«No rigui sra Pallarés, no rigui"
«No rigui sra Pallarés, no rigui», em deia dijous passat el cap de Govern en seu parlamentària. Però és que no vaig poder evitar riure davant del dramatisme shakespearià que el cap li va afegir a la qüestió, recordant-me a una posada en escena del rei Lear, intentant traspassar als altres el resultat d’una votació provocada per ell mateix. I és que tot just fa un any que es demanava al Govern que es tingués en compte al Consell General en les qüestions de debat territorial que han d’acabar, sí o sí, a la cambra.
I encara que és cert que el mateix Consell va votar, amb l’acord de Demòcrates, que el Govern havia d’instaurar una taula conjunta per tractar les transferències i competències abans de finals del 2017, no ha existit cap tipus d’aproximació a la cambra sent conscient que no tenia els vots suficients per tirar endavant, un any més, les congelacions pressupostàries als comuns.
Les aproximacions als grups parlamentaris han estat inexistents. Ni a SDP ni a Liberals se’ns ha fet cap demanda de suport i les que ha fet al PS han arribat tard i han sigut poc eficients. Sembla evident que la capacitat de negociar amb l’oposició per part d’aquest Govern és pràcticament nul·la, ja que la majoria de la qual disposa li fa creure que no necessita fer concessions i això, segurament, és el que els porta a no tenir cap pacte d’estat real.
En canvi, tenen una veritable capacitat per trobar vies alternatives que els portin cap allà on realment volen, sigui amb consens o no. Un exemple d’això és el projecte de llei de col·laboració entre les administracions que tenim a la taula, que pretén donar mobilitat als funcionaris entre organismes, sense haver modificat la llei de funció pública o reorganitzar els departaments mancomunadament, sense haver tractat el tema de fons: les competències.
De fet, el Govern continua sense tenir en compte l’oposició en aquest tema. Només cal veure que ahir l’Executiu es va reunir amb els cònsols per parlar de modificar la Llei de Transferències sense que el Consell General estigués present a la taula. L’únic objectiu del govern de Toni Martí, és limitar l’import que han de rebre els comuns sota l’únic criteri que «no ho necessiten» i imposant-los un ajustament econòmic que l’Executiu no s’aplica.
L’acord institucional del Govern amb els cònsols de les set parròquies, del que tant en vam sentir parlar abans de la votació del pressupost, ha quedat en paper mullat. De moment, no sembla que cap comú renunciï a uns diners que per llei els pertoca, fins i tot, alguns d’ells ja han anunciat a què tenen previst destinar l’augment de recursos que rebran. Llavors em pregunto, estaven còmodes o no estaven còmodes amb la congelació de les transferències?
I encara que és cert que el mateix Consell va votar, amb l’acord de Demòcrates, que el Govern havia d’instaurar una taula conjunta per tractar les transferències i competències abans de finals del 2017, no ha existit cap tipus d’aproximació a la cambra sent conscient que no tenia els vots suficients per tirar endavant, un any més, les congelacions pressupostàries als comuns.
Les aproximacions als grups parlamentaris han estat inexistents. Ni a SDP ni a Liberals se’ns ha fet cap demanda de suport i les que ha fet al PS han arribat tard i han sigut poc eficients. Sembla evident que la capacitat de negociar amb l’oposició per part d’aquest Govern és pràcticament nul·la, ja que la majoria de la qual disposa li fa creure que no necessita fer concessions i això, segurament, és el que els porta a no tenir cap pacte d’estat real.
En canvi, tenen una veritable capacitat per trobar vies alternatives que els portin cap allà on realment volen, sigui amb consens o no. Un exemple d’això és el projecte de llei de col·laboració entre les administracions que tenim a la taula, que pretén donar mobilitat als funcionaris entre organismes, sense haver modificat la llei de funció pública o reorganitzar els departaments mancomunadament, sense haver tractat el tema de fons: les competències.
De fet, el Govern continua sense tenir en compte l’oposició en aquest tema. Només cal veure que ahir l’Executiu es va reunir amb els cònsols per parlar de modificar la Llei de Transferències sense que el Consell General estigués present a la taula. L’únic objectiu del govern de Toni Martí, és limitar l’import que han de rebre els comuns sota l’únic criteri que «no ho necessiten» i imposant-los un ajustament econòmic que l’Executiu no s’aplica.
L’acord institucional del Govern amb els cònsols de les set parròquies, del que tant en vam sentir parlar abans de la votació del pressupost, ha quedat en paper mullat. De moment, no sembla que cap comú renunciï a uns diners que per llei els pertoca, fins i tot, alguns d’ells ja han anunciat a què tenen previst destinar l’augment de recursos que rebran. Llavors em pregunto, estaven còmodes o no estaven còmodes amb la congelació de les transferències?