i dolenta alternativament

Ja gairebé ningú s'atreveix a negar que el mal, i la maldat, és una de les creacions més potents de la ment Mal dats Una persona no és essencialment bona ni dolenta, sinó que pot ser bona i dolenta alternativament. El mal i la maldat s'han explicat amb molts i contraposats raonaments al llarg de la història. Actualment, però, ja gairebé ningú s'atreveix a negar que el mal, i la maldat, és una de les creacions més potents de la ment humana i que, per això, només té lloc a la ment humana. Sabem que els esdeveniments de totes les altres cadenes tròfiques estan desproveïts de la idea del bé i el mal. La vida i la mort són els extrems d'una cadena de reaccions químiques inexorables que fan que, en general, algú s'acabi menjant a algú altre. La catàstrofe del feble contribueix a la grandesa del fort, i si per casualitat el lleó no es cruspeix la gasela és perquè no l'ha pogut atrapar, no pas per cap voluntat de Déu o de dimoni. La natura fa igual, els tsunamis aniquilen milers de persones i els terratrèmols esberlen la terra i engoleixen ciutats senceres sense cap mena de consideració moral. Però la mania de l'ésser humà sempre ha estar fer encaixar l'animal i la persona.

PLATÓ
va fer un dels primers intents seriosos per explicar l'excepcionalitat humana, al llibre segon de La república o l'Estat, en demostrar que la justícia la van inventar els febles, que estaven tips dels abusos dels forts, creant així dos termes nous: Just i Legítim. A partir d'ara la justícia, que no existeix per naturalesa, exististirà per llei, i d'aquesta manipulació subjectiva de la cadena tròfica se'n dirà civilització. Una norma meravellosa, sí, llàstima que sigui tan procliu a crear excepcions tan terrorífiques, perquè el poder d'impartir la justícia mai no ha estar en mans dels més justos, sinó dels més rics. La Santa Inquisició, per exemple, va perseguir i exterminar la secta herètica dels Bons Homes (els càtars), en el que serien els antecedents prehistòrics de les caceres de bruixes anticomunistes; només perquè creien que els volien fer la competència en el lucratiu negoci de les ànimes. Després, molt després, al s.XVII, René Descartes, tot i ser un fervent catòlic, aportaria un nou Methode universal de pensament que separaria definitivament la fe de la raó i desbancaria per sempre més el concepte aristotèlic del bé i del mal. Una persona no és essencialment bona ni dolenta, sinó que pot ser bona i dolenta alternativament, en funció de l'entorn. Això s'explica al llibre El efecto Lucifer (2008) Ed Paidós, del doctor Philip Zimbrado, el psicòleg autor d'un polèmic experiment a la universitat de Stanford, l'any 1974, en què 24 estudiants es van convertit en reclusos i en guàrdies d'una presó fictícia, i que ben aviat van oblidar que era una ficció.

Els estudiants guardians van acabar demostrant conductes sàdiques, i els reclusos van ser humiliats fins a perdre la voluntat, per la qual cosa van haver d'aturar l'experiment abans d'hora. A les conclusions, Zimbrado afirma que qualsevol persona normal pot desenvolupar conductes monstruoses si se'l sotmet a determinades condicions. De la mateixa manera que hi ha tècniques per anuar la voluntat de les persones i sotmetreles a qualsevol humiliació sense que ofereixin cap resistència. Al 2004, Zimbrado va ser cridat a declarar, en qualitat d'expert, en el judici contra els soldats americans que havien vexat i torturat presoners iraquians a la presó d'Abu Ghraib. Els soldats culpables de cometre aquelles atrocitats van resultar que eren normals, complien ordres i havien estat formats per fer exactament el que van fer. I finalment, que el bé i el mal depenen del color de l'ull amb què s'observen es podria iustrar amb l'anècdota, esdevinguda als passadissos del Parlament de Catalunya fa uns dies, explicada pel brillantíssim professor de filosofia Gregorio Luri.

Resulta que el senyor diputat X feia estona que bramava contra la monstruositat de les escoles diferenciades. Que separar els nois i les noies li semblava inconstitucional, antidemocràtic i una aberració. Que els nois i les noies han de créixer plegats i interelacionats. Que això sí que és formatiu i és el més semblant al món real. Que l'altra, la diferenciada, és un experiment castrador i anacrònic. Llavors, la senyora diputada Y es dirigeix enèrgicament cap al diputat X i assenyalant-lo amb al dit li diu: "Tu defenses això? Tu que amb el teu company acabes d'adoptar un nen?". Ja ho veuen, el món és ple de llops disfressats d'ovella el pitjor diputat és un xaiet!

Escriptor i poeta. [email protected]

Per a més informació consulti l'edició en paper.