Objectius pel 2017
És temps de festes, i per norma general, temps de regals (no per a tothom), de reflexió de tot un any, i el més important, objectius per al 2017 (o per a qualsevol any, em farà feliç sigui quan sigui)! A més a més, avui és el meu aniversari, i aprofitaré l’avinentesa per demanar-vos uns quants de regals/objectius. No us demanaré, però, un telèfon d’última generació, o un ordinador amb la millor tecnologia; no. La meva llista és més complicada, tot i que idealista, difícil d’aconseguir, però no impossible. Tots vosaltres podeu ajudar a complir-ho. Us ben asseguro que hi sortireu beneficiats també.
Al Fòrum Nacional de la Joventut d’Andorra, vam (re)començar amb molta força, amb molta motivació. Només cal recordar aquella sala al Centre de Congressos plena de sang jove, plena de motivació a la primera Assemblea. Va ser contagiós! El nostre principal objectiu un cop escollida la Taula Permanent, era crear uns estatuts i un funcionament bàsic per l’organisme. No obstant, a les dues últimes Assemblees hem tingut una participació més fluixa. Tot i així, el tarannà del Fòrum ja ha començat a canviar, a fer la seva funció real, a que siguin els joves els que presenten els seus projectes esperançadors i motivadors, i això és una notícia fantàstica.
Tinc un somni, i és que tots els aproximadament 10.000 joves que representem, ens reconeguin, que sàpiguen que existim, que els podem ajudar. Tenim un pes important a la societat actual i un pressupost que a molts països envejarien. Per aquest motiu crec que és important tornar a plantejar els objectius que ens varem marcar a la primera assemblea perquè, tot i que de vegades pot ser complicat mantenir la mateixa intensitat, mes rere mes, al final de l’any sempre és bo fer una petita reflexió i analitzar el que podem i hauríem de millorar de cara al nou any i els nous projectes que presenta el FNJA. El nou any sempre convida a posar el punt de partida de nou i projectar cap el que volem arribar a fer al llarg d’aquest 2017 i ja que ens trobem en aquestes dates crec que val la pena recordar-vos a tots; especialment a tots els joves que tenim un pes important a la societat (insisteixo) i és molt important que tinguin un espai on puguin ser escoltats amb el recolzament d’un organisme (o varis).
La majoria de gent, especialment adults, sempre diuen que els joves som el futur. És una veritat molt gran, però alhora no és la realitat; jo sempre dic el mateix: els joves no som només el futur, som el present i les nostres necessitats son per ara mateix. En un futur, les nostres necessitats i preocupacions probablement siguin les d’un adult. L’evolució de les persones és molt relativa, i és per això que s’ha d’entendre al jove com a jove, i no com a futur adult.
M’agradaria que al 2017 la participació dels joves, fos superior, en tots els àmbits. Per això hem de treballar molt, buscar exactament quin és el punt de partida. Jo sempre he cregut i he pensat que l’educació és la base de tota persona, ja sigui a casa, a l’escola o al carrer. Per canviar l’educació, s’ha de canviar el sistema. Tot i que, si som raonables, a Andorra tampoc ho tenim tant malament. Aleshores quin és el problema? Vivim en una petita bombolla, el que habitualment es coneix com a zona de confort, i que degut a això no sovint ens obrim i mirem una mica més enllà. Necessitem més empatia, més comprensió.
M’agradaria que al 2017 fem més debats com el de «la no participació» que va tenir lloc a La Central. Precisament, en aquell esdeveniment, vam tenir molta participació, tot i que no teníem a ningú que no participés activament (curiós...); van sortir moltes conclusions i moltes idees. Entre elles organitzar un debat sobre la doble nacionalitat. Un tema delicat que a molta gent li fa por parlar-ne, tot i que sigui vox populi que molta gent gaudeix (il·legalment) de la doble nacionalitat sigui pel motiu que sigui. Això és només una de moltes altres proves que és un tema que s’ha de tractar.
M’agradaria que al 2017 el nostre sistema electoral sigui més just. Que no afavoreixi ni perjudiqui tant als que tenen més o menys vots. Tant l’OSCE (Organització per la Seguretat i la Cooperació a Europa) com el Consell d’Europa fa relativament poc (al 2011, després de les eleccions generals), ens aconsellava diverses accions per millorar aquesta desigualtat (en molts aspectes). Fins a dia d’avui, encara no s’ha fet pràcticament res. Els joves, podem tenir una acció molt important i ajudar a poder canviar-ho. Us convido a que ho debatem!
M’agradaria que al 2017 parlem de feminisme. Parlem d’avortament. Parlem de tot allò que injustament denigra la dona. Mai en parlem suficient, i això també és un adient. A Andorra, recentment ha sortit un estudi que diu que el 28% dels joves justifiquen el maltractament. És un problema molt seriós i entre tots hem d’ajudar a portar-ho pel bon camí. No tingueu por, parlem-ne.
M’agradaria que al 2017 parlem d’igualtat. Tot i que s’està fent una molt bona feina per part de l’actual Govern, sempre es pot millorar. Amb la campanya Europea del No Hate Speech Movement (Moviment Contra el Diàleg d’Odi), he aprés que a Andorra estem en una molt bona posició i que els nostres problemes son més petits, no obstant, sense fixar-nos en els altres, tenim problemes i s’han de corregir. És per això que seria ideal activar aquesta campanya a Andorra a més a més d’altres accions.
Realment m’agradaria canviar el món, però no deixaria de ser a la meva manera i per tant, poc democràtic. M’agrada parlar, m’agrada debatre. Si els 10.000 joves d’entre 16 i 30 anys participéssim amb tot, realment, podríem canviar moltíssim amb molt poc. Si us hi fixeu, com us he dit al principi, son objectius complicats, però no impossibles.
Al Fòrum Nacional de la Joventut d’Andorra, vam (re)començar amb molta força, amb molta motivació. Només cal recordar aquella sala al Centre de Congressos plena de sang jove, plena de motivació a la primera Assemblea. Va ser contagiós! El nostre principal objectiu un cop escollida la Taula Permanent, era crear uns estatuts i un funcionament bàsic per l’organisme. No obstant, a les dues últimes Assemblees hem tingut una participació més fluixa. Tot i així, el tarannà del Fòrum ja ha començat a canviar, a fer la seva funció real, a que siguin els joves els que presenten els seus projectes esperançadors i motivadors, i això és una notícia fantàstica.
Tinc un somni, i és que tots els aproximadament 10.000 joves que representem, ens reconeguin, que sàpiguen que existim, que els podem ajudar. Tenim un pes important a la societat actual i un pressupost que a molts països envejarien. Per aquest motiu crec que és important tornar a plantejar els objectius que ens varem marcar a la primera assemblea perquè, tot i que de vegades pot ser complicat mantenir la mateixa intensitat, mes rere mes, al final de l’any sempre és bo fer una petita reflexió i analitzar el que podem i hauríem de millorar de cara al nou any i els nous projectes que presenta el FNJA. El nou any sempre convida a posar el punt de partida de nou i projectar cap el que volem arribar a fer al llarg d’aquest 2017 i ja que ens trobem en aquestes dates crec que val la pena recordar-vos a tots; especialment a tots els joves que tenim un pes important a la societat (insisteixo) i és molt important que tinguin un espai on puguin ser escoltats amb el recolzament d’un organisme (o varis).
La majoria de gent, especialment adults, sempre diuen que els joves som el futur. És una veritat molt gran, però alhora no és la realitat; jo sempre dic el mateix: els joves no som només el futur, som el present i les nostres necessitats son per ara mateix. En un futur, les nostres necessitats i preocupacions probablement siguin les d’un adult. L’evolució de les persones és molt relativa, i és per això que s’ha d’entendre al jove com a jove, i no com a futur adult.
M’agradaria que al 2017 la participació dels joves, fos superior, en tots els àmbits. Per això hem de treballar molt, buscar exactament quin és el punt de partida. Jo sempre he cregut i he pensat que l’educació és la base de tota persona, ja sigui a casa, a l’escola o al carrer. Per canviar l’educació, s’ha de canviar el sistema. Tot i que, si som raonables, a Andorra tampoc ho tenim tant malament. Aleshores quin és el problema? Vivim en una petita bombolla, el que habitualment es coneix com a zona de confort, i que degut a això no sovint ens obrim i mirem una mica més enllà. Necessitem més empatia, més comprensió.
M’agradaria que al 2017 fem més debats com el de «la no participació» que va tenir lloc a La Central. Precisament, en aquell esdeveniment, vam tenir molta participació, tot i que no teníem a ningú que no participés activament (curiós...); van sortir moltes conclusions i moltes idees. Entre elles organitzar un debat sobre la doble nacionalitat. Un tema delicat que a molta gent li fa por parlar-ne, tot i que sigui vox populi que molta gent gaudeix (il·legalment) de la doble nacionalitat sigui pel motiu que sigui. Això és només una de moltes altres proves que és un tema que s’ha de tractar.
M’agradaria que al 2017 el nostre sistema electoral sigui més just. Que no afavoreixi ni perjudiqui tant als que tenen més o menys vots. Tant l’OSCE (Organització per la Seguretat i la Cooperació a Europa) com el Consell d’Europa fa relativament poc (al 2011, després de les eleccions generals), ens aconsellava diverses accions per millorar aquesta desigualtat (en molts aspectes). Fins a dia d’avui, encara no s’ha fet pràcticament res. Els joves, podem tenir una acció molt important i ajudar a poder canviar-ho. Us convido a que ho debatem!
M’agradaria que al 2017 parlem de feminisme. Parlem d’avortament. Parlem de tot allò que injustament denigra la dona. Mai en parlem suficient, i això també és un adient. A Andorra, recentment ha sortit un estudi que diu que el 28% dels joves justifiquen el maltractament. És un problema molt seriós i entre tots hem d’ajudar a portar-ho pel bon camí. No tingueu por, parlem-ne.
M’agradaria que al 2017 parlem d’igualtat. Tot i que s’està fent una molt bona feina per part de l’actual Govern, sempre es pot millorar. Amb la campanya Europea del No Hate Speech Movement (Moviment Contra el Diàleg d’Odi), he aprés que a Andorra estem en una molt bona posició i que els nostres problemes son més petits, no obstant, sense fixar-nos en els altres, tenim problemes i s’han de corregir. És per això que seria ideal activar aquesta campanya a Andorra a més a més d’altres accions.
Realment m’agradaria canviar el món, però no deixaria de ser a la meva manera i per tant, poc democràtic. M’agrada parlar, m’agrada debatre. Si els 10.000 joves d’entre 16 i 30 anys participéssim amb tot, realment, podríem canviar moltíssim amb molt poc. Si us hi fixeu, com us he dit al principi, son objectius complicats, però no impossibles.