esprés de 25 anys observant els mercats financers, haig de dir que les meves decisions principals han resultat d’una barreja d’emocions, curiositat i desesperació. Sí. També hi ha hagut moments en què he pensat que els mercats financers van ser inventats per fer a la gent miserable durant el major temps possible, o fer que els economistes (i les seves previsions) semblessin encara més ximples del que realment són. Per aquesta raó, fa molt de temps que em vaig convertir en un inversor amb normes bàsiques, treballant acuradament dites normes i tractant de seguir-les amb independència del meu estat d’ànim. Entre les meves regles de decisió hi ha una (apresa dels meus mentors) que generalment ha demostrat ser fiable en el passat. La idea és que hi ha quatre àmbits bàsics d’inversió depenent si l’activitat econòmica s’està expandint o contraient, i si els preus acceleren o desacceleren (veure quadre).
Al llarg dels anys he pogut observar (i identificar) els actius i sectors que consistentment mostren millor comportament en cada un dels quatre quadrants (i els que funcionen pitjor també de forma consistentment en cada quadrant). Per tant, el treball a fer consisteix en dos exercicis: El primer pas és determinar en quin quadrant ens mourem en els pròxims trimestres (o anys). El segon exercici consisteix en identificar els actius i sectors a invertir i a evitar (que seran els que millor o pitjor trajectòria han mostrat al llarg de la història quan el quadrant definit com a més probable s’ha materialitzat).
Anem amb el primer exercici. Sembla (al menys així ho creuen els agents econòmics) que hem entrat al ‘Quadrant 1’; és a dir, un entorn d’acceleració dels preus i augment de l’activitat econòmica a les economies occidentals. Mentre la gent segueixi pensant això (i no sé quant temps pot durar aquesta creença) l’estratègia més raonable és invertir en els sectors que van mostrar millor comportament en períodes on el quadrant 1 es va materialitzar. Aquesta és la meva recomanació per als propers mesos:
-Comprar accions d’empreses de consum discrecional (electrònica, tecnologia, autos, etc.), desenvolupadors immobiliaris, bancs universals, mineria, productors cíclics, etc.
-Comprar reserves de valor (or, argent, matèries primeres en general, etc.).
-Vendre obligacions a llarg termini.
No cal dir que resulta un exercici obvi (i fàcil) determinar quin quadrant acabem de deixar (el 2n). Resulta molt més difícil jutjar en quin quadrant ens mourem. Els acabo de suggerir que estem entrant en el primer quadrant (o al menys, el consens així ho creu), però lamento haver de dir-los que molt em temo que això serà temporal, i tornarem a entrar en el quadrant del que no hauríem d’haver sortit. Fa cinc anys vaig avisar al banc per qui treballo que havíem entrat al ‘Quadrant 2’ i que restaríem durant molt temps en un entorn de desacceleració de preus i positiu ritme (tot i que baix) en l’activitat econòmica global. Bé doncs, he de dir que sospito que continuarem en aquest escenari d’una manera estructural durant més temps. Si el que dic és cert, quan el consens s’adoni que Trump no és el ‘game changer’ (obrador de miracles) que la gent es pensa, aleshores tots hauran de tornar a centrar-se en l’estratègia estructural que he vingut defensant els darrers anys, i que es resumeix de la següent manera:
-Vendre accions de sectors amb poca capacitat de fixació de preus (alimentació, supermercats, etc.).
-Vendre accions de sectors amb marges estrets, amb dificultats per operar en un entorn de preus de venda baixos (telecomunicacions, elèctriques, serveis d’aigües).
-Vendre els mercats que jo anomeno ‘Price monetizers’: com Austràlia, Nova Zelanda, Rússia o Brasil.
-Comprar els mercats anomenats ‘volumen monetizers’ (països que adquireixen protecció a través del balanç comercial positiu): Taiwan, la Xina, l’Índia, Corea del Sud o fins i tot Europa (en menor mesura, i si la política ho permet).
-Comprar accions amb elevada elasticitat de la demanda a preus baixos: moda, automoció, mitjans de comunicació, oci, tecnologia.
-Comprar les accions que més es beneficien de la desinflació: Empreses químiques.
-Comprar les empreses que causen la desinflació: robòtica, empreses amb un alt grau d’automatització (tecnologia mèdica, logística),empreses innovadores.
-I per últim, el més important, comprar obligacions a llarg termini.