Una política genuina
Quan parlem de persones genuïnes ens poden venir al cap moltes idees. És inevitable que intentem triar, en el nostre dia a dia i en el nostre cercle més proper, aquelles persones que realment ens acompanyen en el nostre camí i tenir localitzats/des, per altra banda, aquelles que no. El mateix passa amb la política a Andorra.
Alguns sentiments que ens fan bellugar d’un costat a un altre, per exemple, podria ser el respecte que rebem o el que veiem cap a les persones i, especialment, a la feina voluntària que realitzem les associacions; front aquells/es que només respecten a les persones amb un nivell sociopolític i econòmic poderós en un intent, ben fallit, de rascar vots. No puc concebre com algú que ocupa un lloc de responsabilitat política sigui capaç de faltar al respecte, sigui pel canal que sigui, a algú altre que treballa per la igualtat, altruistament, i no se li cau la cara de vergonya. Bé, suposo que se n’ha de tenir per a que això passi.
Crec en la política genuïna d’aquelles persones que no busquen l’atenció de la resta i que treballen com formigues, per darrere, front la desesperació d’uns/es per reclamar l’atenció de la resta, aquells/es que no presumeixen davant de tothom de les seves accions front als que s’autoimposen medalles; o bé aquelles persones que obertament exposen els seus arguments, amb respecte, front a les que critiquen per darrere.
A més, les persones genuïnes amb freqüència elogien la feina dels altres, independentment de la posició política que ocupen, mentre que la resta critiquen la feina dels altres en un intent de sentir-se bé. Les persones genuïnes són amables i ajuden en el que poden, mentre que d’altres només ho són quan necessiten alguna cosa molt concreta, per esdeveniments específics o bé per eleccions.
De ben segur que aquest és el meu darrer article del 2016. Mentre uns/es ens (em) critiquen per treballar per una Andorra igualitària de present i futur, per falta de genuïtat, aquest 2016, a banda de formar mestres, professors i psicòlegs, hem pogut estar presents en taules de treball amb organismes i personalitats com l’Institut Català de la Dona de la Generalitat de Catalunya, amb tècnics d’igualtat del Consell Comarcal de l’Alt Urgell, amb professors/es de l’Observatori per la Igualtat de la UAB, amb responsables polítics d’igualtat de diferents ajuntaments de Catalunya, amb tècnics d’igualtat de l’oficina jove de l’Alt Urgell, a la Taula Transversal de Treball amb tots els companys i companyes de les associacions i federacions d’Andorra i Govern, a la Comissió de Participació de les Entitats Cíviques, a l’AIDS Action Europe i, sobretot, treballant colze amb colze amb l’Àrea de Polítiques d’Igualtat del Govern d’Andorra per elaborar uns bons informes d’Andorra per l’IGLYO i l’ILGA, distribuint uns díptics informatius per a tothom i col·laborant amb la bona feina que s’està portant a terme des d’Europa a la SOGI. A més de poder realitzar actes de conscienciació al Consell General.
M’agradaria acabar l’article amb quelcom més personal. Tots/es tenim cicles. I de ben segur que el 2017, amb l’acompliment polític de la llei d’igualtat, serà l’esdeveniment que posi fi a la meva presidència de l’associació. Un canvi de relleu que vaig rebre de l’anterior president. Fins aleshores, seguirem treballant. Però amb el regust, a vegades agredolç, de saber qui realment treballa per una política genuïna i qui realment només fa espectacle. Necessitem apostar per una política social per a les persones amb respecte.
Bones festes a tothom i feliç 2017!
Alguns sentiments que ens fan bellugar d’un costat a un altre, per exemple, podria ser el respecte que rebem o el que veiem cap a les persones i, especialment, a la feina voluntària que realitzem les associacions; front aquells/es que només respecten a les persones amb un nivell sociopolític i econòmic poderós en un intent, ben fallit, de rascar vots. No puc concebre com algú que ocupa un lloc de responsabilitat política sigui capaç de faltar al respecte, sigui pel canal que sigui, a algú altre que treballa per la igualtat, altruistament, i no se li cau la cara de vergonya. Bé, suposo que se n’ha de tenir per a que això passi.
Crec en la política genuïna d’aquelles persones que no busquen l’atenció de la resta i que treballen com formigues, per darrere, front la desesperació d’uns/es per reclamar l’atenció de la resta, aquells/es que no presumeixen davant de tothom de les seves accions front als que s’autoimposen medalles; o bé aquelles persones que obertament exposen els seus arguments, amb respecte, front a les que critiquen per darrere.
A més, les persones genuïnes amb freqüència elogien la feina dels altres, independentment de la posició política que ocupen, mentre que la resta critiquen la feina dels altres en un intent de sentir-se bé. Les persones genuïnes són amables i ajuden en el que poden, mentre que d’altres només ho són quan necessiten alguna cosa molt concreta, per esdeveniments específics o bé per eleccions.
De ben segur que aquest és el meu darrer article del 2016. Mentre uns/es ens (em) critiquen per treballar per una Andorra igualitària de present i futur, per falta de genuïtat, aquest 2016, a banda de formar mestres, professors i psicòlegs, hem pogut estar presents en taules de treball amb organismes i personalitats com l’Institut Català de la Dona de la Generalitat de Catalunya, amb tècnics d’igualtat del Consell Comarcal de l’Alt Urgell, amb professors/es de l’Observatori per la Igualtat de la UAB, amb responsables polítics d’igualtat de diferents ajuntaments de Catalunya, amb tècnics d’igualtat de l’oficina jove de l’Alt Urgell, a la Taula Transversal de Treball amb tots els companys i companyes de les associacions i federacions d’Andorra i Govern, a la Comissió de Participació de les Entitats Cíviques, a l’AIDS Action Europe i, sobretot, treballant colze amb colze amb l’Àrea de Polítiques d’Igualtat del Govern d’Andorra per elaborar uns bons informes d’Andorra per l’IGLYO i l’ILGA, distribuint uns díptics informatius per a tothom i col·laborant amb la bona feina que s’està portant a terme des d’Europa a la SOGI. A més de poder realitzar actes de conscienciació al Consell General.
M’agradaria acabar l’article amb quelcom més personal. Tots/es tenim cicles. I de ben segur que el 2017, amb l’acompliment polític de la llei d’igualtat, serà l’esdeveniment que posi fi a la meva presidència de l’associació. Un canvi de relleu que vaig rebre de l’anterior president. Fins aleshores, seguirem treballant. Però amb el regust, a vegades agredolç, de saber qui realment treballa per una política genuïna i qui realment només fa espectacle. Necessitem apostar per una política social per a les persones amb respecte.
Bones festes a tothom i feliç 2017!