La justícia dels drets socials
Tot i que els números indiquen certes millores en la situació econòmica, encara podem trobar innumerables petits empresaris, famílies o persones que pateixen directament la duresa de la crisi econòmica.
Aquesta duresa es transforma en dificultats importants per tirar endavant la seva petita empresa o negoci; en famílies que tot i trobar-se dintre del mercat laboral en actiu, amb els seus salaris no poden cobrir les necessitats bàsiques de subsistència; o persones que han perdut la feina i els resulta molt complicat tornar a incorporar-se al món laboral arribant a formar part de l’anomenat atur estructural.
Una de les grans conquestes del segle XX ha estat la consolidació de l’estat del benestar amb el reconeixement dels drets econòmics, socials i culturals com a drets fonamentals.
Aquesta consideració dels drets socials com a drets fonamentals no només han de ser exigibles als tribunals sinó que també, principalment, han de ser exigits a l’Estat en forma de creació de les estructures necessàries per millorar les garanties en matèria d’ocupació, salut, educació, habitatge, alimentació, pensions, etc., per a tots els ciutadans.
La profunda i llarga crisi econòmica ha provocat una afectació directa sobre els drets econòmics i socials afectant de forma més cruenta i límit a persones que es troben dintre dels grups més vulnerables.
Alhora, la crisi ens ha mostrat que els recursos no són infinits.
Els drets socials poden adquirir dues formes: la prestació econòmica o la prestació del servei, però, en qualsevol cas, la majoria de drets socials es caracteritza per tenir un elevat component econòmic
Si ens fixem en les recomanacions que fa el Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals de les Nacions Unides als diferents països, podem observar que se centra en quines han de ser les obligacions o compromisos estatals en matèria de drets socials . Aquests compromisos generalment es poden resumir en l’obligació de l’Estat en adoptar totes les mesures al seu abast, per avançar progressivament cap a la plena realització d’aquests drets, com també l’Estat es troba obligat a satisfer almenys el contingut mínim de cada dret.
Cal fixar-se què identifica el concepte de llindar a partir del qual es considera que el dret es troba garantit.
Però quin ha de ser aquest llindar?
És just que l’Estat cobreixi de forma universal el dret econòmic de tots independentment dels seus guanys?
Quan les mesures de correcció del dret social i econòmic se centren en els col·lectius desafavorits, representa una devaluació del dret?
Per respondre aquestes i d’altres preguntes, crec que tenim l’oportunitat que suposa la crisi econòmica per repensar els drets socials de forma participativa, plural, sostenible i realista. El debat ha d’anar més enllà que uns llindars, ha d’anar a entendre els diferents drets, en definitiva per parlar de drets socials requereix, sobretot, definir-ne el contingut i l’abast
Montserrat Solé, Investigadora predoctoral del departament de Dret, Àrea de Dret Laboral i de la Seguretat Social de la UPF, diu que «en sentit estricte, es podrien classificar com a drets econòmics el dret a un salari just o les prestacions de la seguretat social, per exemple. Però aquesta distinció implica desconèixer l’estreta relació que hi ha entre tots els drets socials. El dret a un salari just i digne garanteix al treballador i a la seva família una vida digna o un estàndard de vida decent –que és també un dret social– i evita la necessitat de reclamar ajut social. Al seu torn, aquest mateix salari, a través de les cotitzacions a la seguretat social, incrementa els ingressos de l’Estat, afavorint un major nombre de recursos per destinar a altres drets socials».
Comparteixo la idea de què la progressivitat comporta donar diferent tracte econòmic als individus per tal que els menys afavorits puguin aconseguir el llindar de benestar adequat, autonomia personal i, en definitiva, dignitat. Però, al seu torn, genera una obligació de participació per part de tota la societat, ja que no hem d’oblidar que al darrera d’aquestes situacions hi ha persones que tenen problemes i cal ser curosos de no utilitzar la seva difícil situació per afavorir interessos més de caire personal o polític.
Consellera general SDP
Grup Mixt
Aquesta duresa es transforma en dificultats importants per tirar endavant la seva petita empresa o negoci; en famílies que tot i trobar-se dintre del mercat laboral en actiu, amb els seus salaris no poden cobrir les necessitats bàsiques de subsistència; o persones que han perdut la feina i els resulta molt complicat tornar a incorporar-se al món laboral arribant a formar part de l’anomenat atur estructural.
Una de les grans conquestes del segle XX ha estat la consolidació de l’estat del benestar amb el reconeixement dels drets econòmics, socials i culturals com a drets fonamentals.
Aquesta consideració dels drets socials com a drets fonamentals no només han de ser exigibles als tribunals sinó que també, principalment, han de ser exigits a l’Estat en forma de creació de les estructures necessàries per millorar les garanties en matèria d’ocupació, salut, educació, habitatge, alimentació, pensions, etc., per a tots els ciutadans.
La profunda i llarga crisi econòmica ha provocat una afectació directa sobre els drets econòmics i socials afectant de forma més cruenta i límit a persones que es troben dintre dels grups més vulnerables.
Alhora, la crisi ens ha mostrat que els recursos no són infinits.
Els drets socials poden adquirir dues formes: la prestació econòmica o la prestació del servei, però, en qualsevol cas, la majoria de drets socials es caracteritza per tenir un elevat component econòmic
Si ens fixem en les recomanacions que fa el Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals de les Nacions Unides als diferents països, podem observar que se centra en quines han de ser les obligacions o compromisos estatals en matèria de drets socials . Aquests compromisos generalment es poden resumir en l’obligació de l’Estat en adoptar totes les mesures al seu abast, per avançar progressivament cap a la plena realització d’aquests drets, com també l’Estat es troba obligat a satisfer almenys el contingut mínim de cada dret.
Cal fixar-se què identifica el concepte de llindar a partir del qual es considera que el dret es troba garantit.
Però quin ha de ser aquest llindar?
És just que l’Estat cobreixi de forma universal el dret econòmic de tots independentment dels seus guanys?
Quan les mesures de correcció del dret social i econòmic se centren en els col·lectius desafavorits, representa una devaluació del dret?
Per respondre aquestes i d’altres preguntes, crec que tenim l’oportunitat que suposa la crisi econòmica per repensar els drets socials de forma participativa, plural, sostenible i realista. El debat ha d’anar més enllà que uns llindars, ha d’anar a entendre els diferents drets, en definitiva per parlar de drets socials requereix, sobretot, definir-ne el contingut i l’abast
Montserrat Solé, Investigadora predoctoral del departament de Dret, Àrea de Dret Laboral i de la Seguretat Social de la UPF, diu que «en sentit estricte, es podrien classificar com a drets econòmics el dret a un salari just o les prestacions de la seguretat social, per exemple. Però aquesta distinció implica desconèixer l’estreta relació que hi ha entre tots els drets socials. El dret a un salari just i digne garanteix al treballador i a la seva família una vida digna o un estàndard de vida decent –que és també un dret social– i evita la necessitat de reclamar ajut social. Al seu torn, aquest mateix salari, a través de les cotitzacions a la seguretat social, incrementa els ingressos de l’Estat, afavorint un major nombre de recursos per destinar a altres drets socials».
Comparteixo la idea de què la progressivitat comporta donar diferent tracte econòmic als individus per tal que els menys afavorits puguin aconseguir el llindar de benestar adequat, autonomia personal i, en definitiva, dignitat. Però, al seu torn, genera una obligació de participació per part de tota la societat, ja que no hem d’oblidar que al darrera d’aquestes situacions hi ha persones que tenen problemes i cal ser curosos de no utilitzar la seva difícil situació per afavorir interessos més de caire personal o polític.
Consellera general SDP
Grup Mixt