Com seria la nova revàlida espanyola
Aquest curs, com ja sabem, encara que a manera de prova i sense que tingui efectes en l’expedient acadèmic de l’alumne, és probable que s’instauri a Espanya la revàlida.
A mi particularment no m’agradava el canvi, però el motiu del meu rebuig ja s’ha solucionat i per descomptat era la fórmula d’examen complet tipus test. Ara, sembla ser que, segons les comunitats autònomes que elaboraran la prova en col·laboració amb les diverses universitats, es podrà optar a què cada un dels exàmens tingui com a màxim un 50% de preguntes tipus test. La resta de l’examen haurà de tenir resposta oberta –un comentari de text o un problema– o semioberta, és a dir, que inclogui la solució a un problema amb una xifra o una «paraula que doni resposta a una qüestió».
És a dir, hi haurà unes característiques iguals per a totes les proves fixades des del Govern central. Per exemple, uns continguts comuns. Però cada comunitat podrà fixar el dia de la celebració de l’examen i l’elaboració de les preguntes.
Per què no m’agradava aquesta proposta? Doncs perquè treure el comentari de text i posar un test, només per posar un exemple, no permetria avaluar la capacitat de redacció i de síntesi dels alumnes, amb la qual cosa no s’examinaria la seva maduresa intel·lectual molt necessària per als seus posteriors estudis universitaris. Solucionat aquest problema, altres propostes com avaluar la llengua oral un idioma estranger –que podrà ser seleccionat entre l’anglès, el francès, l’alemany, el portuguès o l’italià–, i que tots els alumnes, siguin de ciències o de lletres, tinguin un examen de filosofia, em semblen molt encertades.
Aquesta nova prova, doncs, obligarà els alumnes a examinar-se de quatre matèries troncals –Filosofia, Història d’Espanya, Llengua Castellana i Literatura i Llengua Estrangera–, una assignatura troncal general de la seva especialitat, dues matèries optatives i una d’específica.
Així, l’estudiant tindrà la possibilitat de triar alguna d’aquestes matèries optatives d’entre un grup de set que també es cursen a 1er de Batxillerat; però en aquest cas elegir aquestes assignatures serà voluntari, no obligatori. Aquestes set assignatures són Història del Món Contemporani, Literatura Universal, Economia, Anatomia Aplicada, Cultura i Llenguatge Musical, Volum o Cultura Científica.
Ara, només ens falta per saber si la revàlida s’instaurarà finalment aquest curs o no. Tot fa pensar que així serà, però això ja depèn de qüestions polítiques que últimament a Espanya semblen una miqueta difícils de solucionar.
A mi particularment no m’agradava el canvi, però el motiu del meu rebuig ja s’ha solucionat i per descomptat era la fórmula d’examen complet tipus test. Ara, sembla ser que, segons les comunitats autònomes que elaboraran la prova en col·laboració amb les diverses universitats, es podrà optar a què cada un dels exàmens tingui com a màxim un 50% de preguntes tipus test. La resta de l’examen haurà de tenir resposta oberta –un comentari de text o un problema– o semioberta, és a dir, que inclogui la solució a un problema amb una xifra o una «paraula que doni resposta a una qüestió».
És a dir, hi haurà unes característiques iguals per a totes les proves fixades des del Govern central. Per exemple, uns continguts comuns. Però cada comunitat podrà fixar el dia de la celebració de l’examen i l’elaboració de les preguntes.
Per què no m’agradava aquesta proposta? Doncs perquè treure el comentari de text i posar un test, només per posar un exemple, no permetria avaluar la capacitat de redacció i de síntesi dels alumnes, amb la qual cosa no s’examinaria la seva maduresa intel·lectual molt necessària per als seus posteriors estudis universitaris. Solucionat aquest problema, altres propostes com avaluar la llengua oral un idioma estranger –que podrà ser seleccionat entre l’anglès, el francès, l’alemany, el portuguès o l’italià–, i que tots els alumnes, siguin de ciències o de lletres, tinguin un examen de filosofia, em semblen molt encertades.
Aquesta nova prova, doncs, obligarà els alumnes a examinar-se de quatre matèries troncals –Filosofia, Història d’Espanya, Llengua Castellana i Literatura i Llengua Estrangera–, una assignatura troncal general de la seva especialitat, dues matèries optatives i una d’específica.
Així, l’estudiant tindrà la possibilitat de triar alguna d’aquestes matèries optatives d’entre un grup de set que també es cursen a 1er de Batxillerat; però en aquest cas elegir aquestes assignatures serà voluntari, no obligatori. Aquestes set assignatures són Història del Món Contemporani, Literatura Universal, Economia, Anatomia Aplicada, Cultura i Llenguatge Musical, Volum o Cultura Científica.
Ara, només ens falta per saber si la revàlida s’instaurarà finalment aquest curs o no. Tot fa pensar que així serà, però això ja depèn de qüestions polítiques que últimament a Espanya semblen una miqueta difícils de solucionar.