No sóc dels que tenen per costum utilitzar expressions en llengua anglesa. Més aviat diria que em fa una miqueta de ràbia la proliferació d’expressions en anglès en el nostre llenguatge quotidià.

Però, la veritat és que quan observo la situació geopolítica mundial em ve al cap l’expressió The Times They Are a-Changin,  títol d’un coneguda cançó de Bob Dylan. Els temps estan canviant.

El món està canviant sense que hi acabem d’entendre gran cosa. Qui hagués previst un any enrere una Europa confrontada a la sortida de la UE d’un dels seus estats amb més pes econòmic? I, encara més imprevisible, almenys des de l’òptica europea, ha estat la victòria electoral als Estats Units de Donald Trump.

Dóna la sensació que davant la situació econòmica i social viscuda aquests darrers anys en el món occidental, el ciutadans busquin respostes o expectatives més enllà de la classe política tradicional i de les idees convencionals. Certament, l’actitud de la classe política tradicional no ha ajudat gaire. Tanmateix, és cert que existeix cada vegada més la percepció d’unaclasse política estancada i tancada en ella mateixa.

És innegable, també, que a occident les classes mitges han patit en els darrers anys una evident erosió de la seva situació patrimonial i sobretot de les seves perspectives de futur. Les legítimes expectatives de la gent per a progressar i créixer econòmicament són, lamentablement, cada vegada més complicades.

Aprofitant aquest desencís han aparegut a molts països moviments polítics de caire populista, així com propostes de tipus rupturista. Els dos casos que he citat al principi en són un bon exemple però n’hi ha molts altres.

Poc importa si aquestes formacions es situen a la dreta o a l’esquerra de l’escenari polític. Tenen sempre un denominador comú: construir un discurs fent que cada ciutadà es senti important retornant-li les expectatives d’una futura vida millor. Es tracta d’un discurs senzill i comprensible, sovint poc realista, però que obté allò que pretén: seduir l’elector. Alguns partits van més enllà i hi afegeixen, malauradament, alguna dosi de nacionalisme mal entès.

Aquests moviments populistes s’estan organitzant i fins i tot coordinant. Així, hem assistit recentment a una cimera a Coblença en el decurs de la qual es van trobar els principals partits populistes i d’extrema dreta europeus.

Existeix el risc que aquesta onada ideològica arribi al nostre país. No vivim aïllats de la resta d’Europa. In òbviament, no hi haa receptes màgiques per evitar-ho. Cal, al meu entendre, aplicar allò que ens ha funcionat sempre.  És a dir, mantenir la proximitat entre el polític i el ciutadà com a element fonamental per garantir la confiança mútua. És, sense cap mena de dubte, una de les grandeses de ser un país petit.