Viure el somni americà o fracassar en l’intent
Un cúmul d’emocions i sentiments contradictoris es barregen al centre d’acollida d’immigrants indocumentats nouvinguts a la ciutat fronterera texana de McAllen: llàgrimes i somriures, por i esperança.
«Ser deportat suposaria un fracàs personal i una ruïna per a la meva família, que ha apostat tot perquè els meus fills tinguin un futur millor lluny del nostre país i puguin complir el somni americà a base d’esforç i sacrifici», explica emocionat Rogelio Ayala, salvadorenc de 46 anys.
El sentiment d’aclaparament que impregna l’ambient del centre d’acollida d’indocumentats es deu a l’agressiva política contra la immigració clandestina adoptada aquesta setmana pel nou president dels EUA, Donald Trump, que inclou impulsar les detencions i les deportacions, així com la construcció d’un mur a la frontera.
Ayala, oriünd d’Izalco (El Salvador), és una de les més de 40 persones indocumentades que esperen a la parròquia del Sagrat Cor de McAllen, al costat de la frontera amb Mèxic, per agafar els autobusos fins a la seva destinació final a l’interior del país .
Els voluntaris de Càritas que col·laboren en aquesta iniciativa, que dota els immigrants de roba, aliments i estris d’higiene sota la coordinació de la germana Norma, assenyalen que la gran majoria de les persones que arriben al centre procedeixen de Panamà, Nicaragua, El Salvador, Hondures o Guatemala.
En aquests països s’ha creat un corredor migratori pel qual van cap als EUA indocumentats de nombroses procedències i que és alimentat principalment per emigrants dels tres últims països.
El salvadorenc Ayala, que va arribar a territori nord-americà fa tres mesos amb dos dels seus fills, de 15 i 9 anys, es va gastar un total de 12.000 dòlars en el recorregut fins McAllen, els últims dos mil a la localitat mexicana de Reinosa (separada dels Estats Units per un pont fronterer) perquè un coyote (traficant de persones) els creués la frontera.
Després de passar 15 dies en una petita casa a Reinosa amb molts migrants centreamericans, alimentats un cop al dia pels traficants de persones i sense accés a aigua potable, els tres Ayala van trepitjar, per fi, els Estats Units.
Un cas semblant és el del nicaragüenc Jaime Espinoza –nom fictici per temor a les autoritats– que va arribar a territori nord-americà fa quatre dies després de travessar nedant el Riu Gran, frontera natural que separa els dos països, amb l’ajuda d’un altre coiot.
Espinoza va arribar acompanyat del seu fill de 12 anys a la recerca de «la tranquil·litat i la llibertat» dels Estats Units, lluny dels perills que comporten el tràfic d’òrgans i de drogues, activitats que diu que són recurrents en el seu país d’origen, i del govern que qualifica de comunista.
«La inseguretat a Nicaragua va arribar a nivells insostenibles», diu Espinoza, de 37 anys, que afirma que la seva dona i el seu altre fill seguiran el mateix camí en els propers mesos per reunir-se als Estats Units.
La hondurenya Paola Flores, per la seva banda, està a punt d’agafar un autobús en direcció a Nova Jersey i d’emprendre un viatge de més de 3.000 quilòmetres i de 40 hores de durada que li reunirà de nou amb dues de les seves germans.
Flores, mare soltera de dues nenes bessones de cinc anys, no es pot ni imaginar què suposaria ser deportada de nou al seu país, el major dels seus temors des que va sortir d’Hondures fa un mes.
«A l’única persona que tinc molta por actualment és al president dels Estats Units, Donald Trump, que ha demostrat el seu menyspreu cap a milions de persones honestes que venim al seu país a treballar i a treure a les nostres famílies endavant. Si ens deporta, ens arruïna la vida «, ha conclòs Flores. En la seva primera setmana de gestió, Trump va signar dimecres passat sengles decrets per posar en marxa la construcció del mur promès en campanya, reforçar la frontera amb més agents, crear més centres de detenció per a indocumentats i «accelerar la deportació» dels immigrants als quals se’ls hagi rebutjat la possibilitat legal de romandre als Estats Units.
Periodista
«Ser deportat suposaria un fracàs personal i una ruïna per a la meva família, que ha apostat tot perquè els meus fills tinguin un futur millor lluny del nostre país i puguin complir el somni americà a base d’esforç i sacrifici», explica emocionat Rogelio Ayala, salvadorenc de 46 anys.
El sentiment d’aclaparament que impregna l’ambient del centre d’acollida d’indocumentats es deu a l’agressiva política contra la immigració clandestina adoptada aquesta setmana pel nou president dels EUA, Donald Trump, que inclou impulsar les detencions i les deportacions, així com la construcció d’un mur a la frontera.
Ayala, oriünd d’Izalco (El Salvador), és una de les més de 40 persones indocumentades que esperen a la parròquia del Sagrat Cor de McAllen, al costat de la frontera amb Mèxic, per agafar els autobusos fins a la seva destinació final a l’interior del país .
Els voluntaris de Càritas que col·laboren en aquesta iniciativa, que dota els immigrants de roba, aliments i estris d’higiene sota la coordinació de la germana Norma, assenyalen que la gran majoria de les persones que arriben al centre procedeixen de Panamà, Nicaragua, El Salvador, Hondures o Guatemala.
En aquests països s’ha creat un corredor migratori pel qual van cap als EUA indocumentats de nombroses procedències i que és alimentat principalment per emigrants dels tres últims països.
El salvadorenc Ayala, que va arribar a territori nord-americà fa tres mesos amb dos dels seus fills, de 15 i 9 anys, es va gastar un total de 12.000 dòlars en el recorregut fins McAllen, els últims dos mil a la localitat mexicana de Reinosa (separada dels Estats Units per un pont fronterer) perquè un coyote (traficant de persones) els creués la frontera.
Després de passar 15 dies en una petita casa a Reinosa amb molts migrants centreamericans, alimentats un cop al dia pels traficants de persones i sense accés a aigua potable, els tres Ayala van trepitjar, per fi, els Estats Units.
Un cas semblant és el del nicaragüenc Jaime Espinoza –nom fictici per temor a les autoritats– que va arribar a territori nord-americà fa quatre dies després de travessar nedant el Riu Gran, frontera natural que separa els dos països, amb l’ajuda d’un altre coiot.
Espinoza va arribar acompanyat del seu fill de 12 anys a la recerca de «la tranquil·litat i la llibertat» dels Estats Units, lluny dels perills que comporten el tràfic d’òrgans i de drogues, activitats que diu que són recurrents en el seu país d’origen, i del govern que qualifica de comunista.
«La inseguretat a Nicaragua va arribar a nivells insostenibles», diu Espinoza, de 37 anys, que afirma que la seva dona i el seu altre fill seguiran el mateix camí en els propers mesos per reunir-se als Estats Units.
La hondurenya Paola Flores, per la seva banda, està a punt d’agafar un autobús en direcció a Nova Jersey i d’emprendre un viatge de més de 3.000 quilòmetres i de 40 hores de durada que li reunirà de nou amb dues de les seves germans.
Flores, mare soltera de dues nenes bessones de cinc anys, no es pot ni imaginar què suposaria ser deportada de nou al seu país, el major dels seus temors des que va sortir d’Hondures fa un mes.
«A l’única persona que tinc molta por actualment és al president dels Estats Units, Donald Trump, que ha demostrat el seu menyspreu cap a milions de persones honestes que venim al seu país a treballar i a treure a les nostres famílies endavant. Si ens deporta, ens arruïna la vida «, ha conclòs Flores. En la seva primera setmana de gestió, Trump va signar dimecres passat sengles decrets per posar en marxa la construcció del mur promès en campanya, reforçar la frontera amb més agents, crear més centres de detenció per a indocumentats i «accelerar la deportació» dels immigrants als quals se’ls hagi rebutjat la possibilitat legal de romandre als Estats Units.
Periodista