Els drets de les nostres mascotes i les obligacions dels seus propietaris
Per desgràcia, molt recentment hem tingut notícies d’una cosa que acostuma a passar i que són les agressions greus a adults i nens per part de gossos agressius.
Aquí a Andorra, lamentablement el major número d’incidències són per part d’aquest fet.
M’agradaria incidir en què els propietaris d’aquests animals són les persones realment incíviques i responsables, que no tenen les mesures de seguretat necessàries perquè no se’ls escapin.
Ells són els autèntics culpables de degradar i donar una mala imatge de races que l’únic que necessiten és una bona educació i sociabilització i complir amb les normes governamentals que existeixen per ells.
Com per exemple utilitar el morrió si van sols i sobretot quan estiguin en zones transitades. No val el (i jo ho he escoltat molts cops) «no es preocupi que el meu gos no fa res». Això no val. El seu gos segurament no, però el meu sí i per això el porto lligat i si el seu s’apropa podriem començar a tenir problemes. Per altra banda no oblidem que hi ha nens i persones adultes que tenen por... llavors... preval el que les nostres llibertats acaben on comencen les dels demés.
Per altra banda Andorra és un país magnífic en què entre moltíssimes coses positives existeix una gran afició i amor cap a les mascotes, de fet comparativament amb la seva població és un dels països amb més gossos i a la majoria dels seus hotels els admeten sense problemes.
Últimament he vist un reportatge de Costa Rica, país on es respecta la natura i els animals a ultrança, on existeix un parc natural, on es dona protecció i aliment a més de 900 gossos rescatats a l’espera de ser adoptats.
És una maravella veure com pasturen al seu aire tots aquests gossos en perfecta harmonia amb les persones voluntàries que els acompanyen i en tenen cura, igual que molts visitants.
Em pregunto, si no seria una bona idea destinar aquí a Andorra una gran zona verda muntanyosa específica perquè poguen dur les nostres mascotes a còrrer i divertir-se, sense perjudicar a ningú on a més de tindre un gran espai on fer exercici també puguin sociabilitzar-se amb els seus congèneres i persones. Una zona per a gossos grans. Una altra per a gossos mini i una de mixta.
És molt demanar? No es mereixen aquests fidels i lleials companys de l’ésser humà, que ho donen tot sense demanar res a canvi.
És la nostra responsabilitat preservar la bona imatge de les nostres mascotes, així que si us plau recollim les seves deposicions, respectem les normes i visquem tots en harmonia.
Aquí a Andorra, lamentablement el major número d’incidències són per part d’aquest fet.
M’agradaria incidir en què els propietaris d’aquests animals són les persones realment incíviques i responsables, que no tenen les mesures de seguretat necessàries perquè no se’ls escapin.
Ells són els autèntics culpables de degradar i donar una mala imatge de races que l’únic que necessiten és una bona educació i sociabilització i complir amb les normes governamentals que existeixen per ells.
Com per exemple utilitar el morrió si van sols i sobretot quan estiguin en zones transitades. No val el (i jo ho he escoltat molts cops) «no es preocupi que el meu gos no fa res». Això no val. El seu gos segurament no, però el meu sí i per això el porto lligat i si el seu s’apropa podriem començar a tenir problemes. Per altra banda no oblidem que hi ha nens i persones adultes que tenen por... llavors... preval el que les nostres llibertats acaben on comencen les dels demés.
Per altra banda Andorra és un país magnífic en què entre moltíssimes coses positives existeix una gran afició i amor cap a les mascotes, de fet comparativament amb la seva població és un dels països amb més gossos i a la majoria dels seus hotels els admeten sense problemes.
Últimament he vist un reportatge de Costa Rica, país on es respecta la natura i els animals a ultrança, on existeix un parc natural, on es dona protecció i aliment a més de 900 gossos rescatats a l’espera de ser adoptats.
És una maravella veure com pasturen al seu aire tots aquests gossos en perfecta harmonia amb les persones voluntàries que els acompanyen i en tenen cura, igual que molts visitants.
Em pregunto, si no seria una bona idea destinar aquí a Andorra una gran zona verda muntanyosa específica perquè poguen dur les nostres mascotes a còrrer i divertir-se, sense perjudicar a ningú on a més de tindre un gran espai on fer exercici també puguin sociabilitzar-se amb els seus congèneres i persones. Una zona per a gossos grans. Una altra per a gossos mini i una de mixta.
És molt demanar? No es mereixen aquests fidels i lleials companys de l’ésser humà, que ho donen tot sense demanar res a canvi.
És la nostra responsabilitat preservar la bona imatge de les nostres mascotes, així que si us plau recollim les seves deposicions, respectem les normes i visquem tots en harmonia.