La dimensió del sistema sanitari
Fa pocs dies llegia en un article a la premsa que les «instal·lacions del servei d’Urgències s’havien quedat petites» per atendre l’augment de visites al servei.
Segons deia l’article durant l’any passat es van atendre més de 40.000 pacients en aquest servei, qualificant-lo com a «rècord absolut».
Voldria reflexionar sobre alguns aspectes o preguntes que ens podem fer.
Primer: existeixen altres serveis dintre del sistema sanitari que poden donar resposta a determinats problemes de salut les 24 hores dels dia, els 365 dies a l’any?
Segon: aquest augment de la freqüentació és la conseqüència d’un augment dels problemes de salut de la població?
Tercer: ha crescut de forma similar la població d’Andorra que provoqui un augment de la pressió assistencial?
Dimarts, durant la tertúlia a RNA al programa Ara i Aquí , ja vaig dir que el fet que hi hagi més freqüentació a un servei com el d’Urgències no l’hauríem de veure com un èxit si no més aviat com un fracàs del sistema sanitari.
És un fracàs degut a què demostra que, o bé els ciutadans no coneixen les altres possibilitats dintre dels sistema sanitari per poder ser atesos de situacions agudes o cròniques no greus en un moment de malaltia, o bé, el propi sistema afavoreix de forma directa aquest augment de la freqüentació a un servei com urgències en detriment de la proximitat.
Si ho analitzem econòmicament parlant, ningú dubtarà que el cost d’atendre una patologia a Urgències és més car que atendre el mateix problema de salut des de l’atenció primària, i sense afectar a la qualitat de l’atenció. Tot i que xoca de forma contundent amb la immediatesa de l’atenció, ja que la persona malalta surt amb les proves realitzades, el diagnòstic i el tractament, independentment de si ha tingut que esperar 1, 3 o 5 hores, o potser més.
Amb tot això he volgut recordar els inicis del SUM, quan des del 116 ateníem les demandes per les permanències mèdiques. Aleshores, i ja fa més de 25 anys, s’enviava als metges d’atenció primeria al domicili nit rere nit, i tots els caps de setmana per atendre totes les visites que, després d’un triatge acurat, es considerava que podrien ser resoltes amb una visita mèdica al domicili. I la veritat és que tenien i feien una gran feina els metges de capçalera, ja que pràcticament totes les nits visitaven a pacients evitant que molts d’ells es desplacessin a l’hospital, donant la resposta adequada al seu problema de salut. Això s’ha anat perdent i pel que sembla, ara s’envia l’ambulància per anar a Urgències.
Si considerem que hi ha un augment dels problemes de salut, caldria analitzar què cal fer sobre aquest aspecte, segurament existeixen infinitat de mesures per poder donar resposta que no impliqui una sobre freqüentació a Urgències. Millor organització dels recursos disponibles i dotar-los de les eines per poder actuar.
Tampoc ha crescut la població resident a Andorra, ni el nombre de turistes, per la qual cosa cal analitzar de forma profunda què està passant.
També hem pogut saber que l’Associació Andorrana contra el Càncer (Assandca) està ultimant un conveni de col·laboració amb diversos metges de capçalera per poder assegurar una atenció domiciliària d’aquests pacients.
També existeix una iniciativa privada d’un grup de metges de capçalera que va orientada a donar la cobertura sanitària a través d’assegurar l’atenció domiciliària tal i com es feia fa 25 anys, i que ara s’havia perdut.
Personalment vull felicitar per les dues iniciatives.
Han entès que l’atenció domiciliària representa una bona alternativa en el desenvolupament dels sistemes sanitaris, evitant l’hospitalocentrisme, i la seva integritat i integració com a recurs, es converteix en part indispensable en la humanització dels serveis de salut i la gestió de costos.
Potser hem d’intentar treballar entre tots per aconseguir que Urgències atengui a aquells pacients que realment requereixen una atenció immediata i alhora establir com a prioritat el desenvolupament d’una atenció primària i domiciliària amb capacitat de resolució de problemes per poder atendre els casos que no calen d’un ingrés hospitalari, i així l’atenció domiciliària des de la proximitat serà part de la solució a molts dels problemes que tenim.
Consellera general SDP
Grup Mixt
Segons deia l’article durant l’any passat es van atendre més de 40.000 pacients en aquest servei, qualificant-lo com a «rècord absolut».
Voldria reflexionar sobre alguns aspectes o preguntes que ens podem fer.
Primer: existeixen altres serveis dintre del sistema sanitari que poden donar resposta a determinats problemes de salut les 24 hores dels dia, els 365 dies a l’any?
Segon: aquest augment de la freqüentació és la conseqüència d’un augment dels problemes de salut de la població?
Tercer: ha crescut de forma similar la població d’Andorra que provoqui un augment de la pressió assistencial?
Dimarts, durant la tertúlia a RNA al programa Ara i Aquí , ja vaig dir que el fet que hi hagi més freqüentació a un servei com el d’Urgències no l’hauríem de veure com un èxit si no més aviat com un fracàs del sistema sanitari.
És un fracàs degut a què demostra que, o bé els ciutadans no coneixen les altres possibilitats dintre dels sistema sanitari per poder ser atesos de situacions agudes o cròniques no greus en un moment de malaltia, o bé, el propi sistema afavoreix de forma directa aquest augment de la freqüentació a un servei com urgències en detriment de la proximitat.
Si ho analitzem econòmicament parlant, ningú dubtarà que el cost d’atendre una patologia a Urgències és més car que atendre el mateix problema de salut des de l’atenció primària, i sense afectar a la qualitat de l’atenció. Tot i que xoca de forma contundent amb la immediatesa de l’atenció, ja que la persona malalta surt amb les proves realitzades, el diagnòstic i el tractament, independentment de si ha tingut que esperar 1, 3 o 5 hores, o potser més.
Amb tot això he volgut recordar els inicis del SUM, quan des del 116 ateníem les demandes per les permanències mèdiques. Aleshores, i ja fa més de 25 anys, s’enviava als metges d’atenció primeria al domicili nit rere nit, i tots els caps de setmana per atendre totes les visites que, després d’un triatge acurat, es considerava que podrien ser resoltes amb una visita mèdica al domicili. I la veritat és que tenien i feien una gran feina els metges de capçalera, ja que pràcticament totes les nits visitaven a pacients evitant que molts d’ells es desplacessin a l’hospital, donant la resposta adequada al seu problema de salut. Això s’ha anat perdent i pel que sembla, ara s’envia l’ambulància per anar a Urgències.
Si considerem que hi ha un augment dels problemes de salut, caldria analitzar què cal fer sobre aquest aspecte, segurament existeixen infinitat de mesures per poder donar resposta que no impliqui una sobre freqüentació a Urgències. Millor organització dels recursos disponibles i dotar-los de les eines per poder actuar.
Tampoc ha crescut la població resident a Andorra, ni el nombre de turistes, per la qual cosa cal analitzar de forma profunda què està passant.
També hem pogut saber que l’Associació Andorrana contra el Càncer (Assandca) està ultimant un conveni de col·laboració amb diversos metges de capçalera per poder assegurar una atenció domiciliària d’aquests pacients.
També existeix una iniciativa privada d’un grup de metges de capçalera que va orientada a donar la cobertura sanitària a través d’assegurar l’atenció domiciliària tal i com es feia fa 25 anys, i que ara s’havia perdut.
Personalment vull felicitar per les dues iniciatives.
Han entès que l’atenció domiciliària representa una bona alternativa en el desenvolupament dels sistemes sanitaris, evitant l’hospitalocentrisme, i la seva integritat i integració com a recurs, es converteix en part indispensable en la humanització dels serveis de salut i la gestió de costos.
Potser hem d’intentar treballar entre tots per aconseguir que Urgències atengui a aquells pacients que realment requereixen una atenció immediata i alhora establir com a prioritat el desenvolupament d’una atenció primària i domiciliària amb capacitat de resolució de problemes per poder atendre els casos que no calen d’un ingrés hospitalari, i així l’atenció domiciliària des de la proximitat serà part de la solució a molts dels problemes que tenim.
Consellera general SDP
Grup Mixt