Un arbre en moviment
Quaranta AINES, amb 40 primaveres d’estiu, han fet flor d’aquest arbre, arrelat a Canillo, crescut d’Andorra i fruitat pel món I que s’ha anat fent gran, fort i generós.
Aquest arbre en moviment, empeltat a les Colònies Populars de Canillo, iniciades el 1976 al Casal de Sant Cerni, té unes arrels profundes.
Arrels que cerquen: conèixer i estimar Andorra, educar en la convivència, desvetllar la creativitat, conrear la sensibilitat, fomentar l’esport i educar en la fe.
Arrels que s’amaren d’una saba rica i vigorosa que poua ,d’un costat, d’Andorra, l’església de Jesús, la Verge de Meritxell, Mn. Ramon Rossell i Serra i els joves monitors i d’un altre costat de l’amor i exemple d’aquells que ens han deixat, la Maria Espasa i Serra, el Bob van Herreweghe de Bleeker, el Jordi Vilalta i Claveria, el Frank van Herreweghe de Bleeker, el Josep Moliné i Canal, el Pere Gonzàlez de Alaiza, la Dèborah Roca i Utrera, la Susanna Prous i Vilaseca, el Toni Calvó i Armengol, el Bernat Jorba i Morros i el Jordi Xandri i Casino.
Aquest arbre en moviment té un tronc ferm i avui gruixut de quaranta anells: el Casal St. Cerni (1976), els Jocs de Neu (1977), la Borda de Meritxell (1978), la Primera pedra d’AINA (1979), el Pessebre al Comapedrosa (1980), el Calendari pro-AINA (1981), AINA (1982), el Campament Tamarros (1983), la Borda d’AINA (1984), el Cançoner AINA (1985), la Casa, Biblioteca i Capella AINA (1986), el Curset d’esquí de fons (1987), el Nadal Jove (1988), la Borda del Bob d’AINA (1989), el Campament CAINA (1990), la Granja d’AINA (1991), la Pasqua Jove (1992), la Barbacoa per dinar amb els pares i família (1993), el Curset de formació de monitors (1994), Sant Bernat patró dels muntanyencs (1995), la Trobada dels SVC d’Urgell (1996), el Curset de fotografia (1997), l’Apartament per a professors a St. Cerni (1998), l’Accessibilitat a AINA (1999), CRAINA (2000), els 25 anys d’AINA (2001), el Llibre El meu mossèn Cinto Verdaguer. Pels Camins d’Andorra de Mn. Ramon (2002), l’Agermanament dels centres de colònies del Bisbat d’Urgell (2003), Nadal Jove entre els bisbats d’Urgell i Vic (2004), Web d’AINA (2005), la Cabana del pastor al prat verd d’AINA (2006), la Renovació del parc infantil d’AINA (2007), la Reforma de la sala dels Pariatges i creació del Roc del Quet (2008), el Llibre Vivències Meritxel·lianes compartides de Mn. Ramon (2009), l’Hort escola de la Gavernera (2010), Festivals pels 90 anys de la coronació de la Mare de Déu de Meritxell i 35 per les Colònies Populars d’AINA (2011), el Taller de cuina St. Galderic, la Font del Marc i l’Amfiteatre de Sta. Anna (2012), els Cursos de titulacions de monitors (2013), la Trobada de monitors de la FEMN (2014), la Renovació de la pista esportiva (2015) i els 40 anys de Colònies reflectits en el darrer llibre Quaranta anys de colònies, quaranta preguntes de Mn. Ramon i Clara Fernàndez i Flecha i en la Renovada sala de monitors (2016).
D’aquest arbre en moviment n’han format part diversos milers de nens i joves i entorn a un miler de monitors, que han passat per les colònies populars d’AINA i en guardaran el sentiment d’haver estat , en un moment de la seva vida, un membre més d’aquest projecte que ha sabut renovar-se cada any i cada any fer-se realitat.
Si bé l’arbre i el seu moviment començaren el 1976, el nom d’AINA, fruit de les primeres lletres de l’Any Internacional del Nen a Andorra de 1979, prendrà cos el 1982.
Però què és AINA pels que l’han forjada?
L’últim llibre, que vol reflectir els 40 anys d’AINA, ens en dóna les respostes: «és un nou niu per a la mainada fruitat per la gavernera... és el perfum de les gavernes que aromatitza els cims i les valls andorranes...és una casa de tots, bastida entre tots i per a tots...és l’arbre sant de Nadal, un arbre genealògic familiar, on s’ajoquen, a les seves branques, tots els infants i joves...és un projecte liderat per veritables referents de vida per als infants, joves i no tan joves que n’han format i en formen part...ser ainista és voler ser referent de vida...és esperit de germanor, és sentit de convivència, és treure el bo i millor dels infants, és natura i és fe concreta...un lloc per a créixer com a persona...un lloc on tens l’oportunitat de ser tu mateix...una gran família...un entorn d’aprenentatge de la vida...una escola de vida amb valors...l’escola de l’amistat i la solidaritat...una casa oberta a tothom...un espai on hom aprèn a ser persona...una casa que acull i fa créixer...escola d’andorranitat...un complement en el camí de la nostra vida, un lloc on anem a créixer en col·lectivitat, on no ens falta res i no hi tenim res...la forma més profunda i genuïna de viure i conèixer Andorra...és acollida i amor a Andorra...un espai de convivència, d’amistat i de natura...escola de vida que et dóna valor per créixer...una cosa que sempre està en construcció i on tothom hi té cabuda...un lloc on s’aprèn amb gran intensitat a conviure, a compartir i a construir com a persona...és un refugi, un lloc reparador on agafar forces per a la vida...una illa que et prepara per a la vida...és un oasi en que s’harmonitzen les relacions amb un mateix, amb les persones i amb l’entorn...és un lloc màgic on créixer i fer créixer...».
El projecte de Colònies Populars i per tant d’AINA va néixer, segons mossèn Ramon la posobra de la nit màgica dels Reis de 1976.
És a dir el dia 4 de gener de 1976 naixia el somni d’un projecte, que ha demostrat amb el temps, que és ben concebut, que està ben estructurat i que és pragmàtic, perquè sap tocar de peus a terra en cada moment.
I en aquests 40 anys de recorregut ha evitat els principals riscos als que es podia enfrontar com el dogmatisme, el tancar-se en si mateix o bé el ser intolerant.
AINA és doncs un projecte amb talent natural, habilitat tècnica i estil planer, que ha sabut formular en veu alta allò que costava visualitzar i entendre.
Les seves idees imaginatives no han estat capricioses sinó fermament ancorades en la realitat quotidiana d’Andorra.
AINA ha sabut expressar-se i conversar, amb sentit social significatiu i intencionat, amb la societat andorrana, durant aquests darrers quaranta anys.
El projecte d’AINA ha mostrat que, més enllà de les persones, pot aguantar, superar els moments difícils i continuar.
Cada any entren nous infants i nous monitors, els que tiren del carro s’han renovat, fins i tot els bisbes i arquebisbes d’Urgell, els col·laboradors, els amics, els simpatitzants, els mecenes, les autoritats, els admiradors, els pares i tota la gent que els segueix...també la mateixa societat canillenca, andorrana i mundial han canviat.
AINA està demostrant ser una gran família i que és capaç de renovar-se generacionalment, quan toca.
Mn. Ramon, promotor i cap dels equips d’AINA, figura perseverant, independent, vital, comunicativa, animosa, plena de vitalitat, combativa, agosarada, ha evolucionat físicament i espiritualment, havent-se enfrontat i superat crisis, polèmiques, conflictes i els punts febles que a cadascú ens toca torejar.
L’arbre genealògic de la gran família que és AINA avui, continuarà perquè la societat andorrana el necessita.
I superarà, segur, els dos principals reptes que ha d’afrontar en els propers altres 40 anys que té davant.
El relleu de Mn. Ramon, quan aquest passi a ser una arrel més de l’arbre.
I la fidelitat al projecte, d’aquest arbre en moviment, que ha anat prenent forma, sense mai conformar-se, al llarg d’aquesta etapa.
Perquè AINA, a més de tot el que ja s’ha dit i encara falta per dir, és també el pou d’Andorra amb l’aigua bona per al cor, que neix simplement de l’esforç dels qui la busquen, que mai s’acabaran.
Aquest arbre en moviment, empeltat a les Colònies Populars de Canillo, iniciades el 1976 al Casal de Sant Cerni, té unes arrels profundes.
Arrels que cerquen: conèixer i estimar Andorra, educar en la convivència, desvetllar la creativitat, conrear la sensibilitat, fomentar l’esport i educar en la fe.
Arrels que s’amaren d’una saba rica i vigorosa que poua ,d’un costat, d’Andorra, l’església de Jesús, la Verge de Meritxell, Mn. Ramon Rossell i Serra i els joves monitors i d’un altre costat de l’amor i exemple d’aquells que ens han deixat, la Maria Espasa i Serra, el Bob van Herreweghe de Bleeker, el Jordi Vilalta i Claveria, el Frank van Herreweghe de Bleeker, el Josep Moliné i Canal, el Pere Gonzàlez de Alaiza, la Dèborah Roca i Utrera, la Susanna Prous i Vilaseca, el Toni Calvó i Armengol, el Bernat Jorba i Morros i el Jordi Xandri i Casino.
Aquest arbre en moviment té un tronc ferm i avui gruixut de quaranta anells: el Casal St. Cerni (1976), els Jocs de Neu (1977), la Borda de Meritxell (1978), la Primera pedra d’AINA (1979), el Pessebre al Comapedrosa (1980), el Calendari pro-AINA (1981), AINA (1982), el Campament Tamarros (1983), la Borda d’AINA (1984), el Cançoner AINA (1985), la Casa, Biblioteca i Capella AINA (1986), el Curset d’esquí de fons (1987), el Nadal Jove (1988), la Borda del Bob d’AINA (1989), el Campament CAINA (1990), la Granja d’AINA (1991), la Pasqua Jove (1992), la Barbacoa per dinar amb els pares i família (1993), el Curset de formació de monitors (1994), Sant Bernat patró dels muntanyencs (1995), la Trobada dels SVC d’Urgell (1996), el Curset de fotografia (1997), l’Apartament per a professors a St. Cerni (1998), l’Accessibilitat a AINA (1999), CRAINA (2000), els 25 anys d’AINA (2001), el Llibre El meu mossèn Cinto Verdaguer. Pels Camins d’Andorra de Mn. Ramon (2002), l’Agermanament dels centres de colònies del Bisbat d’Urgell (2003), Nadal Jove entre els bisbats d’Urgell i Vic (2004), Web d’AINA (2005), la Cabana del pastor al prat verd d’AINA (2006), la Renovació del parc infantil d’AINA (2007), la Reforma de la sala dels Pariatges i creació del Roc del Quet (2008), el Llibre Vivències Meritxel·lianes compartides de Mn. Ramon (2009), l’Hort escola de la Gavernera (2010), Festivals pels 90 anys de la coronació de la Mare de Déu de Meritxell i 35 per les Colònies Populars d’AINA (2011), el Taller de cuina St. Galderic, la Font del Marc i l’Amfiteatre de Sta. Anna (2012), els Cursos de titulacions de monitors (2013), la Trobada de monitors de la FEMN (2014), la Renovació de la pista esportiva (2015) i els 40 anys de Colònies reflectits en el darrer llibre Quaranta anys de colònies, quaranta preguntes de Mn. Ramon i Clara Fernàndez i Flecha i en la Renovada sala de monitors (2016).
D’aquest arbre en moviment n’han format part diversos milers de nens i joves i entorn a un miler de monitors, que han passat per les colònies populars d’AINA i en guardaran el sentiment d’haver estat , en un moment de la seva vida, un membre més d’aquest projecte que ha sabut renovar-se cada any i cada any fer-se realitat.
Si bé l’arbre i el seu moviment començaren el 1976, el nom d’AINA, fruit de les primeres lletres de l’Any Internacional del Nen a Andorra de 1979, prendrà cos el 1982.
Però què és AINA pels que l’han forjada?
L’últim llibre, que vol reflectir els 40 anys d’AINA, ens en dóna les respostes: «és un nou niu per a la mainada fruitat per la gavernera... és el perfum de les gavernes que aromatitza els cims i les valls andorranes...és una casa de tots, bastida entre tots i per a tots...és l’arbre sant de Nadal, un arbre genealògic familiar, on s’ajoquen, a les seves branques, tots els infants i joves...és un projecte liderat per veritables referents de vida per als infants, joves i no tan joves que n’han format i en formen part...ser ainista és voler ser referent de vida...és esperit de germanor, és sentit de convivència, és treure el bo i millor dels infants, és natura i és fe concreta...un lloc per a créixer com a persona...un lloc on tens l’oportunitat de ser tu mateix...una gran família...un entorn d’aprenentatge de la vida...una escola de vida amb valors...l’escola de l’amistat i la solidaritat...una casa oberta a tothom...un espai on hom aprèn a ser persona...una casa que acull i fa créixer...escola d’andorranitat...un complement en el camí de la nostra vida, un lloc on anem a créixer en col·lectivitat, on no ens falta res i no hi tenim res...la forma més profunda i genuïna de viure i conèixer Andorra...és acollida i amor a Andorra...un espai de convivència, d’amistat i de natura...escola de vida que et dóna valor per créixer...una cosa que sempre està en construcció i on tothom hi té cabuda...un lloc on s’aprèn amb gran intensitat a conviure, a compartir i a construir com a persona...és un refugi, un lloc reparador on agafar forces per a la vida...una illa que et prepara per a la vida...és un oasi en que s’harmonitzen les relacions amb un mateix, amb les persones i amb l’entorn...és un lloc màgic on créixer i fer créixer...».
El projecte de Colònies Populars i per tant d’AINA va néixer, segons mossèn Ramon la posobra de la nit màgica dels Reis de 1976.
És a dir el dia 4 de gener de 1976 naixia el somni d’un projecte, que ha demostrat amb el temps, que és ben concebut, que està ben estructurat i que és pragmàtic, perquè sap tocar de peus a terra en cada moment.
I en aquests 40 anys de recorregut ha evitat els principals riscos als que es podia enfrontar com el dogmatisme, el tancar-se en si mateix o bé el ser intolerant.
AINA és doncs un projecte amb talent natural, habilitat tècnica i estil planer, que ha sabut formular en veu alta allò que costava visualitzar i entendre.
Les seves idees imaginatives no han estat capricioses sinó fermament ancorades en la realitat quotidiana d’Andorra.
AINA ha sabut expressar-se i conversar, amb sentit social significatiu i intencionat, amb la societat andorrana, durant aquests darrers quaranta anys.
El projecte d’AINA ha mostrat que, més enllà de les persones, pot aguantar, superar els moments difícils i continuar.
Cada any entren nous infants i nous monitors, els que tiren del carro s’han renovat, fins i tot els bisbes i arquebisbes d’Urgell, els col·laboradors, els amics, els simpatitzants, els mecenes, les autoritats, els admiradors, els pares i tota la gent que els segueix...també la mateixa societat canillenca, andorrana i mundial han canviat.
AINA està demostrant ser una gran família i que és capaç de renovar-se generacionalment, quan toca.
Mn. Ramon, promotor i cap dels equips d’AINA, figura perseverant, independent, vital, comunicativa, animosa, plena de vitalitat, combativa, agosarada, ha evolucionat físicament i espiritualment, havent-se enfrontat i superat crisis, polèmiques, conflictes i els punts febles que a cadascú ens toca torejar.
L’arbre genealògic de la gran família que és AINA avui, continuarà perquè la societat andorrana el necessita.
I superarà, segur, els dos principals reptes que ha d’afrontar en els propers altres 40 anys que té davant.
El relleu de Mn. Ramon, quan aquest passi a ser una arrel més de l’arbre.
I la fidelitat al projecte, d’aquest arbre en moviment, que ha anat prenent forma, sense mai conformar-se, al llarg d’aquesta etapa.
Perquè AINA, a més de tot el que ja s’ha dit i encara falta per dir, és també el pou d’Andorra amb l’aigua bona per al cor, que neix simplement de l’esforç dels qui la busquen, que mai s’acabaran.