Dilluns 19 de desembre es publicava un estudi pilotat pel CRES on novament els resultats han de fer-nos pensar en quin model de societat andorrana, de present i futur, estem construint i volem. Llàstima que els temes de desigualtat social, reiteradament, no ocupin les portades necessàries i fomentin la invisibilització d’una situació que cal eradicar, amb urgència, de base.
L’estudi assenyala que les dones es troben amb més dificultats econòmiques i són les que es preocupen més per les polítiques socials i l’atur (un 27.5% front al 15%). Un exemple que clarifica aquesta dificultat és que un 36% de les dones andorranes no pot fer front a una despesa de 400 euros amb els seus propis recursos front al 23% dels homes. Si la despesa arriba a ser de 700 euros la diferència de percentatge seria del 54% en les dones front al 39% dels homes. Una altra dada que es posa de manifest és que el 42% de les dones no pot permetre’s una setmana de vacances front al 27% dels homes. Un cop més la igualtat de fet no és la igualtat de dret.
Mirant més enllà de les nostres fronteres, concretament a Catalunya, la Taula del Tercer Sector ha demanat intensificar la mirada de gènere en la lluita contra la pobresa al constatar que la taxa de pobresa femenina ha augmentat un 3% (del 18,8 al 21,6%) en un sol any i que el 13% de les dones que treballen viuen en situació de pobresa. Aquestes són algunes de les dades que apareixen en l’estudi La feminització de la pobresa. Reivindicant una mirada de gènere, elaborat per la Taula i les Entitats Catalanes d’Atenció Social (ECAS) aquest any.
Les dones dediquen el doble de temps que els homes a les tasques de la llar i la família. Una de les propostes de l’informe és que «aquesta mirada de gènere hauria de tenir en compte no només l’accés a recursos materials, sinó també simbòlics i relacionals». Enfocar la pobresa amb perspectiva de gènere va més enllà d’un enfocament quantitatiu. No és només que la pobresa afecti més les dones, sinó que existeix una relació directa entre el procés d’empobriment i el gènere. I quan parlem de gènere cal començar a veure l’espectre del mateix i no com una polarització extrema de blaus i roses.  
Recentment, l’Observatori Dona, Empresa i Economia ha alertat de «l’augment d’una nova pobresa femenina: la de dones formades que, un cop al mercat laboral, són objecte de discriminació en sous i condicions laborals, sobretot després de la maternitat, i tenen un alt risc de caure en la pobresa tot i tenir feina». És una pobresa que s’allargarà, conclou el seu indicador d’igualtat de gènere a Catalunya, «perquè implicarà pensions minses i si la dona es queda sense feina en algun moment, comptarà amb prestacions per desocupació més baixes». La presidenta de l’Associació de Dones d’Andorra (ADA), Montserrat Nazzaro, ja ens alertava d’aquesta diferència salarial existent entre homes i dones i de les principals dificultats amb que es troben les mares a Andorra.
Per superar la desigualtat de gènere estructural que cristal·litza en el mercat de treball, ha de prendre força l’estratègia d’apoderament, una eina vital per a guanyar poder, individual i col·lectiu. Quan parlem d’apoderament ens referim al procés de presa de consciència, adquisició d’autonomia i augment de l’autoritat i el poder de la persona sobre els recursos i les decisions que afecten la seva vida econòmica, política, social i personal, com a individu i com a grup social, per impulsar canvis. Però especialment cal no fer invisibles aquests problemes. Els mitjans de comunicació, i la societat en general, tenen un paper clau en informar i no invisibilitzar les situacions de vulnerabilitat social i d’exclusió. Reflexionem-hi tots i totes. Com a societat i com a país.