Com ja vaig comentar al meu darrer article, l’arribada d’un nou any sempre ve carregada de bons propòsits i, per a mi, un d’ells era posar una mica més d’ordre a la meva vida.

Però aquest no és el meu únic propòsit per al nou any. Tinc alguns més, com per exemple, viure amb menys estres o aprendre a apreciar i a gaudir més del que ja tinc i, així, aconseguir que la meva felicitat no giri al voltant d’un munt de coses que em queden per assolir. Realment, en aquesta ocasió, tots els meus propòsits giren entorn a l’àmbit del meu creixement personal. Res de material. El problema és que la major part d’aquests propòsits que ens posen amb tanta il·lusió i convenciment mai arribin a complir-se.

Hi ha alguns consells per aconseguir ser constants en el nostre esforç i, així, poder assolir el que tant desitgem.

Per començar, és molt millor formular els nostres desitjos en positiu. Que siguin un desig nostre i no una imposició. És millor dir: «Vull menjar més sa», que afirmar: «He de menjar més sa.» La primera afirmació mostra el nostre desig, l’altra una obligació i aquest discerniment entre els nostres desitjos i les obligacions és molt important perquè el nostre cervell actuï a favor nostre.

A més, aconseguir els nostres objectius sempre han de dependre de nosaltres mateixos, i no dels altres. Quan definim objectius i plans per a aquest any que depenen dels altres, estem deixant fora del nostre control si es compleixen o no es compleixen.

Altre punt important és concretar bé les nostres fites a assolir, perquè si les afirmacions que fem són genèriques com, per exemple, «anar més al gimnàs», no tindrem clar si ho estem aconseguint. Així que, és millor que posem com a objectiu una cosa que puguem comprovar com: «Aniré dues vegades per setmana al gimnàs».

De totes formes, si no volem aclaparar-nos i abandonar ràpidament, també hem de ser una mica flexibles i permetre’ns cert marge de permissivitat; però sense que això es converteixi en una excusa per no assolir els nostres objectius.

També cal tenir en compte que hem de formular objectius assequibles, no grans projectes inabastables que ens facin rendir-nos de seguida. Si el nostre propòsit és massa ambiciós i abasta massa esforços, tractem de dividir-lo en petites tasques assolibles que puguem anar acomplint i ens animin a seguir cap endavant. En comptes de dir “Vull aprimar-me 20 quilos en dos mesos”, val més la pena ser més objectiu i posar-se com a fita perdre mig quilo per setmana. I, així, successivament.

Per acabar, hem de recordar que no és recomanable posar-nos reptes per demostrar-nos a nosaltres mateixos la nostra vàlua. La nostra autoestima mai està condicionada als resultats positius que obtinguem, ja que cada un de nosaltres ja és vàlid pel simple fet de ser un ésser únic i existir.