MiFID II: deu mesos per a la seva entrada en vigor
Després d’una demora d’un any sobre la data inicialment prevista, es preveu que el proper 3 de gener del 2018 entri en vigor la segona Directiva sobre mercats d’instruments financers, majoritàriament coneguda com a MiFID II. L’objectiu d’aquesta Directiva, no difereix de l’establert en la primera Directiva, és a dir, l’augment de la transparència, la integritat i la competència en els mercats financers i per tant de la protecció de l’inversor. Per això, la Directiva va més enllà en les exigències normatives ja existents, alhora que determina altres noves exigències, algunes d’elles de gran calat, que han portat a les entitats a haver d’assumir un nou repte organitzatiu i tecnològic que en alguns casos, ha obligat les entitats a fer una revisió del seu actual model de negoci, sobretot en aquelles entitats de banca privada on la major part del seu negoci és la prestació de serveis financers i no l’activitat pròpiament bancària.
Una part important d’aquesta directiva està dirigida a l’augment de la regulació en l’operativa dels mercats, sent una de les novetats en aquest àmbit, l’establiment de normes que estandarditzin totes aquelles operacions realitzades fora dels mercats organitzats, les quals seran realitzades a través d’altres «Centres de negociació» seguint els requisits que en la norma s’estableixen. En aquest sentit, totes aquelles entitats que tinguin la intenció de gestionar un «Centre de negociació», estaran sotmeses a uns requeriments de transparència encara majors que aquelles que no participin en aquesta gestió, si bé, poden obtenir d’aquesta activitat una nova font de ingressos.
Un altre dels elements rellevants d’aquesta Directiva, és l’increment dels requeriments sobre la informació a obtenir i mantenir relativa a les operacions realitzades en mercats financers i altres centres de negociació, amb un doble sentit; d’una banda, subministrar major informació als propis mercats, centres d’execució i al regulador a fi d’augmentar la transparència, i de l’altre, millorar el control del compliment dels requisits de millor execució de les operacions dels clients. Aquest últim aspecte ja existia en la norma anterior, si bé, aquesta 2a directiva ha augmentat els requeriments per a les entitats en aquest sentit.
Una novetat d’aquesta 2a Directiva són els requeriments aplicables a totes aquelles entitats que siguin fabricants de productes financers. En aquest àmbit, la normativa exigirà que els productes siguin dissenyats tenint en compte el públic objectiu al que seran dirigits així com avaluar de forma prèvia a l’emissió dels mateixos, els possibles escenaris de terminació del producte, entre d’altres aspectes. A més, la norma va més enllà de la fase del disseny, i també exigeix que l’estratègia de distribució dels productes sigui d’acord i vagi dirigida cap al públic objectiu per al qual el producte ha estat dissenyat, el que obligarà els creadors de productes a dissenyar uns robustos procediments de control sobre els seus distribuïdors, a fi de garantir que el distribuïdor coneix el tipus de producte que ofereix als clients i que aquests clients són els adequats per adquirir els mateixos.
No tindria sentit que la Directiva fes tant èmfasi en el correcte disseny dels productes i la seva correcta distribució entre el públic objectiu per al qual el producte va ser dissenyat, i s’oblidés d’establir quins són els requisits que se li han d’exigir als equips de comercials de les entitats, els que al cap i a la fi, són els que mantenen la relació efectiva amb els clients. En aquest sentit, la Directiva estableix que les entitats s’han d’assegurar que la seva força de vendes té les capacitats i habilitats suficients per complir amb tots els requisits que s’estableixen en la fase de distribució de productes, és a dir, complir amb les obligacions relatives a la avaluació de la conveniència i la idoneïtat, així com comunicar als clients tota la informació sobre el funcionament i els riscos que sobre cada un dels productes i serveis contractats se’ls ha de facilitar, tant abans com després de la prestació del servei financer.
Una altra novetat de rellevància en l’àmbit de la distribució de productes és la capacitat que la Directiva li atorga al regulador per establir restriccions temporals sobre la distribució de determinats tipus de productes que pugui considerar que no són adequats per als inversors.
Probablement, el requeriment que al sector de la banca privada ha donat més que parlar, ha estat la prohibició del cobrament d’incentius en el servei de gestió discrecional de carteres, així com la distinció entre els serveis d’assessorament independent i no independent, estant en aquest últim també prohibit el cobrament de cap tipus d’incentiu per part de les entitats. En aquest sentit, les entitats que prestin serveis de «assessorament no independent», podran continuar, sota determinades circumstàncies, seguir cobrant incentius, si bé, el règim de comunicació als clients dels incentius cobrats ha estat modificat i la nova norma exigeix més transparència i detall en aquestes comunicacions. A més, hi ha altres requeriments i canvis normatius, com són els relatius a l’ampliació del tipus de productes financers que estan subjectes al que s’estableix en la Directiva, com és el cas dels productes financers basats en assegurances que abans no estaven subjectes i que en la nova directiva han estat inclosos, els nous requeriments en l’àmbit de la idoneïtat on serà necessari obtenir informació dels clients relativa a la seva tolerància al risc i capacitat de suportar pèrdues, o els canvis que hi ha hagut en quin tipus de clients poden ser considerats com a contrapart elegible, així com les noves exigències en matèria de gestió de reclamacions, les modificacions en l’àmbit de la salvaguarda d’actius, els nous requeriments en matèria de remuneracions que evitin qualsevol situació de conflicte d’interès i les majors atribucions de la funció de Compliment Normatiu així com la necessitat que l’Alta Direcció s’involucri en el desenvolupament de les funcions de control. En definitiva, l’entrada en vigor d’aquesta directiva suposarà per als inversors una major protecció derivada de l’augment de la transparència en els mercats, si bé, per a això les entitats es troben immerses en un nou esforç d’adaptació dels seus sistemes, els nous requeriments exigeixen la necessitat de custodiar i reportar molta més informació en l’operativa realitzada en els mercats, millora contínua de la formació dels seus empleats, a través de plans de formació massiva a empleats de la xarxa comercial per complir amb les noves exigències, revisió del seu model de negoci i en general revisió de totes la seva estructures per poder adaptar-se constantment a l’entorn tan canviant dels últims anys. Queden 10 mesos per a l’entrada en vigor de la Directiva i les entitats es troben treballant a contrarellotge per poder complir amb les noves exigències regulatòries, tot això sense deixar de mirar el que passa als Estats de Units d’America on el nou govern llança senyals que apunten a una possible reducció de la regulació de la indústria.
Una part important d’aquesta directiva està dirigida a l’augment de la regulació en l’operativa dels mercats, sent una de les novetats en aquest àmbit, l’establiment de normes que estandarditzin totes aquelles operacions realitzades fora dels mercats organitzats, les quals seran realitzades a través d’altres «Centres de negociació» seguint els requisits que en la norma s’estableixen. En aquest sentit, totes aquelles entitats que tinguin la intenció de gestionar un «Centre de negociació», estaran sotmeses a uns requeriments de transparència encara majors que aquelles que no participin en aquesta gestió, si bé, poden obtenir d’aquesta activitat una nova font de ingressos.
Un altre dels elements rellevants d’aquesta Directiva, és l’increment dels requeriments sobre la informació a obtenir i mantenir relativa a les operacions realitzades en mercats financers i altres centres de negociació, amb un doble sentit; d’una banda, subministrar major informació als propis mercats, centres d’execució i al regulador a fi d’augmentar la transparència, i de l’altre, millorar el control del compliment dels requisits de millor execució de les operacions dels clients. Aquest últim aspecte ja existia en la norma anterior, si bé, aquesta 2a directiva ha augmentat els requeriments per a les entitats en aquest sentit.
Una novetat d’aquesta 2a Directiva són els requeriments aplicables a totes aquelles entitats que siguin fabricants de productes financers. En aquest àmbit, la normativa exigirà que els productes siguin dissenyats tenint en compte el públic objectiu al que seran dirigits així com avaluar de forma prèvia a l’emissió dels mateixos, els possibles escenaris de terminació del producte, entre d’altres aspectes. A més, la norma va més enllà de la fase del disseny, i també exigeix que l’estratègia de distribució dels productes sigui d’acord i vagi dirigida cap al públic objectiu per al qual el producte ha estat dissenyat, el que obligarà els creadors de productes a dissenyar uns robustos procediments de control sobre els seus distribuïdors, a fi de garantir que el distribuïdor coneix el tipus de producte que ofereix als clients i que aquests clients són els adequats per adquirir els mateixos.
No tindria sentit que la Directiva fes tant èmfasi en el correcte disseny dels productes i la seva correcta distribució entre el públic objectiu per al qual el producte va ser dissenyat, i s’oblidés d’establir quins són els requisits que se li han d’exigir als equips de comercials de les entitats, els que al cap i a la fi, són els que mantenen la relació efectiva amb els clients. En aquest sentit, la Directiva estableix que les entitats s’han d’assegurar que la seva força de vendes té les capacitats i habilitats suficients per complir amb tots els requisits que s’estableixen en la fase de distribució de productes, és a dir, complir amb les obligacions relatives a la avaluació de la conveniència i la idoneïtat, així com comunicar als clients tota la informació sobre el funcionament i els riscos que sobre cada un dels productes i serveis contractats se’ls ha de facilitar, tant abans com després de la prestació del servei financer.
Una altra novetat de rellevància en l’àmbit de la distribució de productes és la capacitat que la Directiva li atorga al regulador per establir restriccions temporals sobre la distribució de determinats tipus de productes que pugui considerar que no són adequats per als inversors.
Probablement, el requeriment que al sector de la banca privada ha donat més que parlar, ha estat la prohibició del cobrament d’incentius en el servei de gestió discrecional de carteres, així com la distinció entre els serveis d’assessorament independent i no independent, estant en aquest últim també prohibit el cobrament de cap tipus d’incentiu per part de les entitats. En aquest sentit, les entitats que prestin serveis de «assessorament no independent», podran continuar, sota determinades circumstàncies, seguir cobrant incentius, si bé, el règim de comunicació als clients dels incentius cobrats ha estat modificat i la nova norma exigeix més transparència i detall en aquestes comunicacions. A més, hi ha altres requeriments i canvis normatius, com són els relatius a l’ampliació del tipus de productes financers que estan subjectes al que s’estableix en la Directiva, com és el cas dels productes financers basats en assegurances que abans no estaven subjectes i que en la nova directiva han estat inclosos, els nous requeriments en l’àmbit de la idoneïtat on serà necessari obtenir informació dels clients relativa a la seva tolerància al risc i capacitat de suportar pèrdues, o els canvis que hi ha hagut en quin tipus de clients poden ser considerats com a contrapart elegible, així com les noves exigències en matèria de gestió de reclamacions, les modificacions en l’àmbit de la salvaguarda d’actius, els nous requeriments en matèria de remuneracions que evitin qualsevol situació de conflicte d’interès i les majors atribucions de la funció de Compliment Normatiu així com la necessitat que l’Alta Direcció s’involucri en el desenvolupament de les funcions de control. En definitiva, l’entrada en vigor d’aquesta directiva suposarà per als inversors una major protecció derivada de l’augment de la transparència en els mercats, si bé, per a això les entitats es troben immerses en un nou esforç d’adaptació dels seus sistemes, els nous requeriments exigeixen la necessitat de custodiar i reportar molta més informació en l’operativa realitzada en els mercats, millora contínua de la formació dels seus empleats, a través de plans de formació massiva a empleats de la xarxa comercial per complir amb les noves exigències, revisió del seu model de negoci i en general revisió de totes la seva estructures per poder adaptar-se constantment a l’entorn tan canviant dels últims anys. Queden 10 mesos per a l’entrada en vigor de la Directiva i les entitats es troben treballant a contrarellotge per poder complir amb les noves exigències regulatòries, tot això sense deixar de mirar el que passa als Estats de Units d’America on el nou govern llança senyals que apunten a una possible reducció de la regulació de la indústria.