Durant aquest 24è aniversari de la Constitució andorrana es van celebrar molts actes populars, emmarcats entre els dies 13 i 14 a les instal·lacions del Consell General, per tal que el poble també pogués participar de la celebració d’una data tan significativa per al nostre país.
Tots dos dies va haver una jornada de portes obertes per visitar la Casa de la Vall i el Consell General. El dilluns 13 a la tarda, l’actuació de Toni el Mag seguida de coca i xocolata per tothom i la jornada va concloure amb una actuació dels nostres castellers.
Dimarts 14, tot el matí ple d’activitats amb un concert de l’Andorra Gospel Cor, el ja tradicional Concert del Dia de la Constitució interpretat per l’ONCA i la típica i ineludible ballada de sardanes.
La nostra Constitució, com tots sabem, entre altres punts, atorga la sobirania al poble andorrà i estableix que el règim polític pel que es governa Andorra és un coprincipat parlamentari amb dos caps d’estat: el bisbe d’Urgell i el president de la República francesa, com ja es va estipular als antics Pariatges.
En el meu cas, vaig aprofitar, com fa molta gent, per sortir del país a fer un tomb pels voltants. Prop, perquè per qüestions laborals no vaig poder agafar-me el pont i només vaig sortir el dia 14.
Així que vaig anar a descobrir una mica més de la cultura i la gastronomia dels pobles catalans que ens envolten i que freqüentment desconeixem per treure-li importància i dirigir-nos a conèixer coses més llunyanes que per tenir costums diferents ens semblen que amaguen un major encant.
També he d’admetre que en ser dia laboral a Espanya, en moltes ocasions he aprofitat per fer gestions fora del país que no em permetia fer la meva jornada laboral. I, en aquesta ocasió, no va ser diferent, perquè em vaig acostar fins a l’Arxiu de Sort per remenar uns quants papers. Després vaig anar cap a Gerri de la Sal per menjar una mica de caça a Casa Tomàs, que me l’havien recomanat uns amics, i veure les salines i el magatzem, conegut com l’Alfolí de la Sal, que mai havia tingut l’ocasió de veure’ls i sentia curiositat per saber com són i com s’ho feien per extreure aquest condiment que es troba en totes les taules i cuines del món. Per acabar, una passejada pels carrers del poble, veure l’antic monestir romànic benedictí de Santa Maria i el pont medieval. Ja us contaré en altra ocasió com em va anar la meva petita aventura. Perquè jo, cada sortida, cada cosa nova que veig, cada cosa que aprenc la converteixo en una aventura per així gaudir més de cada experiència i escapar de l’estrès i la rutina diaris.
I, així, és com jo vaig celebrar aquest Dia de la Constitució.