A vegades les imatges i el que simbolitzen són importants. Aquesta setmana, les cònsols majors d’Andorra la Vella i Escaldes-Engordany han comparegut per anunciar la voluntat d’ambdues corporacions de treballar conjuntament en el projecte d’embelliment de les avingudes Meritxell i Carlemany. Aquest embelliment unificarà aquests eixos amb la voluntat de transformar-los en un únic espai comercial modern i, sobretot, atractiu.

Aquesta iniciativa simbolitza al meu entendre que les mentalitats estan evolucionant. Les dues corporacions han entès que treballant plegats podem tenir un únic eix comercial i lúdic competitiu en què la experiència de compra atregui més visitants. Però, sens dubte, el que simbolitza aquest projecte va molt més enllà del mateix.

He llegit aquests dies que es tracta d’un acord històric ja que, per primera vegada, dues parròquies deixen de mirar-se el melic i impulsen conjuntament un projecte comú i de país. No sé si es pot qualificar aquest acord d’històric, en tot cas, el que sí que espero és que suposi un punt d’inflexió per superar el parroquialisme mal entès que sovint ha imperat a Andorra. Un parroquialisme que massa sovint ha servit per posar per davant uns suposats interessos parroquials per sobre dels interessos nacionals.

És el moment d’anar més enllà i que els ciutadans visualitzin que les administracions treballen conjuntament en el marc de les seves competències per oferir serveis públics de qualitat i de manera eficient. És una qüestió que va més enllà dels colors polítics. És al meu entendre una qüestió de sentit comú.

Per poder afavorir i fomentar la col·laboració entre les diferents administracions, el Govern va presentar a tràmit parlamentari el projecte de llei qualificada de col·laboració entre l’Administració general i els comuns, i entre els comuns. Aquest text s’inspira en el principi de lleialtat institucional i de col·laboració, i crea les eines necessàries perquè les administracions puguin treballar de manera conjunta.

En primer lloc, pretén que l’Administració general i els comuns es facilitin mútuament tota la informació que estigui al seu abast i que sigui necessària perquè cada part pugui exercir millor les seves competències. També preveu la possibilitat de creació de mancomunitats comunals de serveis i obres per prestar i executar en comú serveis i treballs de la seva competència de la manera més eficient possible i amb un cost més baix.

Segur que qualsevol de nosaltres es pot imaginar sense gaire esforç àmbits de col·laboració potencial entre els comuns i el Govern com, per exemple, la programació cultural o la promoció econòmica i turística, entre molts altres. És sens dubte, un neguit cada dia compartit per més ciutadans del nostre país.

Cal tenir sempre present que el nostre model d’Estat continuarà tenint sentit en la mesura en què els ciutadans valorin i entenguin la feina i l’eficiència de les administracions que el componen.

Secretari d’organització de DA