En el seu treball diari els responsables del crèdit comercial, també anomenats credit managers, s’han d’enfrontar a un conjunt de riscos i contingències que són inherents a la gestió del crèdit comercial i que moltes vegades passen desapercebuts per al seu entorn empresarial més immediat i no diguem per a la resta de l’empresa. Les tasques quotidianes dels responsables de la gestió de riscos són molt més complexes del que els profans pensen, ja que els credit managers han d’assumir una sèrie de responsabilitats dins la seva àrea de gestió que els obliguen a prendre importants decisions per a la rendibilitat i seguretat financera de les seves empreses. No obstant això, els credit managers no poden perdre de vista que un dels seus principals objectius és coadjuvar a l’increment de les vendes ja que el crèdit és un instrument per aconseguir augmentar el volum de negoci.
Així mateix, els credit managers han d’abordar de forma habitual una àmplia sèrie de riscos i conflictes que suposen un repte diari poc conegut per les empreses. En moltes ocasions el gerent de crèdits es troba davant complicades disjuntives pel que ha de prendre decisions difícils basant-se en la seva experiència i fins i tot de vegades en la seva intuïció. Un error de decisió del credit manager pot suposar en aquests casos un cost econòmic important per a l’empresa o pot comportar repercussions en les relacions comercials. El credit manager ha de dominar el difícil art de l’equilibri entre diferents forces dins de l’empresa, que en moltes ocasions són antagòniques, fent de frontissa entre els diferents departaments, i particularment entre comercial i finances.
Els riscos i problemes que hauran de gestionar els credit managers es poden dividir en dos grans grups segons la seva tipologia: en primer lloc, els riscos financers pròpiament dits, i en segon lloc els riscos derivats de conflictes de gestió. Vaig a tractar en aquest article cada un d’aquests grans grups de riscos, però en primer lloc m’agradaria fer un resum dels diferents riscos financers a l’empresa. Els riscos financers de l’actiu corrent realitzable format pels comptes de clients es poden dividir en dos subgrups que són: d’una banda, els riscos primaris i per l’altre, els riscos secundaris. En el grup de riscos primaris s’inclouen aquells riscos directament relacionats amb la gestió del crèdit client. Al seu torn, els riscos primaris es classifiquen en dos apartats que són: els riscos d’incobrable i els riscos de morositat. Els riscos secundaris sorgeixen com les conseqüències financeres dels riscos primaris sobre la rendibilitat i les necessitats d’augmentar les necessitats de finançament augmentant passiu circulant amb cost. Els riscos secundaris es divideixen en: riscos de rendibilitat i riscos de liquiditat.
Per tant, els riscos primaris estan dividits en dos apartats: els riscos d’incobrable i els riscos de morositat. Els riscos d’incobrable es deriven de les possibilitats de fallida per impagament definitiu provocat per la insolvència total del client. També es pot donar el cas que el comprador sigui solvent i pogués pagar l’import degut, però que hi hagi una negativa a pagar el deute per tractar-se d’un morós professional. Evidentment totes les empreses assumeixen aquest risc al concedir un crèdit comercial o en consentir un pagament ajornat pel lliurament de béns o prestació de serveis. Aquest tipus risc es pot produir de dues possibles maneres: en primer lloc, quan el client incompleix totalment l’obligació de pagament i en segon lloc, quan el client realitza el pagament mitjançant el lliurament d’un document mercantil que no té fons i resulta incobrable. Els riscos de morositat corresponen als retards en el pagament passat el venciment de la factura. Val la pena tenir en compte que a Europa meridional, de mitjana un 35% de les factures són pagades amb retard. El risc de morositat té un efecte pervers ja que augmenta el risc d’incobrable ja que el risc augmenta amb el pas del temps i a més genera costos financers suplementaris al tenir el proveïdor que finançar durant un major termini els saldos de clients vençuts i pendents de cobrament .
Quant als riscos secundaris, cal tenir present que apareixen com un efecte directe dels riscos primaris i en realitat són les conseqüències financeres que causen els riscos primaris sobre la rendibilitat i els costos financers de l’empresa. Dins dels riscos secundaris hi ha dos apartats que són: els riscos de rendibilitat i els riscos de liquiditat. Els riscos de rendibilitat són una conseqüència directa dels riscos d’incobrable, que llasten la rendibilitat de l’empresa i tenen conseqüències financeres en el compte de resultat. Els riscos lligats a la rendibilitat són en primer lloc els costos financers generats pels interessos pagats pel passiu a curt que finança els comptes clients, en segon lloc, les pèrdues directes i provisions provocades per les insolvències definitives, i en tercer lloc, les despeses de gestió necessàries per gestionar i administrar els comptes de clients.
L’altra conseqüència del crèdit comercial i per tant del risc de clients, són els riscos de liquiditat, derivats per la necessitat permanent d’obtenir recursos financers que han de ser invertits en els saldos de clients. Per tant, d’una banda, l’empresa constantment ha de buscar passiu a curt amb cost, la qual cosa suposa una negociació amb les entitats bancàries per aconseguir crèdits a curt mitjançant pòlisses, descompte comercial o ‘factoring’. En molts casos el risc de liquiditat apareix en no poder obtenir els recursos financers amb la suficient rapidesa, el que provoca a les empreses seriosos problemes de tresoreria. En ocasions les entitats creditícies poden unilateralment retallar les línies de crèdit a les empreses, el que les deixen en una situació de crisi de liquiditat. Un altre risc de liquiditat apareix quan per un insuficient flux de cobraments a clients es produeixen tensions de tresoreria que posen en un seriós compromís a l’empresa. Cal no oblidar, que els problemes de liquiditat són una de les causes habituals de les suspensions de pagaments a Europa.