En aquesta ocasió reflexionarem sobre si hi ha una edat per aprendre i els beneficis que aporta seguir aprenent en l’edat adulta.
La veritat és que quan hi ha interès i voluntat per fer-ho, no hi ha una edat límit per deixar d’aprendre. I no em refereixo especialment a uns estudis universitaris o altres de nivell acadèmic, sinó a estar en mode aprenentatge tots els dies.
Cada dia es pot aprendre alguna cosa nova, però només si estem oberts a aquest aprenentatge. Les persones aprenem del que veiem, sentim, del que ens preguntem a nosaltres mateixos i del que pensem sobre això. Així, fins i tot, podem aprendre de nosaltres mateixos, de les nostres experiències i vivències quotidianes.
En el meu cas, la major part de les coses que he après, les he après per la meva pròpia voluntat, perquè m’agrada. Sempre s’ha tractat d’una elecció constant i conscient. Un factor molt important perquè el meu aprenentatge evolucioni és que el que vull aprendre sigui una cosa que m’agradi, que em motivi o que necessiti per avançar i millorar en el meu treball.
Una cosa per la qual tingui interès i senti admiració, encara que he de dir que m’interessen moltes coses.
Però hi ha altres tipus d’aprenentatge més subtils i poc comprovables que els acadèmics. Es tracta més d’aprenentatges d’observació del que passa al nostre voltant. Podem aprendre de les persones que ens creuem cada dia, de la família i dels companys. Però cal parar molta atenció. I he d’afegir que jo de la millor manera que aprenc és ensenyant. Ensenyar t’obliga a estar sempre en una constant evolució cognitiva, a buscar nous mètodes per fer-ho, a superar reptes continus.
Moltes vegades les nostres reticències a aprendre vénen donades per l’exterior, pel món que ens envolta. Per exemple, ¿és possible per a una persona adulta, fins i tot anciana, aprendre un nou idioma des de zero? Doncs sí, encara que s’afirmi que això és molt més difícil i gairebé impossible. El repte consisteix a posar l’esforç necessari i dedicar, sense excuses, un temps a aquesta activitat. Sense esforç no s’obté res i això val per a qualsevol edat.
Però aquestes no són simples especulacions, sinó que han estat confirmades per estudis científics que verifiquen que el nostre cervell és plàstic i canvia a mesura que s’exercita. Fa només algunes dècades, es creia que les estructures i funcions cerebrals es desenvolupaven només fins a certa edat, i després quedaven inalterables. No obstant això, en l’actualitat se sap que el cervell pot canviar i evolucionar, establint sempre noves connexions d’acord amb les activitats que realitzem.
A més, sabem que estem immersos en una societat canviant, de manera que els adults, si volem seguir al dia i no quedar-nos enrere, hem de ajustar-nos a aquest permanent canvi i, en aquest cas, el millor mètode és la formació contínua i constant i no hi ha excuses, perquè els adults, com bé sabem, disposem d’una gran capacitat d’aprenentatge, el problema és que quan no la utilitzem es va perdent amb el temps. Així que us animo a continuar amb el vostre aprenentatge permanent i, si us falta una mica de motivació, podreu aconseguir-ho més fàcilment si ho feu dins del vostre camp d’aficions.