Ja fa algunes setmanes que el cònsol d’Ordino va escenificar allò que uns quants volen fer creure que serà la gran salvació de l’estació Ordino-Arcalís. Tothom ho voldria creure, però... ai, ai, no sembla ser més que un pegat.
En aquella escenificació, àmpliament publicitada amb el títol aproximatiu de reunió de poble de presentació pública del Pla Director (master Plan per als que gaudeixen dels anglicismes... que sempre vesteix força), el cònsol i el director de l’estació, Sr. Ajona, van anar passant projecció rere projecció (slides, per continuar amb els anglicismes) les fites i solucions que, sense cap mena de dubte d’acord amb l’entusiasme expressat pels dos ponents, han de portar Ordino-Arcalís a la seva salvació, econòmica i funcional, alhora que al seu creixement i a la seva excel·lència operativa.
Bé, aquells que vàrem assistir a la famosa presentació ho vàrem fer, majoritàriament, en qualitat de ciutadans de la parròquia i, per tant, directament interessats i/o afectats, segons es miri. Dic això per omplir aquestes línies de legitimitat i evitar, en la mesura del possible, haver de ser corregit o castigat per les meves legítimes opinions.
Unes quantes qüestions van quedar a l’aire, als llimbs, surant sense resposta o, el que és pitjor, sense massa voluntat de ser tractades.
D’entre aquestes questions, el cònsol ordinenc va anunciar que es farà inversió en ginys mecànics necessaris per modernitzar els existents.
Pregunta: com es pensen pagar o finançar aquests ginys?
Resposta del cònsol: per mitjà d’un sistema d’inversió, de la pròpia empresa que instal·larà els ginys, que permetrà el finançament dels aparells en base a un pla de retorn de x anys... el project finance.
I aquí entra la meva reflexió. Podem donar-li les voltes que vulguem, però en resum la fórmula del project finance no és altra cosa, en l’idioma de Pompeu Fabra i oficial a casa nostra, que un simple pagament a terminis, en aquest cas dels ginys mecànics, a l’empresa proveïdora.
Arribats a aquest punt, sembla obligat preocupar-se i estar atents als propers moviments de client (el Comú d’Ordino) i de proveïdor (ves a saber quin, però que semblaria estar força definit atés el que hem anat escoltant en dies subsegüents).
Suposem, i així hauria de ser, que d’acord amb el que resulta ser un simple pagament a terminis per la compra-venda i instal·lació d’uns ginys mecànics, la majoria comunal, amb el cònsol al capdavant, ja té previst la realització d’un concurs públic internacional per permetre a totes aquelles empreses de ginys mecànics (unes quantes, sigui dit de pas) tenir garanties de poder presentar-se a concursar, si així ho estimen adient, i fer-ho amb les mateixes garanties, de drets i obligacions, que la resta de concursants.
I sent això d’aquesta forma, com no podria ser d’altra forma en respecte a la llei, suposem i esperem que la majoria comunal, cònsol al capdavant, sigui curosa a l’hora de dur a terme el corresponent i preceptiu procés de concurs, selecció i adjudicació de l’apartat ginys mecànics.
Bé, deixem-nos de suposar i permetem que la majoria comunal, cònsol al capdavant, confirmin aquests dubtes i preguntes que els ciutadans d’Ordino ens fem.
Així doncs, benvolgut senyor cònsol, no estaria de més que ens llencés alguna llum sobre aquest imprescindible concurs internacional de proveïdors de ginys mecànics i de les condicions sobre el pagament a terminis d’aquests, o project finance segons es miri. Li agrairem, de debò.
Un ciutadà d’Ordino