Quan el futbol no és futbol
Que el futbol no és un esport o, en tot cas que no és únicament un esport, fa anys que ho sabem. El futbol ja fa molt temps que s’ha convertit en un negoci d’entreteniment global i universal. Un negoci, diguem-ho clar, amb tots els seus ets i uts.
Però avui no volia escriure sobre el negoci del futbol de manera general sinó de la nostra selecció nacional.
Poc desprès del nostre reconeixent internacional com a estat, l’any 1994 es va crear la Federació Andorrana de Futbol. Aquesta es va afiliar als organismes internacionals de la UEFA i la FIFA, l’any 1996, i el 13 de novembre de mateix any es va celebrar el primer partit internacional de la Selecció Absoluta de futbol.
Fa, doncs, 17 anys que la nostra selecció competeix oficialment.
Dissabte passat, com molts sabeu, la selecció va aconseguir un valuós empat contra les Illes Fèroe. Més enllà del resultat esportiu, allò que em va cridar l’atenció va ser la presència d’uns 50 seguidors feroesos a l’Estadi Nacional. Em va cridar l’atenció i, diguem ho clar, em va produir una mica d’enveja que la selecció d’un país de menys de 50.000 habitants fos capaç de generar l’expectativa i el sentiment entre els seus compatriotes fins al punt que alguns es desplacessin seguint els seu equip, a milers de quilòmetres.
La pregunta que em va passar pel cap immediatament desprès va ser: quants andorrans es desplaçarien a les Illes Fèroe per seguir la selecció? Doncs, la veritat és que crec que pocs, o cap malauradament.
El per què? Doncs suposo que per una multitud de factors però, el què és evident és que, en aquests 17 anys, la Selecció Andorrana de Futbol no ha ocupat el lloc que li pertocava al nostre país. Sincerament, no crec que sigui pels resultats obtinguts, sinó perquè no s’ha sabut despertar el sentiment de pertinença que tocava entre la població. Per molt esforç i dedicació que hi posin els que trepitgen la gespa cal, segurament, alguna cosa més.
Com he comentat abans, el futbol transcendeix l’esfera merament esportiva. Pot ser una eina més que evident d’integració, i també de promoció del país frontera enllà. El nostre país no va, malauradament, sobrat d’elements vertebradors i la nostra selecció podria haver tingut un rol important.
Per tant, crec que hem de celebrar la iniciativa que ha pres la federació aquestes darreres setmanes amb la posada en marxa d’una campanya de promoció de la selecció de futbol sota el lema Junts més forts. És, al meu entendre, una bona iniciativa que hauria de tenir continuïtat. La Federació hauria de perseverar en aquesta direcció amb l’objectiu que la gent es faci seva la selecció de futbol.
Cal sempre tenir present que els fruits d’una activitat com el futbol no es poden mesurar únicament pels seus resultats esportius, sinó que s’ha de tenir en compte altres paràmetres, com son els beneficis que aporten a la nostra societat.
Secretari d’organització de DA
Però avui no volia escriure sobre el negoci del futbol de manera general sinó de la nostra selecció nacional.
Poc desprès del nostre reconeixent internacional com a estat, l’any 1994 es va crear la Federació Andorrana de Futbol. Aquesta es va afiliar als organismes internacionals de la UEFA i la FIFA, l’any 1996, i el 13 de novembre de mateix any es va celebrar el primer partit internacional de la Selecció Absoluta de futbol.
Fa, doncs, 17 anys que la nostra selecció competeix oficialment.
Dissabte passat, com molts sabeu, la selecció va aconseguir un valuós empat contra les Illes Fèroe. Més enllà del resultat esportiu, allò que em va cridar l’atenció va ser la presència d’uns 50 seguidors feroesos a l’Estadi Nacional. Em va cridar l’atenció i, diguem ho clar, em va produir una mica d’enveja que la selecció d’un país de menys de 50.000 habitants fos capaç de generar l’expectativa i el sentiment entre els seus compatriotes fins al punt que alguns es desplacessin seguint els seu equip, a milers de quilòmetres.
La pregunta que em va passar pel cap immediatament desprès va ser: quants andorrans es desplaçarien a les Illes Fèroe per seguir la selecció? Doncs, la veritat és que crec que pocs, o cap malauradament.
El per què? Doncs suposo que per una multitud de factors però, el què és evident és que, en aquests 17 anys, la Selecció Andorrana de Futbol no ha ocupat el lloc que li pertocava al nostre país. Sincerament, no crec que sigui pels resultats obtinguts, sinó perquè no s’ha sabut despertar el sentiment de pertinença que tocava entre la població. Per molt esforç i dedicació que hi posin els que trepitgen la gespa cal, segurament, alguna cosa més.
Com he comentat abans, el futbol transcendeix l’esfera merament esportiva. Pot ser una eina més que evident d’integració, i també de promoció del país frontera enllà. El nostre país no va, malauradament, sobrat d’elements vertebradors i la nostra selecció podria haver tingut un rol important.
Per tant, crec que hem de celebrar la iniciativa que ha pres la federació aquestes darreres setmanes amb la posada en marxa d’una campanya de promoció de la selecció de futbol sota el lema Junts més forts. És, al meu entendre, una bona iniciativa que hauria de tenir continuïtat. La Federació hauria de perseverar en aquesta direcció amb l’objectiu que la gent es faci seva la selecció de futbol.
Cal sempre tenir present que els fruits d’una activitat com el futbol no es poden mesurar únicament pels seus resultats esportius, sinó que s’ha de tenir en compte altres paràmetres, com son els beneficis que aporten a la nostra societat.
Secretari d’organització de DA