2017, un altre any de crispació política?
Durant aquests dies sembla que a tots ens toca fer balanços, avaluacions i pensar en bons desitjos esperant que l’any que comencem sigui millor que el que deixem enrere.
Lamentablement, no sé si en podem tenir moltes d’esperances encara que de coses bones el 2016, també, ens n’ha deixat alguna. Els esportistes andorrans en són un bon exemple i, també, l’art i el cinema amb les obres per a la pròxima Biennale, el curt andorrà Wolves o el rodatge de Nieve Negra.
En l’àmbit internacional comencem el 2017 amb l’atemptat en un local nocturn a Istanbul, Turquia, que ens avança que la lluita contra el terrorisme continuarà marcant l’agenda d’enguany. D’altra banda, acabem el 2016 amb una abstenció històrica dels Estats Units al Consell de Seguretat de les Nacions Unides a la petició a Israel d’abandonar els territoris ocupats palestins i amb l’expulsió de 35 diplomàtics russos dels Estats Units; fets que ens avancen que la política internacional estarà marcada per les decisions del nou president nord-americà i les seves relacions amb Rússia.
En l’àmbit polític nacional l’evolució del sistema financer, el creixement econòmic, la CASS, el SAAS, la reforma sanitària i, per descomptat, el debat sobre la UE ens mantindrà entretinguts de ben segur.
No m’entretindré en el discurs de Cap d’Any del cap de Govern que vaig trobar buit de contingut i ple de moltes bones paraules que disten molt de la seva actitud vers l’oposició, però sí que ho vull fer de l’entrevista a Toni Martí al programa La rèplica del passat 29 de desembre que vaig trobar una mica més concreta i, fins i tot, reveladora en relació amb Europa. Crec que potser va ser el primer cop que el cap de Govern reconeix públicament que l’acord amb la UE se centra a salvaguardar, en primer lloc, el sector bancari. Tant és així, que Toni Martí sí que considera que seria una cessió de sobirania que els bancs puguin marxar a instal·lar les seves filials fora d’Andorra; però no que les nostres institucions estiguin sotmeses a un organisme internacional sense possibilitats reals de cap incidència andorrana.
Continuen parlant del label europeu, però no en parlem del preu d’aquest label ni de les mancances de continuar sent país tercer. Encara que he de dir que me n’alegro que reconeguin que encara no han negociat «res» –no sé jo-, ja que, si és així , ens dóna opcions per reconduir certs plantejaments. Plantejaments confusos, al meu entendre, en fer paral·lelismes erronis: confonent realisme i objectivitat amb tancament i proteccionisme, o populisme amb crítica frontal.
Demanar una pausa per avaluar la situació no és abandonar res ni tampoc significa aixecar-se de la taula. I és que sembla que les relacions polítiques estan marcades per una manca d’entesa perpètua i una desconfiança permanent, ara mateix, difícil de frenar. No crec que fer aquestes peticions generin «crispació política», més aviat la manca de transparència de l’actual govern amb temes com la relació Europa o l’afer BPA el que provoquen és desconfiança i, malauradament, no només dels consellers generals sinó de tota la població.
Per tant, si és moment de demanar desitjos: el meu és que el Govern sigui més transparent i que deixi l’opacitat i mitges veritats a un costat i, així, de ben segur que la crispació política, induïda pel mateix Govern, deixarà d’existir.
Bon any a tothom.
Consellera general liberal
Lamentablement, no sé si en podem tenir moltes d’esperances encara que de coses bones el 2016, també, ens n’ha deixat alguna. Els esportistes andorrans en són un bon exemple i, també, l’art i el cinema amb les obres per a la pròxima Biennale, el curt andorrà Wolves o el rodatge de Nieve Negra.
En l’àmbit internacional comencem el 2017 amb l’atemptat en un local nocturn a Istanbul, Turquia, que ens avança que la lluita contra el terrorisme continuarà marcant l’agenda d’enguany. D’altra banda, acabem el 2016 amb una abstenció històrica dels Estats Units al Consell de Seguretat de les Nacions Unides a la petició a Israel d’abandonar els territoris ocupats palestins i amb l’expulsió de 35 diplomàtics russos dels Estats Units; fets que ens avancen que la política internacional estarà marcada per les decisions del nou president nord-americà i les seves relacions amb Rússia.
En l’àmbit polític nacional l’evolució del sistema financer, el creixement econòmic, la CASS, el SAAS, la reforma sanitària i, per descomptat, el debat sobre la UE ens mantindrà entretinguts de ben segur.
No m’entretindré en el discurs de Cap d’Any del cap de Govern que vaig trobar buit de contingut i ple de moltes bones paraules que disten molt de la seva actitud vers l’oposició, però sí que ho vull fer de l’entrevista a Toni Martí al programa La rèplica del passat 29 de desembre que vaig trobar una mica més concreta i, fins i tot, reveladora en relació amb Europa. Crec que potser va ser el primer cop que el cap de Govern reconeix públicament que l’acord amb la UE se centra a salvaguardar, en primer lloc, el sector bancari. Tant és així, que Toni Martí sí que considera que seria una cessió de sobirania que els bancs puguin marxar a instal·lar les seves filials fora d’Andorra; però no que les nostres institucions estiguin sotmeses a un organisme internacional sense possibilitats reals de cap incidència andorrana.
Continuen parlant del label europeu, però no en parlem del preu d’aquest label ni de les mancances de continuar sent país tercer. Encara que he de dir que me n’alegro que reconeguin que encara no han negociat «res» –no sé jo-, ja que, si és així , ens dóna opcions per reconduir certs plantejaments. Plantejaments confusos, al meu entendre, en fer paral·lelismes erronis: confonent realisme i objectivitat amb tancament i proteccionisme, o populisme amb crítica frontal.
Demanar una pausa per avaluar la situació no és abandonar res ni tampoc significa aixecar-se de la taula. I és que sembla que les relacions polítiques estan marcades per una manca d’entesa perpètua i una desconfiança permanent, ara mateix, difícil de frenar. No crec que fer aquestes peticions generin «crispació política», més aviat la manca de transparència de l’actual govern amb temes com la relació Europa o l’afer BPA el que provoquen és desconfiança i, malauradament, no només dels consellers generals sinó de tota la població.
Per tant, si és moment de demanar desitjos: el meu és que el Govern sigui més transparent i que deixi l’opacitat i mitges veritats a un costat i, així, de ben segur que la crispació política, induïda pel mateix Govern, deixarà d’existir.
Bon any a tothom.
Consellera general liberal