Al principi va ser el verb. Nomenar les coses és tant com atorgar sentit al seu lloc al món. Potser per això i, sense caure en el compte de la profunda veritat que destil.laven les seves paraules, Fernández Toxo, secretari general del sindicat espanyol Comissions Obreres, ha batejat amb extraordinària precisió la vaga general a la qual convoca el seu sindicat en companyia de la UGT del seu col.lega Cándido Méndez.

Hi ha raons per oposar-se a algunes de les reformes plantejades pel Govern --retard de l'edat de jubilació, congelació de les pensions, facilitats per a l'acomiadament--, però els qui convoquen la vaga, els sindicats majoritaris, manquen de credibilitat per liderar aquest combat. ¿Per què?

Doncs perquè fins a tarda del dia en el qual Rodríguez Zapatero se'n va anar a Davos (Suïssa) per rebre de mans dels poders fàctics de les finances mundials la cartilla amb les receptes per sortir de la crisi a la qual aquests mateixos poders tant havien contribuït, Méndez i Toxo eren assidus de la Moncloa. Tant que es parlava de Méndez com d'un ministre sense cartera i no semblava una exageració. Tan cridanera contigüitat tenia --i continua tenint-- un correlat en algunes partides econòmiques que directament o sota l'epígraf de fons destinats a cursos de formació contribueixen al finançament dels esmentats sindicats.

Tinc per a mi, tal com deia, que hi ha raons per rebutjar algunes de les reformes que planteja el Govern, però els qui criden a la vaga, ho fan amb el peu canviat. Se'ls nota de mala gana amb el paper. En aquest sentit, els vídeos de la UGT tirant-li la culpa de les reformes al PP resulten tan reveladors com surrealistes. Però així són les coses...

Com surrealista va ser la mascarada que li van muntar davant del Banc d'Espanya al governador, Fernández Ordóñez, fent-lo responsable d'unes reformes que Méndez, millor que ningú, sap que porten la signatura del seu amic Rodríguez Zapatero.

Per aquestes i altres raons és pel qual Toxo diu que "la vaga és una gran putada". Idea que, sens dubte, subscriu Méndez. ¡Qui millor que ells --que saben el que es juguen-- per saber-ho!

Periodista. [email protected]

Per a més informació consulti l'edició en paper.