El Model Social no només ha de compensar les disfuncions i les insuficiències existents entre els sectors més desafavorits de la població, sinó també promoure nous enfocaments en l'educació i la formació, la vida social i la participació econòmica, la sostenibilitat de la sanitat i del medi ambient, les noves formes de prestació dels serveis públics, l'ús de noves tecnologies, tenint en compte els canvis en les estructures socials, familiars i d’estils de vida.

Ens troben en un paradigma a on les incerteses es mantenen i es presenten en formes totalment desoladores. La presencia dels “nous pobres”, aquells que tot i tenir treball, amb els seus salaris no poden fer front a les seves necessitats bàsiques, demostren que encara ens trobem en un procés d’augment de les desigualtats tot i que existeix una disminució relativa de la pobresa.

S’ha d’aplicar el concepte sostenibilitat versus solvència.

Aquí és on juga un paper important el Model Social, què no només ha de ser una xarxa de seguretat, sinó també ha de contribuir positivament a la creació de riquesa a través de la inversió social.

La crisi econòmica ha posat en perill el model social i en conseqüència, l’Estat del Benestar, sobretot justificat per alguns per la insostenibilitat del sistema.
SDP segueix defensant la perdurabilitat de l’Estat del Benestar com a eina de cohesió social i econòmica a través de la xarxa de protecció social i solidaria col·lectiva, l’equitat i l’eficiència productiva que afavoreixi la igualtat d’oportunitats i la lluita contra qualsevol tipus de discriminació.

Existeixen uns aspectes bàsics que entenem que  s’han d’establir per assegurar un futur durable de l’Estat del Benestar com són: la democràcia i les polítiques publiques que afavoreixen la solidaritat i la cohesió, la sostenibilitat del sistema públic de pensions, la sanitat i l’educació com a reptes d’inversió, la incorporació de la dona al mon laboral sense cap tipus de discriminació, i finalment, la lluita ferma contra la corrupció.

Però la realitat ens ha dut a veure com les mesures d’austeritat han provocat un creixement de les desigualtats, de les dificultats laborals, en general un augment de la pobresa.

Ara que sembla que algunes petites dades econòmiques mostren signes de millora, calen fer polítiques orientades al ciutadà, polítiques que es centrin a cuidar al ciutadà, com poden ser la creació d’ocupació però de qualitat, per millorar les rendes de les famílies i que aquestes puguin viure amb dignitat, unes prestacions per jubilació que permetin als jubilats viure tal i com es mereixen després d’una vida de treball, i la millora generalitzada dels salaris, ja que els salaris baixos i la precarietat laboral endarrereixen la recuperació econòmica degut a que persisteix un model productiu caduc i desfasat ( costos laborals baixos i inexistència d’innovació amb valor afegit) que frenen el consum intern i augmenten la precarietat.

Existeixen encara factors conjunturals dels quals som extremadament dependents a tenir en compte com pot ser l’evolució del preu del petroli, la incertesa en els tipus d’interès i la volatilitat dels mercats financers que afecten directament i que hem d’evitar que la pèrdua de la seva corrent positiva de l’últim any ens troni a fer caure en la pèrdua de drets.

Per això,  en vistes d’una possible reforma del Codi de Relacions Laborals, caldrà incorporar les mesures que assegurin l’Estat del Benestar per fomentar la cohesió social i que aquestes siguin compatibles amb el creixement econòmic i la recuperació econòmica amb uns drets laborals que recuperin la seva vàlua i la seva utilitat com a reguladors de la societat. Coherent amb la voluntat dels ciutadans a treballar, invertir i produir en un entorn econòmic cada cop més exigent però amb la capacitat de mantenir els nivells suficients de protecció laboral, social, sanitària, educacional, etc, i així lluitar de forma decidida contra la pobresa i l’exclusió social.