La lluita de les persones
Aquest 8 de març hem renovat el reconeixement i homenatge a aquell grup de dones que, farà ja 102 anys, van provocar el naixement d’una jornada històrica per a totes nosaltres en la qual, per primera vegada, es va reivindicar col·lectivament una sèrie de drets que se’ns negaven i que, en conseqüència, negaven el principi universal d’igualtat entre tots els éssers humans.
El 1911 les dones a nivell internacional van començar a moure la idea d’assolir el dret a favor, el dret a ocupar càrrecs públics, a tenir presència en la política, a l’educació i, sobretot, a la no discriminació pel sol fet de ser dones. Es demanava posar fi a situacions d’injustícia i discriminació que clamaven el cel però, sobretot, es perseguia que el món deixés de mirar homes i dones i obrís els ulls a la realitat de les persones i a allò que cadascú de nosaltres pot aportar a partir de les nostres capacitats individuals.
Aquí a Andorra vam tenir el dret de vot l’any 1971!
La lluita de la dona per ser considerada persona ens ha permès avançar com a civilització. Hem guanyat la participació i la presència en terrenys que han de ser compartits amb la tranquil·litat de saber que cada persona té el seu lloc perquè ha tingut garanties d’accedir en igualtat de condicions als recursos necessaris per desenvolupar-se i que la societat, d’altra banda, ha estat capaç d’establir els mecanismes que garanteixin la igualtat d’oportunitats per a tothom.
La lluita de la dona ha estat una lluita per la justícia social i hem de seguir en aquest camí: fer dels obstacles i de les discriminacions el motor de transformació cap a un món just i solidari. Hem de seguir reivindicant la diferència perquè el món necessita posar-se al dia de la visió femenina que se li ha negat històricament. Sempre dic, i no em cansaré de dir-ho, les dones ens hem de creure que tenim les capacitats per ocupar llocs de responsabilitat. Durant les últimes dècades s’ha apostat per garantir l’accés a recursos i mitjans a les nenes per estudiar i formar-se, i ara estem preparades per desenvolupar qualsevol feina.
Sembla estrany que avui en dia encara hi hagi veus –la setmana passada n’hem tingut un exemple deplorable– que no creuen en la capacitat de les dones en el nostre món. No podem baixar els braços: hem de continuar demostrant la nostra vàlua. I això s’ha de fer amb complicitat dels homes: hem d’establir aquest consens amb prop de la meitat de la població mundial que representen. La societat, el món laboral, el món polític ..., han de reflectir aquesta realitat. Les dones podem aportar punts de vista diferents dels homes i això és el que dóna un equilibri més real.
Avui, les mobilitzacions massives al carrer s’han pogut traslladar a l’activitat cultural, social, educativa, econòmica i laboral. La visió femenina del món és la base d’un sistema econòmic i de valors alternatiu a l’actual, ple d’esquerdes, desigualtats i injustícies que consoliden el domini d’uns pocs en detriment de la resta, i això fa por. La nostra és una missió transformadora que passa per canviar molts paradigmes amb una sola acció: mirar-nos d’igual a igual. Som el camí per assolir la solidaritat, la cohesió i la pau al món.
Consellera general de DA
El 1911 les dones a nivell internacional van començar a moure la idea d’assolir el dret a favor, el dret a ocupar càrrecs públics, a tenir presència en la política, a l’educació i, sobretot, a la no discriminació pel sol fet de ser dones. Es demanava posar fi a situacions d’injustícia i discriminació que clamaven el cel però, sobretot, es perseguia que el món deixés de mirar homes i dones i obrís els ulls a la realitat de les persones i a allò que cadascú de nosaltres pot aportar a partir de les nostres capacitats individuals.
Aquí a Andorra vam tenir el dret de vot l’any 1971!
La lluita de la dona per ser considerada persona ens ha permès avançar com a civilització. Hem guanyat la participació i la presència en terrenys que han de ser compartits amb la tranquil·litat de saber que cada persona té el seu lloc perquè ha tingut garanties d’accedir en igualtat de condicions als recursos necessaris per desenvolupar-se i que la societat, d’altra banda, ha estat capaç d’establir els mecanismes que garanteixin la igualtat d’oportunitats per a tothom.
La lluita de la dona ha estat una lluita per la justícia social i hem de seguir en aquest camí: fer dels obstacles i de les discriminacions el motor de transformació cap a un món just i solidari. Hem de seguir reivindicant la diferència perquè el món necessita posar-se al dia de la visió femenina que se li ha negat històricament. Sempre dic, i no em cansaré de dir-ho, les dones ens hem de creure que tenim les capacitats per ocupar llocs de responsabilitat. Durant les últimes dècades s’ha apostat per garantir l’accés a recursos i mitjans a les nenes per estudiar i formar-se, i ara estem preparades per desenvolupar qualsevol feina.
Sembla estrany que avui en dia encara hi hagi veus –la setmana passada n’hem tingut un exemple deplorable– que no creuen en la capacitat de les dones en el nostre món. No podem baixar els braços: hem de continuar demostrant la nostra vàlua. I això s’ha de fer amb complicitat dels homes: hem d’establir aquest consens amb prop de la meitat de la població mundial que representen. La societat, el món laboral, el món polític ..., han de reflectir aquesta realitat. Les dones podem aportar punts de vista diferents dels homes i això és el que dóna un equilibri més real.
Avui, les mobilitzacions massives al carrer s’han pogut traslladar a l’activitat cultural, social, educativa, econòmica i laboral. La visió femenina del món és la base d’un sistema econòmic i de valors alternatiu a l’actual, ple d’esquerdes, desigualtats i injustícies que consoliden el domini d’uns pocs en detriment de la resta, i això fa por. La nostra és una missió transformadora que passa per canviar molts paradigmes amb una sola acció: mirar-nos d’igual a igual. Som el camí per assolir la solidaritat, la cohesió i la pau al món.
Consellera general de DA