Si haguéssim de qualificar el cònsol major de la parròquia d’Encamp i la seva actitud durant els darrers dies, podríem emprar la paraula coherent. Del tot coherent, millor dit. Això és així perquè, quan va sortir a la llum i es va denunciar que Jordi Torres feia tasques de topògraf, la seva professió, al bell mig d’Andorra la Vella en ple horari laboral, el cònsol es va defensar tot dient que ho continuaria fent, ja que no hi ha res que li ho impedeixi. I així ha estat, ha continuat exercint de topògraf durant l’horari laboral del Comú. Per tant, coherent al 100%.

Amb un simple exercici d’escoltar què en pensen els ciutadans de la parròquia, però, a la majoria d’encampadans no els ve al cap la paraula coherent a l’hora de descriure les accions privades del cònsol, sinó tot un llarg reguitzell d’adjectius alternatius força menys afalagadors.

És cert que no hi ha cap llei ni reglament que reguli les incompatibilitats entre les feines privades i les de cònsol, per la qual cosa no ha comès cap delicte. Ara bé, les consideracions ètiques, ja no les estètiques, fan pensar a una gran majoria que cobrar uns 5.000 euros mensuals de diners públics per fer la feina de cònsol major mentre es fan feines particulars en ple horari laboral del Comú és, com a mínim, reprovable. I més tenint en compte que la primera de les accions que va a portar a terme l’actual equip comunal en arribar al comú va ser apujar-se el sou.

Diversos seguidors acèrrims de Demòcrates per Andorra (també s’ha de dir, però, que aquest cop no gaires) han defensat Jordi Torres afirmant que no fa res il·legal i argumentant que molts polítics haurien de vendre les seves empreses en accedir a la política, la qual cosa es traduiria directament en una limitació a càrrecs públics. Fins i tot, veus més agosarades han arribat a especular amb el que hagués fet algun conseller comunal, ara a l’oposició, si hagués accedit al càrrec. Dèbils argumentacions davant una evidència tan aclaparadora. Han estat molts els caps de Govern i cònsols que, quan ha tocat, han col·locat una persona al capdavant de les seves empreses per separar clarament el càrrec públic del privat. I en ple horari laboral, cobrant un sou públic, no se’ls ha vist exercint tasques professionals particulars. Segurament per aquest motiu, perquè no havia passat mai abans, aquest comportament no està regulat per llei.

El cònsol va manifestar públicament, a la darrera sessió de Consell de Comú, que se sent assetjat i greument perjudicat per la situació, i se’n va anar per la tangent tot dient que cal reglamentar-ho i que és el Consell General qui ho ha de fer. Així, animava a treballar en el projecte de llei promogut per DA que ha de regular, entre d’altres, les incompatibilitats dels càrrecs electes. Tot fa pensar, però, que DA, els únics que tenen la majoria parlamentària per tirar endavant la llei, l’aparcarà en un calaix, vistos els continus incompliments dels seus càrrecs.

Així doncs, el cònsol major d’Encamp podrà exercir amb tota impunitat la seva professió durant hores en què hom suposaria (no pas cap llei) que és al Comú, del qual cobra un substanciós sou per redreçar una parròquia que té el dubtós mèrit de trobar-se a la cua de la majoria d’indicadors econòmics. Ell, però, assegura que se sent perjudicat i assetjat.

Conseller general liberal