Aquesta setmana en l’últim article de l’any, volem compartir amb els lectors un aspecte tributaria d’interès que probablement el pròxim any tindrà resposta per part del legislador andorrà.
En aquest sentit, volem destacar la possible tipificació del delicte fiscal al Principat. Analitzant dret comparat, volem fer una aproximació al que podria resultar de la tipificació del delicte fiscal a Andorra.
Analitzant el Codi Penal espanyol, homologable a l’andorrà ja que no s’ha d’oblidar que la legislació tributaria andorrana ha tingut com a principal nutrient la del país veí, contretament, al seu article 305.1 s’estableix que:
–«Comete delito el que, por acción u omisión, defraude a la Hacienda Pública estatal, autonómica, foral o local:
• eludiendo el pago de tributos, cantidades retenidas o que se hubieran debido retener o ingresos a cuenta,
• obteniendo indebidamente devoluciones, o
•disfrutando indebidamente beneficios fiscales, siempre que la cuantía defraudada exceda de 120.000 euros (…), salvo que hubiera regularizado su situación tributaria (conforme apto 4). La mera presentación de declaraciones o autoliquidaciones no excluye la defraudación, cuando ésta se acredite por otros hechos».
Per tant, analitzant l’esmentat amb anterioritat, el Delicte contra la Hisenda Pública a Espanya es configura al voltant de tres elements fonamentals que han de donar-se conjuntament:
–Element objectiu: la quantitat defraudada, en qualsevol de les seves modalitats, ha de ser superior a 120.000 euros.
–Element subjectiu: l’ànim defraudatori com a conducta dolosa. És necessari el coneixement i la voluntat de realitzar els actes defraudatoris. Actua dolosament el que coneix el que fa i encara així no posa cap mitjà per evitar-ho.   
–No regularització: suposa un revers del complet reconeixement i pagament del deute tributari, abans de determinades actuacions administratives o judicials.
En aquest sentit, entenem que la decisió del legislador andorrà vindrà determinada pels elements del tipus penal que configurin el delicte fiscal a Andorra.
En el supòsit en que s’optés per una regulació semblant a l’espanyola, entendríem que l’element objectiu podria ser fins i tot inferior a l’espanyol degut a que els tipus de gravamen dels impostos al Principat són inferiors als dels països veïns. A mode d’exemple, el límit de la quota defraudada podria fins i tot ser d’uns 50.000 euros.
Des del nostre punt de vista, entenem que el legislador andorrà hauria de tenir la cura pertinent per poder, sense obviar la necessitat de tenir una legislació tributària homologable als països de l’OCDE, establir un delicte fiscal apropiat a les necessitats del país.
En aquest sentit i sobre la nostra humil opinió, entenem que s’hauria d’optar per la tipificació del delicte en els següents extrems:
Com a element objectiu, la quantitat defraudada podria estar al voltant dels 75.000 euros sempre i quan els tipus de gravamen al Principat es mantinguessin durant els propers anys i no es s’incrementessin arrel de l’entrada d’Andorra com a estat membre a la Unió Europea.
L’ànim defraudatori hauria de marcar la conducta punible del contribuent, es a dir, seria necessari per tal de cometre un il·lícit penal que el contribuent conegués i tingues la voluntat de cometre actes defruadatoris.
Finalment, seria convenient optar per la regulació del «preu del penediment», és a dir, establir la possibilitat de poder regularitzar la situació tributària i que no es pogués donar així tots els elements del tipus penal. Això només seria possible determinant que la no regularització voluntària fos un element del tipus penal.