Crec que no hem començat gaire bé l’any polític. Tan sols dos sessions de Consell General per prendre en consideració el Projecte de llei del Pressupost ja ens han mostrat que aquest any 2017 tampoc promet gaire diàleg.
Em començo a demanar si parlem en el mateix idioma, i m’ho pregunto seriosament, ho faig perplexa davant la inconnexió dialèctica que es produeix quan es pretén passar un missatge, sí o sí, encara que aquest no tingui res a veure amb el debat i sense donar resposta al que es demana.
Segueixo perplexa igualment amb l’habilitat de barrejar conceptes insolubles com: consens i pacte amb «andorraneïtat» de mala qualitat dins la mateixa frase, o confondre participació i col·laboració amb consentiment tàcit, acceptació o fe .
A la sessió del passat dijous hi havia moments en què pensava que estàvem en un debat de sords. Això ho dic jo! Que formo part de la cambra i fins i tot m’agrada, però, si algú va tenir valor d’escoltar-nos, no sé si van arribar a comprendre res.
Per sort, els mitjans de comunicació resumeixen i aclareixen algunes qüestions pel bé d’aquells que encara tenen algun interès per conèixer en què es gastarà el Govern els diners aquest any.
Sense cap dubte la idea de formar part de grups i partits diferents ja reflecteix que som tots plegats divergents en la nostra comprensió del que ha de ser la gestió pública i també del que haurien de ser les prioritats de l’Estat. El pressupost és, sense cap mena de dubte, l’eina estrella per definir i portar a terme l’execució de  les línies polítiques de tot partit en possessió de la majoria i, per tant, és el debat per excel·lència.
Pels que estem a l’oposició, ens correspon fer el control a la majoria que governa i això és el que intentàvem fer amb aquest dos primers debats.
El pressupost, aquí i arreu,  ha de complir amb uns paràmetres bàsics, aquells que marca la legislació vigent, i dins els paràmetres establerts es distribueixen els diners en aquelles accions que es considerin més adients, sempre en funció dels ingressos per recaptació tributària, endeutament o altres.  
Al nostre entendre la proposta de pressupost presentada pel Govern no compleix els requeriments bàsics marcat per la Llei de la Regla d’Or, la que van crear ells mateixos, i ara que s’ha d’aplicar sembla ser que ningú sap com va.
I en comptes de donar respostes  a les incoherències presentades es dediquen a repetir fins a l’avorriment discursos que no porten a aclarir res, tot el contrari, generen molta confusió. Al nostre entendre tampoc cal fer gaire més, dijous ja ens van tornar a recordar que qui té majoria, mana, i continuaran amb la seva dinàmica que qui no està amb mi, està contra meu.
Com establir, doncs, cap diàleg si d’entrada ja saps que no arribaràs a cap tipus d’entesa? Així s’arriba a pactes i consensos?
Sincerament, crec que m’he perdut alguna cosa.
Consellera general liberal