La CE emprèn accions contra Espanya per morositat
Un estudi de la Comissió Europea revela que els pagaments per les operacions comercials entre les empreses privades o entre els agents econòmics i els poders públics s’efectuen sovint més tard del que s’ha acordat. En alguns estats membres, els pagaments per part dels poders públics poden acumular un retard mitjà de fins a 130 dies (i fins i tot 500 dies en alguns sectors). A més, en alguns casos, es vulneren encara més els drets dels operadors econòmics en condicionar els pagaments, per exemple, a la renúncia a reclamar interessos de demora o una compensació per despeses de cobrament. Les petites i mitjanes empreses, que no tenen la mateixa capacitat financera que les grans empreses, són més vulnerables a les conseqüències de la morositat, especialment en temps de crisi econòmica.
La Comissió considera que la morositat té efectes perniciosos per a les empreses, ja que afecta la seva liquiditat i flux de caixa, el que complica la seva gestió financera i minva el seu creixement. La Directiva 2011/7 / UE del Parlament Europeu i del Consell de 16 de febrer de 2011 per la qual s’estableixen mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials reforça els drets dels creditors mitjançant l’establiment de terminis de pagament per a les empreses i els poders públics que adquireixen béns o serveis. En cas d’incompliment d’aquests terminis, atorga a les empreses el dret a una compensació equitativa. Les administracions públiques tenen un paper preponderant per descoratjar la cultura de la morositat, donant exemple i pagant als seus proveïdors amb puntualitat i transparència.
El 26 d’agost del 2016, la Comissió va adoptar un informe sobre l’aplicació d’aquesta Directiva. Globalment, l’aplicació de la Directiva és positiva. La Directiva ha contribuït a posar en relleu el problema de la morositat en les reformes econòmiques i agendes polítiques nacionals. Els retards en els pagaments del sector públic s’han reduït en deu dies de mitjana en comparació amb la situació prèvia a l’entrada en vigor de la Directiva. Alguns estats membres fins i tot dediquen un esforç addicional a promoure la cultura del ‘pagament sense demora’. No obstant això, en l’informe s’assenyala que encara ha de millorar l’aplicació de la Directiva, en particular, hi ha quatre estats de la Unió Europea, Grècia, Espanya, Itàlia i Eslovàquia, que incompleixen el seu deure d’implementar la Directiva de lluita contra la morositat per protegir les pimes en les seves relacions comercials.
La comissària europea Elżbieta Bieńkowska, responsable de Mercat Interior, Indústria, Emprenedoria i Pimes, ha declarat recentment que la morositat suposa una càrrega important per a les empreses europees, i especialment per als petits negocis. Així mateix, la comissària va afirmar que comptar amb el pagament puntual dels seus clients permet a les empreses realitzar el seu treball i complir els seus compromisos amb els seus compradors, proveïdors i empleats. Quan la Comissió Europea demana als estats membres que compleixin les regles sobre lluita contra la morositat, està protegint a les empreses i contribueix a la competitivitat de la UE.
Així les coses, la Comissió Europea en el seu paquet mensual de decisions sobre procediments per incompliment, ha emprès accions jurídiques contra diversos estats membres per no haver complert adequadament les obligacions que els incumbeixen en virtut del Dret de la UE. Aquestes decisions, que abasten diversos sectors i àmbits d’actuació de la UE, pretenen garantir la correcta aplicació del Dret de la Unió en benefici dels ciutadans i de les empreses. Entre els procediments iniciats per la Comissió, hi ha l’adopció de noves mesures contra Grècia, Espanya, Itàlia i Eslovàquia per garantir la correcta aplicació de la Directiva 2011/ 7 / UE del Parlament Europeu i del Consell. La Directiva europea contra la morositat té com a propòsit evitar que les empreses europees, especialment les petites i mitjanes i els emprenedors autònoms, tinguin pèrdues per culpa dels impagats i dels retards en la liquidació de les factures. Els principals objectius de l’esmentada Directiva són, en primer lloc, incentivar les empreses i les administracions públiques a respectar els terminis de pagament legals o contractuals; en segon lloc, evitar la imposició de terminis excessivament dilatats per part de les grans empreses i en tercer lloc, harmonitzar de forma indirecta les diferents pràctiques de pagament dels estats, marcant un termini de pagament de referència de 30 dies -que és obligatori per defecte en cas d’inexistència de pacte- per a la liquidació de les operacions.
L’esmentada Directiva estableix mesures més estrictes per descoratjar la cultura de la morositat. Un dels punts més notables de la Directiva és que no es discriminarà entre el sector públic i privat, pel que el sector públic és objecte del mateix tractament que el privat. Per tant, les administracions també queden subjectes a la Directiva en els pagaments als seus proveïdors a partir de la seva entrada en vigor, els poders públics han d’abonar en un termini de 30 dies o, en casos excepcionals, de 60 dies, les factures pels béns i serveis adquirits. En les operacions entre empreses, el termini és de 60 dies, llevat que s’hagi acordat expressament un altre diferent i que no sigui abusiu per al creditor. Un altre dels preceptes que estableix l’esmentada Directiva, és que tot retard en el pagament de les factures un cop vençut el termini contractual, donarà dret automàticament als creditors a percebre interessos de demora i en conseqüència aquests tindran dret a reclamar els interessos moratoris i el tipus d’interès que s’estableix és el que s’obté sumant 8 punts percentuals al tipus de referència del Banc Central Europeu; és a dir en l’actualitat el tipus legal d’interès de demora a aplicar durant el primer semestre natural de 2017 és el 8% anual. A més, el creditor tindrà dret a reclamar una compensació per tots els costos de cobrament que hagi patit a causa de la morositat a un mínim de 40 euros de compensació per cada factura impagada.
Cal fer notar, que la Directiva 2011/ 7 / UE , no és la primera iniciativa legislativa europea anti-morositat, sinó que és la refosa de la Directiva 2000/35 / CE del Parlament Europeu i del Consell, de 29 de juny del 2000. A principis del Segle XXI, els organismes comunitaris, molt preocupats per la problemàtica que implicava la morositat, van promulgar aquesta Directiva. La CE es va adonar que el fenomen de la morositat no s’havia d’imputar únicament a l’evolució dels cicles econòmics, sinó que també existien causes estructurals que ho estaven fomentant. Per tot això, la Comissió demana als quatre estats membres anteriorment citats que actuïn i apliquin adequadament la Directiva; que assumeixin la seva responsabilitat i siguin transparents pel que fa a les pràctiques de pagament per part dels poders públics; i creïn un entorn empresarial fiable per a les empreses, que propiciï un canvi decisiu cap a una cultura del pagament puntual. En el cas particular d’Espanya, la Comissió li exhorta mitjançant una Carta d’Emplaçament a no seguir mantenint una legislació que permeti dilatar sistemàticament els terminis de pagament legals en 30 dies. Aquests quatre estats membres han de notificar a la Comissió les mesures adoptades per corregir la situació en el termini de dos mesos. Altrament, la Comissió Europea podria actuar contra el país que no compleixi amb l’estipulat.
La Comissió considera que la morositat té efectes perniciosos per a les empreses, ja que afecta la seva liquiditat i flux de caixa, el que complica la seva gestió financera i minva el seu creixement. La Directiva 2011/7 / UE del Parlament Europeu i del Consell de 16 de febrer de 2011 per la qual s’estableixen mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials reforça els drets dels creditors mitjançant l’establiment de terminis de pagament per a les empreses i els poders públics que adquireixen béns o serveis. En cas d’incompliment d’aquests terminis, atorga a les empreses el dret a una compensació equitativa. Les administracions públiques tenen un paper preponderant per descoratjar la cultura de la morositat, donant exemple i pagant als seus proveïdors amb puntualitat i transparència.
El 26 d’agost del 2016, la Comissió va adoptar un informe sobre l’aplicació d’aquesta Directiva. Globalment, l’aplicació de la Directiva és positiva. La Directiva ha contribuït a posar en relleu el problema de la morositat en les reformes econòmiques i agendes polítiques nacionals. Els retards en els pagaments del sector públic s’han reduït en deu dies de mitjana en comparació amb la situació prèvia a l’entrada en vigor de la Directiva. Alguns estats membres fins i tot dediquen un esforç addicional a promoure la cultura del ‘pagament sense demora’. No obstant això, en l’informe s’assenyala que encara ha de millorar l’aplicació de la Directiva, en particular, hi ha quatre estats de la Unió Europea, Grècia, Espanya, Itàlia i Eslovàquia, que incompleixen el seu deure d’implementar la Directiva de lluita contra la morositat per protegir les pimes en les seves relacions comercials.
La comissària europea Elżbieta Bieńkowska, responsable de Mercat Interior, Indústria, Emprenedoria i Pimes, ha declarat recentment que la morositat suposa una càrrega important per a les empreses europees, i especialment per als petits negocis. Així mateix, la comissària va afirmar que comptar amb el pagament puntual dels seus clients permet a les empreses realitzar el seu treball i complir els seus compromisos amb els seus compradors, proveïdors i empleats. Quan la Comissió Europea demana als estats membres que compleixin les regles sobre lluita contra la morositat, està protegint a les empreses i contribueix a la competitivitat de la UE.
Així les coses, la Comissió Europea en el seu paquet mensual de decisions sobre procediments per incompliment, ha emprès accions jurídiques contra diversos estats membres per no haver complert adequadament les obligacions que els incumbeixen en virtut del Dret de la UE. Aquestes decisions, que abasten diversos sectors i àmbits d’actuació de la UE, pretenen garantir la correcta aplicació del Dret de la Unió en benefici dels ciutadans i de les empreses. Entre els procediments iniciats per la Comissió, hi ha l’adopció de noves mesures contra Grècia, Espanya, Itàlia i Eslovàquia per garantir la correcta aplicació de la Directiva 2011/ 7 / UE del Parlament Europeu i del Consell. La Directiva europea contra la morositat té com a propòsit evitar que les empreses europees, especialment les petites i mitjanes i els emprenedors autònoms, tinguin pèrdues per culpa dels impagats i dels retards en la liquidació de les factures. Els principals objectius de l’esmentada Directiva són, en primer lloc, incentivar les empreses i les administracions públiques a respectar els terminis de pagament legals o contractuals; en segon lloc, evitar la imposició de terminis excessivament dilatats per part de les grans empreses i en tercer lloc, harmonitzar de forma indirecta les diferents pràctiques de pagament dels estats, marcant un termini de pagament de referència de 30 dies -que és obligatori per defecte en cas d’inexistència de pacte- per a la liquidació de les operacions.
L’esmentada Directiva estableix mesures més estrictes per descoratjar la cultura de la morositat. Un dels punts més notables de la Directiva és que no es discriminarà entre el sector públic i privat, pel que el sector públic és objecte del mateix tractament que el privat. Per tant, les administracions també queden subjectes a la Directiva en els pagaments als seus proveïdors a partir de la seva entrada en vigor, els poders públics han d’abonar en un termini de 30 dies o, en casos excepcionals, de 60 dies, les factures pels béns i serveis adquirits. En les operacions entre empreses, el termini és de 60 dies, llevat que s’hagi acordat expressament un altre diferent i que no sigui abusiu per al creditor. Un altre dels preceptes que estableix l’esmentada Directiva, és que tot retard en el pagament de les factures un cop vençut el termini contractual, donarà dret automàticament als creditors a percebre interessos de demora i en conseqüència aquests tindran dret a reclamar els interessos moratoris i el tipus d’interès que s’estableix és el que s’obté sumant 8 punts percentuals al tipus de referència del Banc Central Europeu; és a dir en l’actualitat el tipus legal d’interès de demora a aplicar durant el primer semestre natural de 2017 és el 8% anual. A més, el creditor tindrà dret a reclamar una compensació per tots els costos de cobrament que hagi patit a causa de la morositat a un mínim de 40 euros de compensació per cada factura impagada.
Cal fer notar, que la Directiva 2011/ 7 / UE , no és la primera iniciativa legislativa europea anti-morositat, sinó que és la refosa de la Directiva 2000/35 / CE del Parlament Europeu i del Consell, de 29 de juny del 2000. A principis del Segle XXI, els organismes comunitaris, molt preocupats per la problemàtica que implicava la morositat, van promulgar aquesta Directiva. La CE es va adonar que el fenomen de la morositat no s’havia d’imputar únicament a l’evolució dels cicles econòmics, sinó que també existien causes estructurals que ho estaven fomentant. Per tot això, la Comissió demana als quatre estats membres anteriorment citats que actuïn i apliquin adequadament la Directiva; que assumeixin la seva responsabilitat i siguin transparents pel que fa a les pràctiques de pagament per part dels poders públics; i creïn un entorn empresarial fiable per a les empreses, que propiciï un canvi decisiu cap a una cultura del pagament puntual. En el cas particular d’Espanya, la Comissió li exhorta mitjançant una Carta d’Emplaçament a no seguir mantenint una legislació que permeti dilatar sistemàticament els terminis de pagament legals en 30 dies. Aquests quatre estats membres han de notificar a la Comissió les mesures adoptades per corregir la situació en el termini de dos mesos. Altrament, la Comissió Europea podria actuar contra el país que no compleixi amb l’estipulat.