Recuperant tradicions
Les meves sortides carnavalesques aquest any s’han centrat, especialment, al Carnaval d’Ordino amb la recuperació del Judici dels contrabandistes. L’obra, que va començar una miqueta després del previst, va fer que la plaça Major d’Ordino s’omplís de gent ansiosa per veure com resultava la recuperació d’aquesta farsa.
El resultat per a mi va ser bo, tant pel fet de recuperar les tradicions com per l’animació que proporciona al Carnestoltes ordinenc, que altres anys comptava amb molta menys assistència a l’hora del brou de Carnaval amb carn d’olla ofert per l’Hotel Babot ja fa molts anys, com una tradició més de la festa ordinenca.
El que més m’ha agradat és la participació conjunta entre joves i adults, a diferència d’Encamp en què l’obra només és representada pel jovent. Perquè ja sabem que al teatre participen tots els presents, fins i tot el públic, ja que sense la seva assistència, no tindria raó de ser.
Una altra diferència remarcable amb el Judici d’Encamp és que aquests contrabandistes que apareixen a Ordino portats pels carabiners que els han detingut al Serrat, no carreguen amb grans fardells de contraban, sinó que són uns estrangers que apareixen per aquestes terres no se sap molt bé amb quin menester. Així, donaran una mica de feina als jutges que hauran de dilucidar aquesta estranya situació amb el problema afegit que els acusats no parlen un altre idioma que no sigui el patués.
Tampoc les vestimentes dels uns i dels altres coincideixen. Mentre que els d’Encamp vesteixen com a veritables contrabandistes, els d’Ordino porten unes vestimentes estrafolàries i amb coloraines que criden l’atenció dels tranquils vilatans. Així, porten uns pantalons bombatxos que semblen sortits del segle XVII amb les seves inseparables malles, armilla, camisa i un antic barret que ens indueix a pensar de quin recòndit lloc de la terra han sortit aquests temibles agitadors que seran finalment condemnats a la presó, però no sense abans ballar el contrapàs com a part de la sentència dictaminada pels jutges.
L’obra comença amb les deliberacions entre els dos jutges que no semblen tenir res d’assenyades, com succeeix amb tot durant el Carnaval. A aquestes li segueix l’arribada dels carabiners amb els contrabandistes detinguts, que diverses vegades intenten escapolir-se dels seus guardians, el judici i la condemna. Tot això amenitzat amb música i diverses danses.
Acabada l’obra, contrabandistes, jutges i carabiners comparteixen amb el públic el brou i la resta de la festa animant amb les seves bromes i converses a un públic que no deixava de fer-se fotos amb ells com a record d’aquesta representació, aquest any molt especial per la seva novetat, que esperem que continuï per molt temps.
El resultat per a mi va ser bo, tant pel fet de recuperar les tradicions com per l’animació que proporciona al Carnestoltes ordinenc, que altres anys comptava amb molta menys assistència a l’hora del brou de Carnaval amb carn d’olla ofert per l’Hotel Babot ja fa molts anys, com una tradició més de la festa ordinenca.
El que més m’ha agradat és la participació conjunta entre joves i adults, a diferència d’Encamp en què l’obra només és representada pel jovent. Perquè ja sabem que al teatre participen tots els presents, fins i tot el públic, ja que sense la seva assistència, no tindria raó de ser.
Una altra diferència remarcable amb el Judici d’Encamp és que aquests contrabandistes que apareixen a Ordino portats pels carabiners que els han detingut al Serrat, no carreguen amb grans fardells de contraban, sinó que són uns estrangers que apareixen per aquestes terres no se sap molt bé amb quin menester. Així, donaran una mica de feina als jutges que hauran de dilucidar aquesta estranya situació amb el problema afegit que els acusats no parlen un altre idioma que no sigui el patués.
Tampoc les vestimentes dels uns i dels altres coincideixen. Mentre que els d’Encamp vesteixen com a veritables contrabandistes, els d’Ordino porten unes vestimentes estrafolàries i amb coloraines que criden l’atenció dels tranquils vilatans. Així, porten uns pantalons bombatxos que semblen sortits del segle XVII amb les seves inseparables malles, armilla, camisa i un antic barret que ens indueix a pensar de quin recòndit lloc de la terra han sortit aquests temibles agitadors que seran finalment condemnats a la presó, però no sense abans ballar el contrapàs com a part de la sentència dictaminada pels jutges.
L’obra comença amb les deliberacions entre els dos jutges que no semblen tenir res d’assenyades, com succeeix amb tot durant el Carnaval. A aquestes li segueix l’arribada dels carabiners amb els contrabandistes detinguts, que diverses vegades intenten escapolir-se dels seus guardians, el judici i la condemna. Tot això amenitzat amb música i diverses danses.
Acabada l’obra, contrabandistes, jutges i carabiners comparteixen amb el públic el brou i la resta de la festa animant amb les seves bromes i converses a un públic que no deixava de fer-se fotos amb ells com a record d’aquesta representació, aquest any molt especial per la seva novetat, que esperem que continuï per molt temps.