• Una societat està formada pel conjunt d'individus que la composen, és a dir, pels seus ciutadans, la urbs

Publico aquest article per atendre a les reiterades peticions d'algunes persones. És el pensament amb què vaig ser present a la diada d'Andorra en el decurs de la Universitat d'estiu de Prada de Conflent d'aquest any. Al final de la qual, encara que no estava previst, però com a natural corol.lari, vaig fer una crida per constituir una Àgora Ciutadana a Andorra i que avui, mitjançant el present escrit, faig publica i extensible a tota la ciutadania que hi pugui estar interessada.

Adapto el text original per a la publicació al diari i elimino algunes referències científiques per tal de no carregar al lector amb un escrit excessivament ferregós. Vull remarcar que la perspectiva des de la qual enfoco el contingut del meu escrit, com no podia ser d'altra manera, dimana de la pròpia experiència vital i professional, tots dos inseparables.

Cal assenyalar que des de fa gairebé 20 anys estic duent a terme una investigació clínica, que integra diferents coneixements mèdics, psicològics, filosòfics i de la física moderna, a partir de la qual he elaborat el meu propi mètode terapèutic que anomeno Ontomedicina (abans Medicina Vibracional) que significa la medicina de l'Esser. Jo tracto malats, no malalties; tracto persones, no cossos. Veig la persona integralment, és a dir, en els seus nivells físics, emocionals, mentals i espirituals o transcendentals, ja que la integració harmònica d'aquests nivells es tradueix en salut.

Però no cal oblidar que, alhora i més enllà d'aquesta --emprant la terminologia ontomèdica-- unitat microcòsmica que és la persona, formem part d'una unitat macrocòsmica, estem en interdependència i interrelació amb totes les altres espècies i amb el nostre entorn. Segons sigui la base sobre la qual establim aquesta interrelació --cooperació o competència-- estem afavorint l'evolució o la involució del nostre sistema. Seguint aquest ordre d'idees, dins del concepte ciutadania que avui ens ocupa tenim que, en la base de l'ordre social --com a peça clau de fisiologia fractal-- rau el ciutadà, que formarà part de la família, la societat, la natura, el planeta... en ordre de complexitat creixent fins la gran Unitat que és el Tot.

Que quedi clar des del principi que quan parlo de ciutadà vull dir persona lliure i responsable, és a dir, un ésser madur que té en compte l'ordre esmentat i que mesura les conseqüències dels seus actes. En la meva opinió aquest és l'ideal que ha de guiar les nostres accions com a humans, com a éssers socials, i ja sabem que ningú és perfecte, però tots som perfectibles. Es tracta de conrear aquesta perfectibilitat, esmenant les errades del camí conjunt que fem i potenciant-ne els encerts.

La meva praxi m'ha ensenyat que la nostra biologia no és aliena a la nostra biografia, més aviat n'és la conseqüència. Per tant, tinc una certa experiència en tractar de reordenar la persona i --sempre amb la seva participació conscient i voluntària-- orientar-la cap al màxim exponent de salut, considerada en el més ampli dels sentits: el retrobament i exercici del seu Propi Poder Personal. (O sigui, fer-se conscient de les pròpies habilitats, aptituds, i del potencial que com a humans tenim i que estem molt lluny de saber-ne la grandesa i fondària que té i/o pot arribar a tenir).

Poder és una paraula que, sovint, s'empra dins d'un context, al meu entendre, totalment il.lusori: per un càrrec, nivell econòmic, estatus social... --que avui tens i demà pots haver perdut. Sí, és cert que, en la nostra societat materialista, per a alguns afers, els exemples que he posat poden ser determinants puntualment, però no són en realitat un autèntic poder.

L'autèntic PODER rau dins de cadascun de nosaltres i és quelcom que cal conquerir al llarg de nostra trajectòria vital, del nostre creixement com a persones. Aquest, un cop en som conscients, és indestructible, ningú ens el pot prendre, només es pot anar incrementant. Una societat està formada pel conjunt d'individus que la composen, és a dir, pels seus ciutadans (de civitas-atis = conjunt de ciutadans d'un Estat, que habiten l'urbs).

Als actuals estats anomenats democràtics ens enorgullim de --en teoria-- la igualtat dels ciutadans; en la nostra il.lusió no ens adonem que, en el sentit que nosaltres ho emprem, la democràcia no va existir ni tan sols a la Grècia de Pèricles (considerada l'època d'or de la civilització hel.lènica, al s.V. a.C., on tots els ciutadans tenien dret a vot, però no tots tenien dret a ser ciutadans, ja que aquests últims posseïen esclaus).

Malauradament, l'esclavatge, a principi del s. XXI, no ha desaparegut; en el millor dels casos, només ha canviat de forma. En alguns indrets encara existeix l'esclavatge físic tradicional, com en algunes mines de diamants a l'Àfrica, Sud-amèrica, etc. I estem assistint --ar- reu-- (a la nostra vora mateix) a un esfereïdor increment de tràfic de persones: dones, nens i també homes, com a esclaus sexuals, dins del circuit del narcotràfic i criminalitat internacional. I, en el nostre petit percentatge de persones afortunades --si ens comparem amb tot el conjunt de la població mundial-- on ens creguem lliures, no ens adonem que estem sotmesos a un constant i sistemàtic rentat de cervell que --en la nostra ignorància-- ens mena cap a un totalitari pensament únic disfressat, això sí, d'ideologies i creences de tota mena que hom té dret a tenir però que, carents d'una estructura coherent de pensament, resulten a la praxi d'una superficialitat buida de tot contingut essencial, la qual cosa ens allunya d'una acció eficaç, com a ciutadans, en la participació efectiva en la regulació de les nostres vides.

Per a més informació consulti l'edició en paper.