El vot dels residents
Una enquesta popular a més de 6000 residents i andorrans al país diu que la majoria d'ells estarien a favor d'atorgar o d'obtenir, segons el cas, el dret de vot en les eleccions comunals als residents de més de cinc anys al país.
Sembla que la percepció d'una democràcia més amplia hauria d'anar cap a l'obertura de tots els drets, els civils, els econòmics i també els polítics d'aquells que, sense ser nacionals o nacionalitzats, participen de la vida local dels estats.
Una de les raons que més alimenten aquesta idea a Andorra és sense cap mena de dubte el funcionament dins els països membres de la Unió Europea, a on per incentivar la ciutadania i els vincles interns, es va establir el vot dels residents dins dels seus estats membres. Aquest establiment no va ser ni evident, ni senzill, i encara avui dia hi ha establertes certes restriccions en alguns països a causa de la seva estructura interna, la legislació o el context històric de cadascun. Tot i així, la norma general actual és que si un alemany resideix a Mallorca durant més de cinc anys, pot votar i ser elegit en el municipi en el qual resideix, igual que un espanyol ho pot fer a Alemanya. Crec que la consulta feta a Andorra s'ha centrat en aquests mateixos paràmetres, com si aquí es tractés de la mateixa situació però em sap greu dir que res més lluny de la realitat.
Primerament, jo com a ciutadana andorrana i NO ciutadana de la Unió Europea no gaudeixo d'aquest dret dins els seus països, el que vol dir que un alemany votaria aquí però jo en les mateixes circumstàncies no votaria a Alemanya. Per tant, un dels principis bàsics, el de reciprocitat, que s'emmarca en el context comunitari aquí ja no es compliria.
En segon lloc, la definició dels poders locals, no és paral·lela a la dels estats veïns, de fet les seves competències són molt diferents. Prenent l'exemple espanyol, els Comuns no són ajuntaments, ni les parròquies, municipis. Tres Comuns tenen capacitat legislativa i aquest fet ja mostra una gran diferència. De fet, els residents europeus, per norma general, no voten en les eleccions legislatives d'un país que no sigui el seu, amb alguna excepció als països nòrdics. I, com ja sabem tots, a Andorra la nostra Constitució hauria de ser modificada ja que el dret de vot està directament vinculat a la nacionalitat andorrana.
No es pot obviar, doncs, que ni les Constitucions ni els sistemes electorals surten del no res. L'herència històrica i cultural de cada lloc determina l'exercici de la ciutadania i de la sobirania popular i a Andorra no som diferents en aquest fet ans el contrari ens hi assemblem bastant.
Sembla que la percepció d'una democràcia més amplia hauria d'anar cap a l'obertura de tots els drets, els civils, els econòmics i també els polítics d'aquells que, sense ser nacionals o nacionalitzats, participen de la vida local dels estats.
Una de les raons que més alimenten aquesta idea a Andorra és sense cap mena de dubte el funcionament dins els països membres de la Unió Europea, a on per incentivar la ciutadania i els vincles interns, es va establir el vot dels residents dins dels seus estats membres. Aquest establiment no va ser ni evident, ni senzill, i encara avui dia hi ha establertes certes restriccions en alguns països a causa de la seva estructura interna, la legislació o el context històric de cadascun. Tot i així, la norma general actual és que si un alemany resideix a Mallorca durant més de cinc anys, pot votar i ser elegit en el municipi en el qual resideix, igual que un espanyol ho pot fer a Alemanya. Crec que la consulta feta a Andorra s'ha centrat en aquests mateixos paràmetres, com si aquí es tractés de la mateixa situació però em sap greu dir que res més lluny de la realitat.
Primerament, jo com a ciutadana andorrana i NO ciutadana de la Unió Europea no gaudeixo d'aquest dret dins els seus països, el que vol dir que un alemany votaria aquí però jo en les mateixes circumstàncies no votaria a Alemanya. Per tant, un dels principis bàsics, el de reciprocitat, que s'emmarca en el context comunitari aquí ja no es compliria.
En segon lloc, la definició dels poders locals, no és paral·lela a la dels estats veïns, de fet les seves competències són molt diferents. Prenent l'exemple espanyol, els Comuns no són ajuntaments, ni les parròquies, municipis. Tres Comuns tenen capacitat legislativa i aquest fet ja mostra una gran diferència. De fet, els residents europeus, per norma general, no voten en les eleccions legislatives d'un país que no sigui el seu, amb alguna excepció als països nòrdics. I, com ja sabem tots, a Andorra la nostra Constitució hauria de ser modificada ja que el dret de vot està directament vinculat a la nacionalitat andorrana.
No es pot obviar, doncs, que ni les Constitucions ni els sistemes electorals surten del no res. L'herència històrica i cultural de cada lloc determina l'exercici de la ciutadania i de la sobirania popular i a Andorra no som diferents en aquest fet ans el contrari ens hi assemblem bastant.